El telèfon del president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser infectat pel sistema israelià de ciberespionatge Pegasus, segons detalla aquest dilluns ‘The New Yorker’ a partir de dades d’una investigació de l’organització Citizen Lab, un grup d’experts en ciberseguretat de la Universitat de Toronto. Segons la publicació, més de seixanta telèfons de polítics, advocats i activistes catalans han estat intervinguts amb aquest programa, dissenyat per la companyia israeliana NSO, i que permet escoltar converses, llegir missatges, accedir al disc dur, fer captures de pantalla, revisar l’historial de navegació i, fins i tot, activar per control remot la càmera i el micròfon dels mòbils.
Tots els eurodiputats i presidents, atacats
Tots els eurodiputats independentistes han estat objectiu del ciberespionatge, ja sigui de manera directa, com Toni Comín, Diana Riba i Jordi Solé, o a través d’amics i familiars, com en el cas de Clara Ponsatí i Puigdemont.
Segons ha pogut saber l’ACN, el fet que Puigdemont tingui un telèfon Android dificulta la certificació que el seu telèfon hagi estat infectat pel programa Pegasus, cosa que no passa amb els Iphone. “Les nostres eines forenses per detectar Pegasus estan molt més desenvolupades per a dispositius iOS”, assegura el propi informe de Citizen Lab.
L’organització apunta que per arribar a Puigdemont es van atacar els dispositius de fins a onze persones de l’entorn de l’expresident, com la seva esposa, Marcela Topor; l’advocat Gonzalo Boye; el director de l’oficina del president, Josep Lluís Alay, o l’actual diputat de JxCat i persona pròxima a Puigdemont, Josep Rius.
Els altres tres president de la Generalitat des de 2010 sí que han vist infectats els seus dispositius de manera directa. És el cas d’Artur Mas, que va rebre l’atac informàtic després de deixar el càrrec; Quim Torra metre era president, o l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va ser atacat quan era vicepresident durant el mandat de Torra.
Un SMS a Jordi Sànchez el 2015, el primer atac
També han estat víctimes de ciberespionatge a través de Pegasus els líders de les entitats de la societat civil que donen suport a l’independentisme, com l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural. Els dos darrers presidents de l’ANC, Elisenda Paluzie i Jordi Sánchez n’han estat víctimes directes.
El cas de Sànchez és curiós, ja que el primer intent d’infecció es va produir a través d’un missatge de text l’any 2015. És el primer cas detectat per Citizen Lab, ja que bona part de la investigació se centra en atacs produïts entre els anys 2017 i 2020. En aquest període, Sànchez va rebre almenys 25 missatges més.
Pel que fa a Òmnium Cultural, els atacs han anat dirigits contra qui va ser vicepresident de l’entitat i cara visible d’Omnium durant l’empresonament de Jordi Cuixart, Marcel Mauri, així com contra la parella de Cuixart, Txell Bonet. Altres membres d’Òmnium atacats són Elena Jiménez i Jordi Bosch, membres de l’executiva de Cuixart
Polítics i advocats del procés, en el punt de mira
En el llistat de víctimes que ha fet públic Citizen Lab hi figuren nombrosos membres de partits independentistes. De l’entorn d’ERC hi ha noms com Josep Maria Jové, Marta Rovira, Meritxell Serret, Sergi Sabrià o Xavier Vendrell. En total son dotze els membres d’ERC comptabilitzats com a víctimes de l’espionatge, el grup majoritari, per onze de JxCat i quatre de la CUP.
Entre aquests noms destaquen Albert Botran, Carles Riera o David Fernández, de la CUP. Per JxCat hi figuren Albert Batet, Elsa Artadi, Meritxell Budó, Míriam Nogueras, Josep Costa, o l’actual presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borras, que, segons Citizen Lab, va ser atacada mentre era diputada al Congrés dels Diputats.
També ha estat víctima del ciberespionatge l’exassessor d’Artur Mas, David Madí; la secretària general del Partit Nacionalista de Catalunya, Marta Pascal; David Bonvehí, Ferran Bel i Marc Solsona, del PDCAT; l’exdiputat de Podem, Albano Dante Fachin; així com els líders de Bildu, Arnaldo Otegui i Jon Iñarritu.
Un altre dels sectors que han estat objectiu de ciberespionatge de Pegasus han estat els advocats vinculats amb homes forts del procés, com Gonzalo Boye o Jaume Alonso-Cuevillas, pròxims a Puigdemont; així com Andreu Van den Eyde, de l’òrbita d’Oriol Junqueras i Esquerra Republicana de Catalunya.
Un llistat de víctimes “sorprenent”
El llistat de víctimes és, segons els propis investigadors “sorprenent”, però degut a les dificultats tecnològiques per dur a terme el treball, sospiten que el nombre total d’objectius del ciberespionatge podria ser “molt superior”. El cas català és, de fet, “el més gran de totes les investigacions” de l’organització que, per exemple, va comptar 35 víctimes en una investigació sobre Al Jazeera o 35 en una altra sobre El Salvador.
Reaccions
Aragonès: “Arribarem fins on calgui”
Aragonès ha qualificat l’espionatge com un “atac” als drets fonamentals i a la democràcia “extremadament greu”. En un fil a Twitter, el president ha explicat que aquest software només pot ser adquirit pels estats i ha demanat “transparència i assumpció de responsabilitats” a l’estat espanyol. “No valen excuses. Espiar representants de la ciutadania, advocats i activistes pels drets civils és una línia vermella”, ha subratllat. En aquest sentit, ha avisat que el Govern “arribarà fins on calgui”. Aquest dimarts a la tarda està previst que Aragonès comparegui davant dels mitjans de comunicació des del Palau de la Generalitat. Ho farà acompanyat de tot el Govern.
El Ministeri d’Interior es desvincula de l’espionatge
El Ministeri d’Interior s’ha desvinculat de l’espionatge a polítics catalans. Fonts del departament de Fernando Grande-Marlaska insisteixen a l’ACN que “ni el Ministeri, ni la Policia Nacional, ni la Guàrdia Civil han tingut mai cap relació amb l’empresa NSO i, per tant, mai han contractat cap dels seus serveis”. El Ministeri ja va negar tenir cap vinculació amb l’empresa israeliana creadora del programari Pegasus quan el 2020 es va destapar l’espionatge a l’expresident del Parlament Roger Torrent.
CitizenLab, en la seva investigació, suggereix que hi ha evidències que indiquen un “fort nexe” de l’espionatge amb “una o més entitats del govern espanyol”. En aquest sentit cita al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) -adscrit al Ministeri de Defensa- com a client d’NSO i al Ministeri d’Interior com a posseïdor de “capacitats similars”. “Considerem improbable que un client de Pegasus no espanyol faci una operació tan extensiva a Espanya”, diu l’organització.
Borràs: “Ens peguen quan votem, ens assetgen, ens empresonen i ara també ens espien”
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha assegurat que la persecució de l’estat espanyol és “per terra, mar i aire”. En una publicació al seu compte de Twitter, Borràs ha lamentat que algunes finalitats justifiquin “tots els mitjans”. “Ens peguen quan votem, ens assetgen judicialment, ens empresonen i ara sabem que també ens espien”, ha afegit. En el cas de Borràs, el seu telèfon hauria estat infectat pel programa israelià d’espionatge Pegasus quan era diputada al Congrés.
Amnistia Internacional demana a l’Estat que faci una investigació “independent”
Amnistia Internacional (AI) ha demanat a l’estat espanyol que faci una investigació “exhaustiva i independent” sobre l’ús que fa del programari espia Pegasus. “El govern ha d’aclarir si és o no client del grup NSO”, ha subratllat en un comunicat. A l’octubre del 2019, l’ONG va demanar informació al ministeri de Defensa sobre l’ús d’aquest programa al Centre Nacional d’Intel·ligència, però aquest no va respondre al·legant que es tractava d’informació “dins de matèries classificades”.
AI també lamenta que les institucions de la UE no estan aconseguint posar fi “a les violacions rampants” dels drets humans comeses pel programari espia israelià Pegasus. En aquest sentit, ha insistit a demanar a la UE que actuï per acabar “amb aquest abús”.
ACN
Equip de redacció
