L’alcalde del Morell, Eloi Calbet. Foto: Mayo Lorda
Eloi Calbet és des del passat mes de juny el nou alcalde del Morell i això és notícia després de gairebé tres dècades de govern comandat per l’històric pagès Pere Guinovart. Calbet, que ja era primer tinent d’alcalde en l’anterior mandat, arriba carregat de projectes. Destaca el seu compromís amb la ciutadania i amb les entitats del poble, a les que vol atorgar protagonisme.
Quin balanç fa de l’any que s’acaba i del nou mandat que comença, amb alcalde nou?
L’any havia de cloure un mandat amb un projecte liderat per Pere Guinovart, que tancava una etapa important, amb projectes ambiciosos per al poble. Ell sempre deia que havia començat per la casa consistorial, havia continuat pels carrers, places, la llar d’infants i com a darreres inversions acabava amb el tanatori i la plaça del poble.
Nosaltres entomem un projecte de futur. Mai ha de ser res continuïsta; sí ho han de ser les voluntats en tant en quant les voluntats que hi ha hagut fins ara han estat les de treballar per al poble i el benestar de les persones i estar al costat dels veïns. Si aquesta lectura és la de la continuïtat, ens hi hem de sumar i no crec que cap alcalde de Catalunya no s’hi vulgui sumar.
Ara bé, continuïtat a l’hora de fer política és evident que no, de vegades ni un mateix té continuïtat en les seves pròpies idees. La societat canvia i per això hi ha de cabre el dinamisme, l’adaptació, el canvi d’idees, ser referent i pioners en les propostes noves que ens planteja la societat. Som aquí per representar la gent del poble i poder portar a terme allò que ens demanen. Som un municipi amb un ric teixit associatiu, on s’ha instal.lat un model de municipi que deixa enrere el tòpic que diu que hem de ser dormitori. Treballem perquè la gent que ve de fora hi visqui, en gaudeixi i en formi part.
Quina és la prioritat del mandat?
La prioritat és que totes aquelles necessitats que detectem, les intentem resoldre. No podem resoldre-ho tot en quatre anys, però sí posar les primeres pedres per fer-ho. Som un equip de govern amb experiència, amb gent del poble, que viu al poble, i ens aporta una visió del que cal fer.
Quines són les prioritats urbanístiques i socials?
Hem de parlar de millores, d’infraestructures i de reptes econòmics i empresarials. Tenim projectes socials tant importants com posar la primera pedra del Centre de Dia per instal.lar una petita residència d’avis. Les places públiques són molt minses. La gent ens ho demana. Som molt conscients que no podem fer una residència de seixanta places, però és una necesitat fer-na una. A nivell d’igualtat, fem una aposta decidida i tirem endavant amb el Pla d’Igualtat.
Sobre la residència, la gestionarà l’Ajuntament, serà externa?
Ho podem fer de moltes maneres, però serà municipal, no serà una residència privada. Treballem molt en gestió directa, però amb que les dificultats legals amb què ens trobem els ajuntaments pot fer que ho subcontractem amb un contracte de serveis. El cost és molt més reduït per al resident i tens un control directe de la gestió.
Tindrien més responsabilitat, però
No ens fa por. Ja tenim molts serveis que són municipals. L’Escola de Música la subvencionem en un setanta per cent, la llar d’infants, en un seixanta per cent. Vol dir que el preu ja és més reduït que el preu de cost. I ens ve molta gent de fora. L’Escola de Música se’ns ha quedat petita perquè té un gran èxit. El pavelló o el Centre Cultural els tenim amb gestió directa, la Brigada Municipal és pròpia.
D’altra banda, volem seguir amb el model de Benestar Social, d’ajudes a les persones amb pocs recursos. I obrir el reivindicat servei de vigilants.
Per què no s’ha posat en marxa?
Perquè l’Ajuntament del Morell no té actualment secretari, està en un altre municipi en comissió de serveis. Som un Ajuntament amb secretari, interventor i tresorer. La figura del secretari és molt important i sense ell els projectes no tiren endavant. Tenim una persona que fa de secretari accidental, però no és el mateix. No podem quedar penjats. Estem amb deute zero i tenim dos milions i escaig d’euros al banc en romanent de tresoreria, el que suposa un terç del pressupost. Tenim un cash per pagar factures. És un privilegi estar així i no tens secretari per tirar endavant projectes. I el servei de vigilants és una prioritat absoluta. Estem esperant poder solucionar-ho.
Tenen una bona situació financera, doncs
Tenim una previsió d’ingressos important a través del pla parcial 10, amb l’arribada de l’Ecoplanta. Si ens entren ingressos extraordinaris, cal entomar les prioritats. Intentem avançar en la redacció de projectes de manera que quan entrin nous ingressos, ja ho tindrem preparat i no perdrem el temps.
Quins equipaments tenen previstos executar?
La millora de la plaça de l’Era, que està en marxa i de la que quedarà la següent fase, la creació d’una sala annexa de la plaça de l’Era del Castell. Ara ens trobem amb les obres de vialitat de la zona esportiva. Ja ha començat l’obra. En un solar annex a la piscina, s’està redactant el projecte i amb consens ciutadà i les entitats esportives, un pista coberta. Ens trobem que molts equips de bàsquet, de futbol sala usen el pavelló gran, on a més s’hi fan altres activitats. Entre entrenaments i partits ens trobem que el pavelló, que és el més gran de la zona, s’ha quedat petit.
Ens servirà també el nou pavelló cobert com a escenari del sopar de la Festa Major o en la celebració de concerts. Això no ho té El Morell. Se’n beneficiarà l’esport i la gent. Tindrem, doncs, dos pavellons. L’obra comptarà amb plaques solars, il.luminació led, pista reglamentària, el terra de la pista serà adequat a l’esport i es podran fer concerts. El cost serà d’un milió d’euros.
Tenim previst un ‘restiling’ a la Rambla i també esperem la recollida de la brossa amb el nou contracte comarcal, on canviarem contenidors.
Com està la neteja del poble?
Volem millorar la jardineria i la neteja, un tema pendent. De vegades fem una Festa Major molt maca però potser no acabem de netejar-ho tot a fons. Cal recordar que només són set persones a la Brigada Municipal.
No poden ampliar planter?
La llei no ens ho permet. Estem intentant buscar reforços externs allà on no arribem. Està clar que és un punt a millorar. També volem treure a concurs el servei de jardineria, que té deu anys.
Altres projectes que contemplin?
La urbanització del pla parcial 10, el de la gran indústria. Es tracta d’un dels pocs espais que queden a Espanya de gran indústria i el tenim al Morell. És un avantatge que hem de potenciar. I d’altra banda, la mitjana indústria. Tenim el pla parcial 4 que ja hem començat a treballar per definir-lo. No volem moltes parcel.les que acaben sent solars buits en polígons que es converteixen en escenaris de macrofestes o en naus abandonades. Es tractaria de planificar sis o set solars perquè vinguin quatre o cinc empreses de serveis en una molt bona situació. En el cas que revisculi d’èxit sempre estem a temps d’ampliar-ho.
També hem de fer una feina en prospeció econòmica, d’explicar-nos en empreses que treballen en el sector químic, que són lluny i que han de fer quilòmetres. Per què no poden venir aquí, quan tenim el polígon petroquímic al costat? Disposem d’una magnífica ubicació, a cinc minuts del Port de Tarragona, al costat de l’A-27, al triangle Reus-Tarragona-Valls. És important que ens sentim orgullosos de ser morellencs.
Hi ha un sentit d’orgull morellenc. Es palpa
Som del Morell. El vídeo que tenim penjat al Facebook de l’Ajuntament expressa aquest orgull. No volem ser un poble dormitori, volem ser actius, que la gent hi participi, que les entitats hi prenguin part. L’orgull morellenc és que la Festa Major està feta per la gent del poble. Es tracta de sentir-se integrat, que la gent faci esport, que vagi al teatre,… No negaré les evidències: hi ha dies que els carrers estan bruts, que ens falta un cos de vigilants, que hi ha un llum fos, però treballem comptant amb la gent.
Posen en marxa els primers pressupostos participatius. Com ho faran
Enguany hem apostat per la participació ciutadana amb els pressupostos. L’Ajuntament proposa set actuacions urbanístiques i la gent les triarà amb un topall de 50.000 euros. L’any vinent serà la ciutadania qui farà les propostes. Enguany no ho hem pogut fer així per manca de temps.
Un altre exemple: la definició de com serà la pista coberta l’hem fet amb les entitats esportives, les que l’utilitzaran, de manera que decideixin elles on aniran els vestidors, els magatzems,…
L’Ajuntament ha decidit rebaixar l’IBI i congelar els impostos. Per què?
Hem abaixat l’IBI i bonifiquem amb un 50% durant tres anys aquells que instal.lin plaques solars. Baixem l’IBI al 0,61. Som ja a la part baixa del coeficient municipal.
Com ho poden fer?
Es pot fer tocant de peus a terra, que vol dir que si en una campanya electoral fas unes promeses, no pots entrar a l’Ajuntament i fer el contrari o no fer res. Si tens una previsió a mig o llarg termini d’una sèrie d’ingressos que han de suportar l’economia de l’Ajuntament no pots fer que la càrrega fiscal sobre el ciutadà sigui cada vegada més gran tot i que els preus siguin cada vegada més alts.
Apostem per estar al costat de la gent, si podem estalviar-li un cèntim, ho fem. Això passa per racionalitzar els ingressos i fer una despesa meditada, prescindint de les coses supèrflues i intentant que els diners reverteixin en coses tangibles per la població. Baixarem els preus del teatre amb un abonament de vint euros per triar tres obres, quan cada obra valdria divuit euros. La realitat d’avui és que hem d’estalviar la càrrega fiscal i buscar altres fonts d’ingressos. Els diners de l’Ajuntament no són propis d’ell, són de la ciutadania.
Podem seguir fent millores de voreres, un pla d’asfaltat, millora de parcs i jardins, seguirem amb un pla de desplegament d’accessibilitat i el servei de vigilància serà també un servei de suport a la gent.
Quan obriran la biblioteca municipal?
Cal dotar-la de plaça. És tant fàcil i tant difícil com això. Diners en tenim. L’Ajuntament té recursos econòmics suficients per tirar endavant tot allò que es plantegi. Tenim fetes les bases per contractar els vigilants, tenim una moto comprada, el modelatge de la roba, l’edifici i pressupostats els salaris. El problema és dotar les places. Però no tenim secretari.
Hi va haver un conflicte amb els treballadors municipals. Com es troba el cas?
Estem negociant un conveni col.lectiu per aplicar millores en l’àmbit laboral. Els treballadors són el motor de l’Ajuntament i fan que tot el que volem fer rutlli.
Jaume Garcia / Mayo Lorda
Equip de redacció
