.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant una sessió de control al Parlament.

El Parlament de Catalunya engegarà aquest dimecres el compte enrere cap a l’1-O. Els grups independentistes, JxSí i la CUP, tenen previst debatre i aprovar les dues grans lleis de desconnexió que haurien de donar empara legal a la celebració del referèndum i a la independència efectiva en cas que el ‘sí’ guanyi el proper 1 d’octubre. Si les previsions no canvien, tant la llei del referèndum com la de transitorietat s’acabaran aprovant aquest dimecres, tal com han explicat fonts parlamentàries a l’ACN. El Govern té previst reunir-se d’urgència, al mateix Parlament, per signar col·legiadament la convocatòria formal de l’1-O. Com que l’Estat també compta amb això, ja té a punt la seva reacció. El govern espanyol preveu obrir tres actuacions diferents al TC per aturar l’1-O i suspendre les lleis aprovades, i apuntarà, sobretot, al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com a màxim responsable de la Generalitat. Queda pendent veure si el Tribunal Constitucional (TC) utilitza la controvertida capacitat que té ara per suspendre càrrecs institucionals.

La cambra catalana serà, des de primera hora del matí, l’escenari del primer episodi del xoc real de trens entre el Govern i l’Estat espanyol. Tal i com apunten fonts independentistes, la Mesa del Parlament admetrà a tràmit aquest dimecres la llei del referèndum, registrada pels grups de JxSí i la CUP. Aquest tràmit obrirà un breu període d’esmenes que permetrà que els partits de l’oposició puguin fer aportacions o correccions al text. Tot i això, només es preveu que CSQP esmeni la llei de l’1-O, donat que la resta de grups han manifestat estar obertament en contra de la totalitat de les lleis de desconnexió i no tenen previst participar de cap intent de transacció en el seu articulat.

Aprofitant que aquest dimecres comença el ple ordinari, JxSí i la CUP tenen previst aturar en un moment determinat la sessió per demanar la inclusió d’un nou punt a l’ordre dekl dia per debatre i aprovar la llei del referèndum, apel·lant a l’article 81.3 del reglament que dicta que “l’ordre del dia del ple pot ésser alterat si aquest ho acorda, a proposta del president o a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels membres del Parlament”. Serà aleshores quan, després que la Mesa fixi en quin moment se substanciarà aquest punt, els grups debatran i votaran la llei de l’1-O.

JxSí i la CUP votaran a favor de la llei i falta saber què faran els diputats de CSQP, tenint en compte que els diputats de Podem Catalunya ja han anunciat públicament que no votaran en contra la llei i que estan disposats a votar a favor si es retira de la llei el caràcter vinculant del referèndum. Així doncs, el grup parlamentari podria arribar a la votació dividit i emetent dos vots diferenciats, tenint en compte que encara no han pres una decisió al respecte. En canvi, Cs, PPC i PSC ja han anunciat que no participaran de la votació.

La llei del referèndum és la norma que hauria de donar empara legal a l’organització i celebració de la votació prevista per a l’1 d’octubre. A més, al seu darrer article diu que en cas de guanyar el ‘sí’ a la independència, entrarà en vigor l’altra llei de desconnexió, la de transitorietat, dos dies després de la proclamació formal dels resultats quan es proclamaria la independència.

Però l’activitat al Parlament s’allargarà en els pròxims dies tenint en compte que JxSí i la CUP han demanat la convocatòria d’un ple extraordinari per divendres de “valoració de l’acció política de govern actual i previsions”. Els dos grups proposen tractar qüestions com les actuacions del Govern arran dels últims esdeveniments que s’hagin produït, les actuacions de l’executiu català en relació a l’estat espanyol i en relació també a la comunitat internacional.

La signatura del decret, al Parlament

Immediatament després de l’aprovació i publicació oficial de la llei, el Govern té previst reunir-se amb caràcter extraordinari i urgent per signar i avalar de manera col·legiada el decret de convocatòria del referèndum per a l’1-O. Molt probablement, el curs dels esdeveniments i la necessitat d’actuar ràpid faci que el president, Carles Puigdemont, es reuneixi amb el Consell Executiu al mateix Parlament i no es traslladi fins al Palau de la Generalitat, on es troba habitualment.

El portaveu del Govern, Jordi Turull, ha explicat que l’executiu pensa convocar el referèndum convençut que “no és cap delicte” i que es farà de forma legal i d’acord amb la norma que s’acabarà d’aprovar. A més, tant ell com el president i el vicepresident, Oriol Junqueras, han avançat diverses vegades que els passos que pugui fer la justícia espanyola, el govern de l’Estat o la Fiscalia al respecte no els faran canviar de parer, i que seguiran amb els seus plans per a l’1-O “obeint el Parlament” i segurs de tenir “tota la legitimitat”.

De la mateixa manera, està també previst que el ple que comença aquest dimecres debati i aprovi la llei de transitorietat, que és la norma que entraria en vigor només en cas que el ‘sí’ guanyés al referèndum sobre la independència. El text estableix, de fet, els termes per fer efectiva la independència, detalla com i quan es passa de la llei espanyola a la catalana i quins paràmetres regiran la política catalana fins que s’obri un procés constituent, es convoquin unes eleccions per escollir l’assemblea constituent, es redacti la constitució catalana, s’aprovi en referèndum i se celebrin les primeres eleccions ordinàries de la república catalana.

Tres actuacions al TC

Malgrat que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es limita a afirmar que la seva resposta a la convocatòria de l’1-O serà “proporcional, intel·ligent, tranquil·la i ferma” ja han transcendit alguns detalls de les primeres reaccions del seu executiu a la previsible aprovació de la Llei del referèndum i la convocatòria –via decret- de l’1-O.

L’executiu espanyol preveu fer tres actuacions al TC en les hores –o dies- immediatament posteriors a l’aprovació de la Llei del referèndum. Les dues primeres previsiblement adoptaran forma d’incident d’execució de sentència contra l’admissió a tràmit de la Llei per part de la Mesa i contra l’aprovació per part del ple del Parlament.

La tercera actuació és un recurs d’inconstitucionalitat nou contra el decret de la Generalitat de convocatòria del referèndum el dia 1 d’octubre. En tots tres casos el govern espanyol demanarà la suspensió de les normes, i cal veure si fa un pas més i hi inclou per primera vegada la petició de suspensió de càrrecs públics.

L’Estat apuntarà a Puigdemont

Sigui com sigui s’apunta a la possibilitat que el recurs contra la convocatòria es dirigeixi directament contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com a màxim responsable del Govern, independentment del nombre de signatures “solidàries” que incorpori el document.

L’executiu de Rajoy insinua aquesta línia adduint que l’Estatut de Catalunya l’assenyala com a màxim responsable de l’administració catalana i del seu Govern, i que per tant, més enllà que el decret estigui signat també per altres persones, és ell qui haurà de respondre per aqueta decisió.

“Performances” l’1-O

L’executiu sosté també que l’1-O no hi haurà cap referèndum, però ja no descarta que hi hagin “performances” on ciutadans dipositin paperetes en una urna. Una jornada sense cens ni sense transcendència jurídica que segons aquest criteri no es podria considerar en cap cas un referèndum.

Un argument que el govern de Mariano Rajoy va defensar en les primeres hores posteriors al 9-N i que topa frontalment amb els missatges que envia el líder de Cs, Albert Rivera, que ha emplaçat a Rajoy a “no fer com en 9-N” i no permetre en cap cas que hi hagi urnes el dia del referèndum.

Debat al TC sobre la suspensió de càrrecs

Una de les incògnites dels recursos plana sobre una hipotètica petició al Tribunal Constitucional per a suspendre els càrrecs institucionals que impulsin la convocatòria del referèndum. Una mesura inclosa a l’article 92 de la reforma de la Llei del TC que va generar una discussió interna dins d’aquest organisme, que finalment la va avalar per 8 vots a 3.

El sector progressista del Tribunal s’oposa encara a aplicar aquesta suspensió de càrrecs en la resposta a l’1-O, encara que ho demani el govern espanyol. Argumenta que la mesura no garanteix que no se celebri un referèndum l’1-O i que, a més, pot ser contraproduent perquè tensa la situació en favor de l’independentisme.

Segons aquest sector, el procés de suspensió de càrrecs és lent i caldria actuar per altres vies de consens, com es va fer en el cas de Forcadell, i –més enllà de les suspensions de la Llei i de la convocatòria- deixar la qüestió en mans de la Fiscalia perquè aquesta presenti una querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és qui hauria de resoldre possibles delictes penals.

Unitat judicial contra l’independentisme

Les màximes instàncies judicials de l’Estat han expressat aquest dimarts la seva oposició frontal als plans del govern de Puigdemont. Durant l’acte d’obertura de l’any judicial, tan el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, com el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, han defensat el paper de les seves institucions en la defensa de la unitat d’Espanya. Maza ha advertit que actuarà “sense vacil·lacions de cap mena”.

Moviments al bloc constitucional

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha mantingut contactes amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i amb el líder de Cs, Albert Rivera, per tancar files contra l’1-O. Sánchez li va transmetre en conversa telefònica dilluns el suport de la seva formació a les actuacions que adopti per evitar l’1-O, tot i que demana la creació d’una comissió sobre el model territorial al Congrés. Rivera s’ha reunit amb Rajoy a La Moncloa aquest dimarts i li ha transmès el seu suport emplaçant-lo a no fer “com el 9-N” i no permetre urnes el dia del referèndum.

ACN