Xavier Arbós, Stéphane Dion i Josep Ramon Correal. Foto: Joan Marc Salvat.
L’acadèmic i parlamentari canadenc Stéphan Dion s’ha desplaçat fins la Cambra de Comerç de Tarragona, on ha pronunciat la conferència ‘Secessió, federalisme i democràcia’. En el seu discurs –al qual han assistit el mateix president del grup parlamentari socialista al Parlament, Pere Navarro o l’alcalde Ballesteros– Dion ha repassat una llista de “perills”, segons ha mencionat, que entranyen els processos secessionistes en els països federals. Per justificar-ho, ha subratllat que “Espanya té tots els trets distintius d’un Estat federal, a excepció del nom”.
Stéphane Dion ha començat la seva xerrada argumentant que els conceptes “democràcia” i “secessió” es repel·leixen. Al seu entendre, “l’exercici de la secessió és estrany en democràcia”. És més, Dion ha assegurat que la llista de països occidentals que prohibeixen de manera explícita o implícita el dret a l’autodeterminació és nombrosa, i ha citat els exemples d’Espanya o els Estats Units.
‘L’antídot del nacionalisme’
Dion també ha volgut deixar clar que “si bé el federalisme garanteix que es puguin escoltar les veus minoritàries”, aquest sistema no és “l’antídot per frenar el nacionalisme”. Tot el contrari, ha afegit, “per frenar el sobiranisme cal que “aquells que representen la unitat tinguin en compte els ‘insatisfets’ i que els sedueixin amb la idea del conjunt”. Per això, ha etzibat el parlamentari canadenc, “marginar els separatistes no és la solució”. En la llista de “perills i amenaces” que suposa la secessió per “l’Estat i pels ciutadans”, Dion ha exposat que cada “transferència de poder i competència que es fa des del govern central cap a una de les regions amb aspiracions nacionals, aquesta només és vista com un pas més cap a la sobirania nacional per part dels secessionistes”. És més, aquesta relació, “és insatisfactòria per l’Estat que veu com cada cop ostenta menys influència en la regió i també per la regió que sempre demanarà més autonomia”.
Davant aquest escenari, Dion ha alertat del “creixent distanciament entre la regió i la federació, ja que cada transferència de poder porta als ciutadans de la regió a desinteressar-se pel què passa a les institucions comunes entre totes les parts”. Alhora, el parlamentari canadenc considera que “les transferències a les regions no es tradueixen a un millor funcionament dels serveis de cara al ciutadà, sinó que la federació els pren com una voluntat per apaibagar el secessionisme”. En aquest punt, Dion ha avisat dels perills de “vanalitzar la secessió” i que davant la inoperància o la manca de respostes de la federació, “els independentistes trobin un camí sense obstacles cap als seus objectius”. Contra els arguments secessionistes, ha prosseguit Dion, “la federació ha de proposar canvis constitucionals i contraarguments, dins de la pròpia federació”.
En el torn de rèplica, el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós, el qual també s’ha professat federalista, ha rebatut algun dels arguments emesos per Dion. En aquesta línia, Arbós considera que els casos canadenc i català no són comparables: “Els problemes són diferents arreu del món i cal afrontar el debat sense apriorismes”. Inicialment, Dion havia argumentat que “els nacionalismes són insaciables i les seves demandes són sempre un pas cap a l’Estat propi”. No obstant, Arbós ha posat de manifest com el Canadà, tot i ser una federació, primer va reclamar Terranova, i més tard bandera i himne propi.
Per la seva banda, la catedràtica de dret financer de la Universitat Pompeu Fabra, Antònia Agulló, ha deixat palès que mentre “el secessionisme del Quebec té una clara dimensió identitària, perquè ja té una hisenda pròpia; el fet català s’ha detonat amb la qüestió fiscal, primer amb l’Estatut i després amb el pacte fiscal”.
Joan Marc Salvat
