El testimoni de qui va treballar amb Jujol a Roda

🔊 Escoltar la notícia

L’1 de juliol reobre el Museu de la Ràdio Luis del Olmo, amb l’Espai Jujol al seu interior, i també la capella de Mas Carreras a Roda de Berà. És una gran oportunitat, única, per seguir el relat d’un dels darrers vilatans que van treballar amb el geni tarragoní. Pere Vigili Gatell, de 90 anys, en tenia 14 quan començà a treballar amb Jujol, junt amb el seu germà bessó, Baltasar. La coneixença va venir del seu pare, el constructor rodenc Baltasar Virgili Jansà, que fou el mestre d’obres de la capella.

‘El matrimoni Buenaventura Carreras i Pere Pascual eren de Vilafranca del Penedès i tenien una finca a Roda de Berà, el Mas Carreras, amb una capella particular’, explica Virgili Gatell. ‘Tenien també una casa a Barcelona. Van demanar-li a un arquitecte que coneixien que els fes un oratori. Va succeir que l’arquitecte tenia molta feina i no podia complir l’encàrrec, així que els va recomenar un noi que havia acabat la carrera. Es deia Josep Maria Jujol’. La família es va enamorar del seu mestratge i li van encarregar fer un altre oratori al seu palauet de Vilafranca. D’aquí va venir que li demanessin decorar l’interior de la Masia Carreras i la capella. ‘A la masia ho va fer tot, va enrajorar el saló, va fer les xemeneies, els banys, un saló amb el Santíssim Sagrament’, recorda Virgili.

D’aquí conserva Virgili una anècdota que recorda la capacitat visual que tenia Jujol per conèixer i apamar l’espai, sense fer medicions prèvies: ‘Estant ell en un racó del saló, ens va dir al meu germà i a mi que anéssim col.locant rajoles blanques a l’esquerre, després unes altres dues a la dreta, sense medir-ho. Mon germà i jo deiem que era boig, però quan vam acabar de col.locar-les totes, tot encaixava. No ens ho podíem creure’.

De la masia va passar Jujol a decorar l’interior de la capella, una obra neogòtica d’una sola nau, que amplià per darrere l’altar ja que ‘deia Jujol que el sacerdot no podia estar d’esquenes al poble, i ampliant el fons de l’altar, podia donar-hi la volta, situar-se darrer l’altar i mirar la gent de cara’.

Allí, Jujol s’explaià i deixà una obra mestra inigualable. Un altar luxós de marbre d’Ulldecona, petits nínxols treballats amb formes originals i amb suports de marbre molt gruixut i retallat fent formes diverses, canelobres, una pila d’aigua beneita en forma d’estel de sis puntes, les columnes amb un treball de talla molt depurat i amb la T de Santa Tecla, o els bancs de perfils sinuosos amb els mateixos motius ornamentals dels murs. I una sanefa que recorre les parets i que va dissenyar amb un punxó rascant el guix de la paret, amb el perill que s’equivoqués. Virgili rememora en aquest vídeo una escena clàssica que ha estat recordada per arquitectes d’arreu i que ella va viure, incrèdul.

 

Què diu la famosa sanefa de Jujol? Són textos bíblics i lletanies -‘Jo sóc el camí, la veritat i la vida, el qui em segueixi no caminarà a les fosques…’-. Les lletres principals són blanques -sobre fons blau- perquè és el color del guix que sobresurt d’haver-lo rascat amb el punxó, i feta amb els dues mans, ja que Jujol era ambidextre. Insòlit.

 

 

Virgili va estar-se dos anys amb Jujol, no cada dia. L’artista va treballar a Roda de Berà en dues etapes diferents: entre els anys 1935 i 1936, al Mas Carreras i a l’església parroquial del municipi; i entre l’any 1941 i el 1948, de nou a la masia i a la capella de la finca.

Espai Jujol

A l’Espai Jujol, ubicat dins el centre cívic de La Roca Foradada, al Museu de la Ràdio, el visitant pot trobar fotografies de les principals obres de Josep M. Jujol a Barcelona, a Sant Joan Despí, a diferents municipis del Camp de Tarragona o a Palma de Mallorca, a més de tots els treballs que va realitzar a Roda de Berà, a la capella de Mas Carreras i a l’església parroquial de Sant Bartomeu.

Es pot contemplar també una creu, dos canelobres i una sacra, elements decoratius provinents de la capella de Mas Carreras.

Com ens recorda Virgili, l’essència de Jujol es troba en els petits detalls de les seves obres. Tot i que el conjunt de l’obra és el que primer impacta, cal saber fixar-se en els detalls per trobar l’autèntic Jujol, atès que és en les petites coses on es defineixen els trets més íntims de l’artista i la seva personalitat ‘d’home humil, senzill i planer. Gaudí era l’arquitecte dels bisbes, Jujol, dels sacerdots’, afirma Virgili.

La seva col.laboració el va marcar ‘per tota la vida i va fer que des d’aleshores m’aficionés al dibuix, mentre el meu germà s’especialitzà en el trencadís’, una altra tècnica on fou un mestre innovador, dissenyant façanes que mai s’havien vist. ‘No he pogut fer mai les finestres que feia Jujol, mai’, diu Virgili.

La masia seria venuda i la imperícia de l’Ajuntament d’aleshores va fer que anés a terra per aixecar-se al lloc uns apartaments. Com a regidor de l’Ajuntament, Virgili no va poder impedir l’estúpida actuació de l’alcalde d’aleshores. La capella es va salvar i elements com la reixa jujol.liana de la masia, un pom, dos picaports, la campaneta de les visites i dues gàrgoles del torreó van ser recuperats pel propi Virgili abans que es perdessin per sempre. Eren obra de Jujol.

Virgili no tornaria a veure la capella fins dècades després, ‘convertida en un magatzem d’un bar de la zona, amb els bancs jujol.lians arreconats, motos que regalimaven gasolina al terra, les taques de les quals encara es poden veure,… Aleshores vaig preocupar-me d’arranjar l’espai’. Ara és un dels grans atractius culturals de la comarca.

 

Com visitar-lo:

Museu de la Ràdio, Plaça Bori Tallada, s/n.

Telèfon: 977-801885

ccrf@rodadebera.cat

Jaume Garcia