El misteri càtar de Jujol a Creixell

🔊 Escoltar la notícia

Podria haver un missatge encriptat al coronament del campanar de l’església de Sant Jaume de Creixell, dissenyat per Jujol, i relacionat amb els càtars? Era Jujol defensor dels càtars? O n’era contrari? Aquest és el gran interrogant que una investigadora ha llençat avui a Creixell en una jornada destinada a donar a conèixer un projecte europeu cultural per posar en valor els camins dels càtars, que també discorrien pel Baix Gaià.

El treball d’un any de l’arquitecta Mònica Sans ha donat com a fruit diverses hipòtesis apassionants. Tot es basa en el penell i les escultures que coronen el campanar, on hi ha una creu càtara, occitana, i quatre escultures de quatre sants. El treball parteix de la restauració que es va fer del campanar, conduïa per l’arquitecte Josep Llinàs. El penell té la creu i un lleó ‘amb una postura esporuguida, que mira enrere amb por i fuig de la creu, inhabitual en la figura icònica dels lleons’.

Mònica Sans consultà l’Arxiu Jujol i els documents sobre el campanar per destriar el misteri. Jujol no deixava gairebé res per escrit, però hi ha breus però clares referències al catarisme als documents de l’arquitecte sobre el campanar de Creixell. Al campanar hi ha quatre escuts i quatre escultures de sants: Sant Lluís IX de França, Joan de Matha, Domènec de Guzman i Francesc d’Assís, els tres darrers, fundadors de tres ordres mendicans i perseguidors d’heretges. I en un document, Jujol cita les dates de la creauda contra els albigesos, iniciada en 1209. Sant Lluís està situat al sudoest; Sant Domènec, al sudest; Joan Mata, al noroest, i Francesc d’Assís, al nordest. Vol dir alguna cosa aquesta disposició? Sant Lluís va ser cofundador dels Franciscans, ordre de la qual Jujol era devot.

Per què la creuada contra els càtars, els cristians bons homes perseguits per l’Església fins a la seva destrucció, apareix a Creixell? El lleó només sorgeix tres cops en tota l’obra de Jujol. I la creu occitana no la reprodueix enlloc més de la seva obra, i ja sabem que Jujol ‘res ho feia gratuït’. Jujol s’hagués trobat, en la documentació que consultà, que Creixell tenia relació històrica amb França i al segle XVI occitans repoblaren Creixell. Més pistes: ‘El gentilici de Creixell ve de l’Empordà i un templer, Dalmau de Creixell, va ser a la batalla de les Navas de Tolosa, i a Muret hi hagué un Creixell’.

Sans creu que el penell representa la mort de Simó de Montfort, gran perseguidor dels càtars, un fet històric que els tolosencs celebraren i que es recorda en una pintura que l’explica amb un lleó atravessat per una llança, el lleó, el símbol de Simó de Monfort. ‘Es pot llegir com un posicionament a favor dels càtars o en contra’, deia l’organitzador de les jornades, Josep Lluís Soler, que destacava que Creixell és l’únic lloc on Jujol plasma iconografia càtara. ‘A Creixell teniu una joia de la interpretació i del misticisme de Jujol’, concloïa. En resum, ‘Tolosa, càtara i occitana, guanya França’ i així ho reflexa Jujol al campanar.

Els Camins càtars

La jornada ha començat amb la intervenció de Josep Luís Soler, coordinador del projecte ‘Camins Càtars, un itinerari cultural europeu’, que ha destacat que allò que va passar fa vuit segles, l’anorreament dels càtars, ‘va canviar la història del país’. El projecte europeu que coordina Soler busca promoure ‘un turisme cultural més autèntic, no centrat només en el souvenir, sinó saber com hem arribat aquí’.

Sobre els càtars es disposa de poca documentació degut a la seva aniquilació, fet que ha provocat també que no hagi atret l’interès dels investigadors. El projecte, que busca pau, convivència i evitar aniquil.lacions i purgues, ‘relliga territoris i posa en valor la força del bé, una espiritualitat relacionada també amb el campanar de Creixell, el Baix Gaià i Catalunya’. El seu àmbit abraçava l’antiga Corona d’Aragó, les Illes i el sud de Catalunya. El Baix Gaià, en ser territori fronterer amb els musulmans, es va omplir de castells i fortaleses i va acollir l’exili càtar.

Es tracta ‘d’una gran oportunitat per al territori perquè ens dona sentit, amb diversos camins i no només un, com el de Santiago’, deia Soler. ‘Els camins dels càtars és una història verídica i fou el major exili’ hagut aleshores. El projecte ‘relliga també la relació amb Occitània, ja perduda, però que sumava un llegat cultural comú. Occitània és un dels nostres orígens’, subratllà Soler. Pretén també recuperar edificis com el castell de Querol, entrada a la Vall del Gaià, o que Cal Cabaler, la casa de cultura de Creixell, sigui un espai cultural on s’abordi el catarisme.

L’aniquilació dels càtars

La Batalla de Muret de 1213, amb la mort del rei català Pere el Catòlic, suposà la derrota i l’exili dels càtars, perseguits com a heretges per l’Església. Camins de transhumància, camins ramaders i romans van servir als càtars per desplaçar-se fins a les terres de Tarragona, de l’Ebre i fins a València, camins que estan identificats. Eren càtars com Mauri de Montaillou, ‘el millor exemple del viatge cap a les terres tarragonines’, una localitat, Montaillou, on encara es reviu l’esperit càtar. Tota la família va emigrar a les terres de Tarragona.

La Vall del riu Gaià és un recorregut que destaca en aquest camí, ja que enllaçava amb la Catalunya central -Calaf, Pons, Solsona- fins al Cadí i la Seu d’Urgell. És el camí conegut com dels bons homes.

La ruta europea inclou restes càtares com creus occitanes situades en camins o missatges encriptats en murals i pintures, com un retaule de Santes Creus, dedicat a Maria Magdalena, on apareix embarassada. O el camí del Sant Calce, que es conservaria a València, diu la llegenda.

El catarisme a Tarragona

Per la seva part, Eduard Berga, investigador i expert en els estudis dels càtars, ha destacat la importància que el catarisme va tenir al seu moment i ha situat les mostres de catarisme que tenim a les nostres comarques. Així, al baix relleu del timpà de l’església de Siurana, Crist no apareix patint, com seria la forma normativa, sinó com un ‘bon home’ que predica als seus deixebles, amb els braços extesos, seguint l’esperit càtar de predicar la bondat. D’altra banda, a La Sénia va viure la darrera comunitat càtara documentada. Altrament, el santuari de Santa Maria de Queralt comença actualment el Camí dels Bons Homes.

La primera anotació que es troba és una ordre del papa a l’arquebisbe de Tarragona per investigar els heretges. L’arquebisbe ho derivà a la Cartoixa d’Scala Dei. A ells se’ls encarregà la primera inquisició a les terres de Tarragona, feina que van fer ‘amb molta destresa’. Un escrit de 1250 parla de l’heretge Joan de Cornudella i demana a cornudellencs i pradencs que anessin a Roma. Siurana apareix també en un document que parla d’un diaca càtar que s’hi desplaçà per predicar.

‘Entre 1220 i 1230 ha hi havia una comunitat de càtars important a la regió banyada pel riu Siurana’, protegits per seguidors d’ells, destacava Berga. Més tard, el papa informaria a l’arquebisbe de Tarragona que el territori està ‘infectat’ d’heretges. La Inquisició s’instauraria a Catalunya des de la seu tarragonina en un Concili celebrat de 1235. Catalunya seria el primer lloc on s’instal.laria formalment la Inquisició, després de Tolosa i ho faria l’Arquebisbat. Hi ha documentació, relatava Berga, que cita l’existència a l’Arxiu Episcopal de Tarragona de molts llibres de sentències inquisitorials, amb els noms dels inquisidors. Fins ara només s’han trobat a Tarragona 15 documents originals sobre l’heretgia. Fora de Tarragona s’han localitzat documents que parlaven dels heretges tarragonins.

Càtars a la Serra de Montsant i Prades

A Porrera, al Priorat, hi havia establertes, almenys, cinc famílies càtares que acollien a les seves cases els bons homes quan venien a predicar, explicava el bon home Arnau Bretós, de Berga. ‘La Serra de Montsant i les Muntanyes de Prades van ser el territori de Catalunya on el catarisme va perdurar al llarg d’un segle, segons els registres documentals’, redundava el ponent. De 1220 a finals de segle hi hagué càtars a les Muntanyes de Prades.

L’estudiós Jordi Ventura afirma que ‘probablement no hi ha cap lloc a Catalunya on la presència de dissidents càtars fos més clara i persistent al llarg del temps que a la vila de Prades’. Els càtars de Tarrragona ‘no eren només migrants, sinó gent d’aquí, amb families que mantenien la tradició de mantenir l’ensenyament càtar’, subratllava Berga. A Tarragona es va construir una torre dels heretges, de la qual encara avui es té notícia, per separar-los dels presos comuns. Se sap que hi hagué 33 heretges empresonats en una època determinada. I a Arbolí, també al Priorat, destaca la persecució de famílies de càtars a meitats del segle XIII, i surten condemnats gent de Cornudella, també del Priorat, a partir de documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. A Ulldemolins també hi hagué detinguts i a la Terra Alta, els Costums d’Orta, de 1296, fixen una regla de pena de mort per als heretges. I a Tortosa, en 1307, ja molt tard, encara hi ha persecució.

La jornada

La ‘jornada càtara’ ha continuat amb l’exhibició per primer cop a Tarragona del documental ‘Bogre, la gran heretgia europea’, de Fredo Valla, una degustació gastronòmica, un tast poètic i un recital musical.

L’alcalde, Jordi Llopart, havia presentat la jornada subratllant que gràcies a la feina de la Fundació hi ha força documentació sobre Jujol i el campanar de Creixell. Llopart ha destacat el positiu de donar una altra visió sobre Jujol i Creixell a partir de l’entorn càtar del Baix Gaià.

Francesc Sentís, regidor de Cultura, ha introduït la jornada destacant que ell ja va tenir l’interès, a partir de la documentació de l’Arxiu Jujol, en la relació entre l’arquitecte i el catarisme.

‘D’ací a 700 anys lo llorer reverdrà’, va dir el darrer dels càtars abans de ser mort.

Jaume Garcia