.

.

TOTS 21

Imatge de família dels participants en la presentació del llibre. Foto: Cedida

Hi ha poques activitats, més enllà d’una agenda política amb poca memòria com per tenir constància, que permetin ajudar a definir territori. El que conforma la Catalunya Sud, per ser més precisos, que abasta el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre malgrat que de vegades estiguin d’esquenes per incomprensions mútues o imposades. Però la cultura és un oasi a l’hora d’enfortir lligams. I més en un escenari com el de la botiga de Casa Navàs. La presentació, ahir, del llibre editat des de la propietat d’aquesta icona reusenca dedicat al Modernisme va aconseguir aplegar representants institucionals del Montsià, Baix Ebre, Conca de Barberà, Alt Camp, Tarragonès i Baix Camp enamorats d’un corrent cultural que va deixar empremta arreu de les deu comarques. Un fil patrimonial que agermana i que ha estat resumit en una obra gairebé enciclopèdica com és la coordinada per Josep Maria Buqueras.

‘Casa Navàs i el Modernisme del sud de Catalunya’ és una edició de luxe, on la fotografia i el disseny gràfic tenen un pes fonamental, que recull gairebé set-centes referències d’edificis i obres ubicades en un centenar de municipis de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’objectiu d’aquesta publicació és reivindicar tot el patrimoni modernista del territori que sovint queda eclipsat per les edificacions que hi ha a Barcelona. El llibre és una continuïtat de l’editat fa prop d’un any que tenia una vocació de referència de butxaca.

Josep Maria Buqueras. Foto: Cedida

La directora de Casa Navàs, Sílvia Sagalà, va ser l’encarregada de pilotar un acte de presentació que va servir per excusar l’absència del propietari majoritari, l’empresari Xavier Martínez, i introduir els assistents en un flaix-back temporal. “Joaquín Navàs va decidir construir aquesta casa aquí a Reus tot i que podria haver-ho fet a Barcelona, on segurament hauria tingut més reconeixement, perquè pensava que per enfortir un país cal enfortir les seves ciutats”, afirmava. Per la seva banda, Buqueras agraïa la “confiança” dipositada per Martínez des de 2017 destacant que en la nova obra s’incorporen també referències d’arquitectura “eclèctica i noucentista” que firen al voltant dels finals del segle XIX i primer terç del XX.

L’època encara té vívids records al Montsià. La vicepresidenta del Consell Comarcal, Núria Marco, i la regidora de l’ajuntament d’Amposta, Inès Martí, invitaven a visitar-ne les petjades que engloben des d’edificis destinats al sector primari fins d’altres d’àmbit comercial i industrial. També, és clar, emblemes que encara ara tenen ús públic com el Pont Penjant de la capital de la capital de la comarca, i espais privats creats per famílies benestants. Un constant arreu del territori, conjuntament amb la rehabilitació d’espais modernistes per nous usos com museus o mercats.

Un moment de l’acte. que va tenir coma escenari la botiga de Casa Navàs. Foto: Cedida

Des del Baix Ebre i l’Alt Camp reiteraven la invitació tant els presidents dels consells comarcals, Xavier Faura i Mateu Montserrat respectivament, com la regidora de Valls, Sònia Roca. Des de la Conca de Barberà la seva presidenta comarcal, Carme Pallàs, encisava amb el seu apunt sobre la pervivència de les catedrals dels vins (entre els quals hi figuren els cellers monumentals de l’Espluga, Sarral i Montblanc), i des d’aquesta darrera població el seu alcalde, Josep Andreu, aprofitava per destacar l’empenta del propietari de Casa Navàs. “Xavier Martínez ha sabut copsar i traslladar el fenomen barceloní del Modernisme, que pensàvem que no era exportable, cap al territori”. El batlle també aprofitava per destacar la necessitat de la inversió privada perquè de vegades “des de la pública no sé si l’acabem encertant” i es guanya al respectable assegurant que “si estiguéssim a Girona tindríem tot el patrimoni modernista restaurat i si estiguéssim a França seríem patrimoni de la humanitat com la ruta dels castells del Loira”.

Amb els alcaldes dels Pallaresos i de la Secuita entre el públic, la representació del Tarragonès va anar a càrrec de la regidora de Parcs i Jardins de Tarragona, Elvira Vidal. Reconeguent-se “malalta de modernisme” per la seva vinculació amb la natura, destacant la figura de Jujol i fent un reconeixement a un Buqueras polifacètic, reconeixia “la mala sort” de tenir el patrimoni d’aquesta època sota l’ombra del romà. Un eclipsi que obliga a “reivindicar constantment” la presència modernista a la seva ciutat.

El llibre posa especial èmfasi en el disseny gràfic. Foto: Cedida

Des del Baix Camp, la presidenta del consell comarcal, Rosa Maria Abelló, considerava el llibre una eina clau per conservar edificis i generar visites al territori i reconeixia, en clau personal, que el modernisme l’havia viscut des de petita a casa perquè “el meu besavi era ebenista i feia uns mobles impressionants, alguns dels quals encara tinc”.

La directora dels Serveis Territorials de Cultura Lourdes Malgrat, posava en relleu la realitat de l’existència del topònim ‘Sud de Catalunya’ i movia el focus per ressaltar la capacitat “transgressora del Modernisme, un moviment trencador i transversal sense el qual no podríem entendre la Catalunya actual. Aquest patrimoni no és només passat. La seva creativitat i capacitat per trencar convencions ens ha de servir per fer front al futur”, més incert que mai. La delegada del govern al camp de Tarragona, Teresa Pallarès, reconeixia “l’esperit comercial de Martínez”, similar al que va permetre la burgesia reusenca fer camí, i considerava que les visites programades a Casa Navàs (única arreu d’Europa que manté el seu interior sense alteracions posteriors) eren en realitat “una vivència. Quan entres al menjador sembla que els propietaris hagin marxat poc abans”. Pallarès, amb el cor prioratí i reusenc, feia esment a César Martinell i Gaudí i posava l’accent en la cola de pegar que suposa el modernisme a l’hora de construir “l’àrea metropolitana que hem de ser en el futur”.

La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó (en primer terme), acompanyada de la delegada del govern, Teresa Pallarès, i la directora territorial de Cultura, Lourdes Malgrat. Foto: Cedida

La vicepresidenta de la Diputació (partners necessari en el naixement del llibre), apuntava “l’orgull” de Reus del seu patrimoni amb la creació de rutes i iniciatives per fer valdre el seu llegat, però obria la mirada. “El Modernisme ens marca com a ciutat i com a territori, així com la manera de fer que n’hem heretat, trencadora, valenta i fins i tot arriscada. Des de la Diputació apostem per la Cultura com un dels motors que ens pot ajudar a revertir la crisi econòmica, social i sanitària”, recuperant la idea de les sinergies de la col·laboració entre el públic i el privat.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer. Foto: Cedida

Finalment, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, reconeixia que l’escenari de la botiga de Casa Navàs invita a somiar. “És com si ara mateix estigués veient una senyora entrant per encarregar un vestit. No ho veieu?”, exclamava envoltat com estava l’auditori de rajoles, baranes i aparadors que semblaven poder agafar vida en qualsevol moment. “Tenim el deure de conservar aquest patrimoni perquè fent memòria fem història”, assegurava, recordant en aquesta línia que l’any vinent la ciutat celebrarà la memòria de Domènech i Montaner.

J.S.