El president d’AENA es compromet a finançar la connexió entre l’aeroport de Reus i l’estació intermodal

🔊 Escoltar la notícia

AENA s’ha compromès a assumir la despesa que comportarà la connexió ràpida entre l’aeroport de Reus i la nova central intermodal que s’ha de construir a Vila-seca i que el trajecte no superi els set minuts. Una manera de potenciar un dels avantatges dels quals disposa aquesta infraestructura, com és la de ser la porta d’entrada no només a la Costa Daurada sinó també a Catalunya. Així ho ha afirmat el president de la companyia, Maurici Lucena, aquest migdia en el Vermut Cambra convocat per l’ens cameral reusenc. La seva presència ha omplert la sala d’actes d’alcaldes, regidors i empresaris del territori en una vocació de demostrar “unitat sense fissures” en la reclamació conjunta de potenciar aquest equipament clau per al desenvolupament econòmic, segons ha remarcat el president de la Cambra, Jordi Just.

L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de la capital del Baix Camp, Carles Pellicer, no com una simple formalitat sinó com a reconeixement, per part de la Cambra, dels esforços duts a terme des del consistori en aquest camp. El batlle ha proposat durant la seva intervenció per posar punt i final a l’acte que la futura estació intermodal es denomini Estació de Vila-seca-Aeroport de Reus, i ha aprofitat per demanar a la Generalitat la convocatòria urgent de la Taula de l’aeroport amb dos punts a l’ordre del dia: avançar en la radicació de futures bases de companyies aèries a Reus; i impulsar accions atractives de promoció de l’aeroport de Reus.

Caldrà esperar que l’aeroport de Barcelona estigui saturat per veure més tràfic a Reus

Lucena ha deixat clar des del minut 1 que ell representa una companyia encarregada de gestionar infraestructures (la seva bona valoració en el sector l’ha portat a fer-se càrrec de 34 aeroports internacionals a més dels 46 espanyols), no pas de generar destinacions, que és una de les principals mancances de l’aeroport i que depèn del mercat de l’oferta i la demanda. “Nosaltres som com una sala de cinema. Hem de garantir que el públic s’hi senti còmode i ben atès. La pel·lícula, però, és l’atractiu que tingui el territori”, ha afirmat, deixant clar que la demarcació té protagonistes d’Oscar de l’Acadèmia pels seus referents lúdics, turístics, gastronòmics i culturals. En aquesta línia, ha obert la porta a una reactivació de l’interès de les línies aèries per a operar des de Reus un cop l’aeroport de Barcelona se saturi després del no de la Generalitat a la seva ampliació ja pactada amb el govern central. Tanmateix, s’ha mullat en un tema a debat al territori i ha reconegut explícitament que el desenvolupament de Hard Rock sí que seria un impuls pel que a increment de tràfics.

Lucena també ha aprofitat per a remarcar l’interès que posa AENA, una companyia 51% pública i 49% privada i que té un valor en bursàtil capitalitzat en l’actualitat de 18.000 milions d’euros (“és hora de comprar accions perquè crec sincerament que estan infravalorades”) a desenvolupar i invertir en l’aeroport reusenc. Ho ha fet amb dades que donen a entendre que la seva presència genera 800 llocs de treball directes i 20.000 d’indirectes, i aporta el 3,5% del PIB de la demarcació. En números absoluts, 870 milions d’euros. El president ha relatat com en els últims cinc anys s’han destinat 22,12 milions d’euros en millores de la Terminal, i que en el període de sins anys més comptant des d’aquest s’hi invertiran 22 milions d’euros més. Alhora, ha avançat que l’aeroport comptarà amb un parc fotovoltaic de 18,3 hectàrees que permetrà l’autoconsum. En aquest sentit, “tots els aeroports d’AENA seran completament autònoms pel que fa al consum d’electricitat el 2026”, ha assenyalat.

Aprofitant l’ocasió, ha volgut trencar mites i “confusions de l’opinió pública i publicada”. Lucena ha deixat clar que AENA “no és un departament d’un ministeri sinó una empresa que té vocació social” però que, per la seva composició mixta, “no li costa ni un duro al contribuent. És més, el 2019 vàrem fer una aportació neta al govern espanyol de 7.000 milions i a les corporacions locals 140 milions més en conceptes d’IBI i Impost d’Activitats Econòmiques”. I ha fet una defensa del concepte tan criticat de “treballar en xarxa. Aquesta és la tendència dels grans actors internacionals en matèria de gestió aeroportuària, en bona part influenciats pel nostre model, perquè permet economies d’escala, que beneficien al territori fent que les tarifes aeroportuàries siguin més baixes, pràctiques operatives compartides i solidesa financera com la que vàrem demostrar durant la pandèmia, quan altres gestors van acabar en fallida”.

J.S.