.

Begoña Floria, durant la roda de premsa d’aquest dimarts al hall del Teatre Tarragona. Foto: Mauri

La política cultural de Tarragona ha tingut tantes pinzellades de tants artistes que el resultat final és una obra tirant a cubista. Un dels exemples és la incapacitat per consolidar el Centre d’Art de Tarragona, que de la mà de l’actual regidora de Cultura, una Begoña Floria artista en política, enceta enguany una nova etapa que aspira a recollir el millor d’experiments passats i aprendre dels errors comesos. En essència, la proposta dissenyada contempla la novetat de la conversió del Tinglado 2 en espai expositiu “permanent” de produccions d’abast nacional o internacional, la continuïtat del Teler de Llum i habilitar espais ja existents a la ciutat per donar sortida a iniciatives artístiques locals o del territori amb poc currículum a l’esquena. I tot plegat “amb el compromís ferm de la Generalitat”. El centre estarà adherit a la Xarxa Pública d’Espais d’Arts Visuals encara que tot el que faci referència a aportació monetària caldrà agafar-ho en pinces per la situació política actual. A tall de baixa col·lateral, el format definitiu del Festival de Fotografia SCAN no n’és una excepció.

És per això que el concepte presentat aquest dimarts en roda de premsa rebutja intencionadament una seu física que engoleixi diners en manteniment i sous. “No hem de pensar en un museu com els que es promovien en les èpoques de les vaques grasses. La seu serà l’Ajuntament, és a dir, plaça de la Font número 1. Per què? Doncs perquè no cal”, explicava la regidora. La funcionalitat, destinada “a optimitzar els recursos existents sense necessitat de generar grans infraestructures”, vindrà garantida per tècnics municipals (encapçalats per Mariona Llort), una comissió assessora d’experts (que de forma diluïda encara existia amb el Teler de Llum), deixar les produccions pròpies per més endavant i la rotunda negativa a la creació d’una direcció artística. “La figura ha estat motiu de polèmica constant perquè sempre hi ha hagut un sector que es queixava perquè no era de la seva corda”. “Hem d’evitar que cadascú es faci els seus xiringuitos i vagi al seu rotllo”, comentava dins d’aquest context Floria mentre recordava la turbulenta història de l’època amb Carme Crespo a la regidoria i Cèlia del Diego com a responsable artística del primer centre d’art de la ciutat, desaparegut enmig de retrets creuats.

La primera pota: El Tinglado 2

Fet el primer apunt al natural, l’esbós anava prenent forma. “El Centre d’Art de Tarragona es fonamentarà en tres potes -explicava Floria-. La primera és l’espai expositiu per a l’art contemporani del Tinglado 2 del Port”. L’espai acollirà aquest divendres la seva primera exposició del que es vol presentar com a nova etapa. L’Autoritat Portuària s’ha fet càrrec durant el 2017 de la inversió per facilitar la concurrència de públic i les despeses generades per cada exposició seran assumides pel consistori.

Aquest era un projecte que “ja vaig començar a parlar amb la Generalitat en la meva anterior etapa com a regidora de Cultura, conjuntament amb la Generalitat. Llavors vam veure la necessitat de comptar amb un espai físic per portar a Tarragona exposicions de gran format”. La seva utilitat és polièdrica, perquè també ajudarà a complir amb la voluntat expressada pel govern català d’oferir alternatives territorials i no estrictament municipals. En aquest sentit, però, Floria deixava clar que “no ho farem d’un dia per l’altre” i aprofitava per reclamar la implicació de la resta dels ajuntaments en els costos. “Si Reus vol fer ús d’aquest espai no només ho ha de pagar l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat. Igual que quan a Reus tenien el CRAE i des de Tarragona pagàvem per produccions amb participació tarragonina”, explicava.

La segona pota: El Teler de Llum

L’aposta va anar prenent forma durant el pas de Josep Maria Prats a l’equip de govern perquè “a ell li agradava més el projecte del Tinglado 2 que no pas el del Teler de Llum”, que es va quedar sense activitat programada ni projectes nous tot i ser formalment l’hereu del Centre d’Art fallit.

Va ser tot just quan Floria torna a la regidora el passat mes de novembre quan s’opta per “sumar les dues dinàmiques”. I en aquest punt sorgeix la segona de les potes en les quals basa el seu projecte. “Donarem continuïtat al Teler de Llum coordinant iniciatives artístiques que ja funcionen a la ciutat com l’Estació Creativa o els Murs que parlen”. La seva funció serà la de convertir els carrers i espais a l’aire lliure en càpsules experimentals. “Genera bellesa en espais de la ciutat”, afirmava Floria.

La Tercera pota: ‘Pro-posicions’

Finalment, la regidora descobria la tercera pota. Sota el nom genèric de ‘Pro-posicions’, aquesta segona innovació es fonamenta en oferir nous espais per exposar i donar sortides “al talent jove emergent o als artistes locals amb propostes interessants que no tenen encara volum per exposar-se al Tinglado i que necessita una sala més petita”. Les alternatives passen per “no generar noves estructures” i s’obren a “espais existents dintre de l’ajuntament, a la primera planta de l’Antic Ajuntament o al hall del teatre Tarragona”, escenari precisament de la roda de premsa.

I què passa amb l’SCAN?

Per dur a terme tot aquest disseny la regidoria disposa d’una partida d’arts visuals de 100.000 euros dins dels pressupostos d’enguany. Tanmateix, no tots estan a disposició únicament del Centre d’Art de Tarragona. I fora d’aquesta partida específica se’n troba una altra simbòlica, de 6.000 euros, oberta amb la intenció de poder-la dotar posteriorment de més munició gràcies a una modificació de crèdit, però per  sola inoperant per garantir una nova edició del Festival de Fotografia SCAN.

En aquest punt, “estem pendents de com ens articulem amb la Generalitat. Ho tenim complicat perquè tenen els pressupostos prorrogats” fruit del clima polític que viu el país. “En funció de les possibilitats de la Generalitat, mirarem de fer l’SCAN amb recursos propis”. Res de fàcil, perquè com recordava Floria “l’última edició que jo vaig fer va costar 120.000 euros, dels quals 60.000 els aportava la Generalitat”.

J.S.