Imatge dels campions de primera catalana Foto: CRT
El dissabte 23 de maig de 2015 ha passat a formar part de la història del Rugby Tarragona ja que el Primer Equip sènior, en el seu darrer partit contra Manresa RC, obtingué la victòria que li comportà proclamar-se campió de Primera Catalana. Un partit que comptà amb el suport de l’afició del Tarragona, l’alcalde la ciutat, Josep Fèlix Ballestero, i que fou amenitzat pels membres de la Batucada Engrescats de Tarragona. Tot això ho llegim a l’última crònica de la temporada feta pel nostre inestimable col·laborador i jugador del Primer Equip, Xavi Roca:
“Ahir, després que, en el vestuari, l’Artacho ens dediqués les seves paraules de motivació, molts jugadors sortiem al camp amb els ulls plorosos. Era un discurs breu, ple de significat, que representava a la perfecció la idea de superació, un dels pilars fonamentals del rugby.
Després del minut de silenci en honor del trist succés a l’escola Maria Codina de Reus, encaràvem els últims vuitanta minuts de la temporada: l’últim esgraó, l’última marxa, l’última estació d’un llarg trajecte que, finalment, ens ha portat a la destinació desitjada. El campionat de la Primera Catalana de Rugby.
El joc en si deixava molt que desitjar. Força lluny del nivell òptim que, per exemple, es va mostrar la setmana passada contra Spartans, el nostre rugby només superava el d’un aguerrit Manresa en moments aïllats, sobretot en la velocitat dels nostres tres quarts, i més aviat gràcies a una pila d’invidualitats, que a un desplegament conjunt del joc.
L’equip, que ha assolit un nivell d”autoexigència molt alt, n’era conscient. Però ahir no es tractava de jugar un gran partit. La única cosa que comptava era guanyar. Finalment, no eren quatre, sino cinc, els punts obtinguts (pel bonus ofensiu), i amb el marcador del rival a zero. Victòria, bonus, i, ara sí, campions de la categoria.
Feia molts anys que el club no guanyava cap títol i, evidentment, l’eufòria esclatava en acabar el partit. L’eufòria, però també l’emoció. El cansament, la tensió i la pressió acumulades, es buidaven completament entre celebracions, plors i abraçades. Una satisfacció compartida per tot un club, en tots els seus estaments, volcat en fer gran el rugby a la ciutat de Tarragona.
Es recorden pocs tercers temps tan animats com el de dissabte. A ritme de batucada, començava una celebració que, com era d’esperar, s’allargaria fins altes hores de la matinada per la ciutat.
Avui és dia de ressaca, d’ibuprofè i de sofà, però també de digestió d’una enorme experiència viscuda entre tots. Tots els jugadors que, dins i fora del terreny de joc, han afegit tant de valor amb el seu esforç. Totes les persones del club que, amb la seva feina, han fet possible una estructura que permet arribar l’èxit amb més facilitat. I, també, totes les persones que, amb el seu recolzament, ens han donat el suport i la força per poder tancar una temporada tan satisfactòriament.
Gràcies a tots. Moltes gràcies de tot cor a tots. Visca el Club Rugby Tarragona.”
Equip de redacció
