Eleccions a la URV: la doctrina de Ferré vs el pluralisme de Segarra

🔊 Escoltar la notícia

La Universitat Rovira i Virgili tindrà, per primer cop en la seva història, eleccions per escollir el successor a rector, càrrec que actualment ostenta Francesc Xavier Grau. Josep Anton Ferré vs Agustí Segarra; Vila-seca contra Castelló; Catedràtic en Mecànica de Fluïds vs Catedràtic d’Economia Aplicada; tots dos amb trajectòria de vicerrectors de Lluís Arola i, també tots dos, nascuts el 1958.

Tots dos han debatut, aquest dijous, a la Sala de Graus de la URV en un acte organitzat pel Diari de Tarragona, i que ha permès escoltar les opinions dels candidats a rector sobre l’estat de la ‘situació’ de l’acadèmia i els reptes de futur que afronta la universitat pública en un context de crisi econòmica i manca de recursos.

Després de les respectives exposicions de motius inicial, Ferré ha estat el primer en encarar-se a l’adeversari. Mentre Segarra ha defensat la necessitat d’un canvi de rumb cap a una universitat més “plural”, amb polítiques de “proximitat, de baix cap a dalt i aprofitant el tamany menut de la universitat com una oportunitat i no com una feblesa”; Ferré li ha retret “no encertar” en l’anàlisi de l’estat actual de la URV.

Per Ferré –abocat al llarg de la seva dialèctica en defensar la tasca feta fins el moment per l’equip rector–, Segarra no “fa un diagnòstic realista de la universitat, cal tenir-ne un coneixement exacte, i ell l’ignora”, ha etzibat. En aquesta línia, Ferré nega que sigui “productiu” aplicar polítiques de baix a dalt. I és que, segons ha argumentat, “la Universitat és qui ha de decidir què és millor per ella, potser no agradarà a tothom, però permetrà avançar”, ha assegurat Ferré. Per tot, ha resolt, “no podem canviar el caràcter públic de la universitat d’un dia per l’altre”.

Davant els motius exposats per Ferré, Segarra s’ha mostrat a l’altra banda de l’esfera: “És evident que cal un canvi de cicle, perquè les polítiques que s’han aplicat fins ara podien ser correctes, però ara cal una altra gestió”. Un canvi que, per Segarra, passa irremeiablement per un “nou estil de govern, més cooperatiu i que aposti pel diàleg”.

Retallar graus?

Preguntats sobre la possibilitat de retallar graus en un futur, a fi i efecte de reduir la despesa de la Universitat, tots dos candidats s’hi han mostrat contraris. Això sí, en diferent mesura. Segarra ha estat més taxatiu i ha subratllat que “no podem renunciar a graus en la situació més crítica que tenim”, des del punt de vista de la necessitat de cobrir tots els camps de coneixement. Per la seva banda, Ferré ha detallat que l’oferta de graus actual ja és “suficient” i, en tot cas, les possiblitats de creixement en l’oferta formativa passen per ampliar les línies de màster: “Sense treure res, hem de ser capaços de créixer”.

Sobre les retallades de la Generalitat en la seva aportació a la universitat pública, Ferré ha lamentat que les tisorades “posin en risc la capacitat de coneixement”. Segarra hi ha afegit que el “principal problema és el personal, per la dificultat de captar i mantenir les persones joves i investigadores”. I és que, tal i com ha descrit, “en funció de la inversió que tingui la nostra universitat pública, serem un país o un altre”.

Ambdós candidats a rector han coincidit en la necessitat d’impulsar la investigació. D’entrada, perquè afavoreix la contractació de personal. I, per captar nous projectes, l’horitzó passa –tant per Segarra com per Ferré– per ser capaços d’atraure la inversió de mecenes i inversors que ho facin possible. En aquest sentit, Segarra ha afegit que “la política en recerca ha de ser transversal, impulsant tots els àmbits de coneixements, perquè tots estiguin actius” i no n’hi hagi de primera i segona fila.

Joan Marc Salvat