El president català Quim Torra durant l’atenció als mitjans. Foto ACN
El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha rebutjat aquest dilluns que la Junta de Seguretat de Catalunya tracti, en l’ordre del dia de la reunió dels propers dies, els incidents per la col·locació o retirada de llaços grocs a la via pública. Buch recorda que la seguretat ciutadana i l’ordre públic són “competència exclusiva” dels Mossos d’Esquadra i, per tant, no s’ha de tractar en un òrgan de coordinació entre la Generalitat i el govern espanyol, com havia proposat el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una carta al president Quim Torra fa uns dies. Buch també insisteix al ministre que es depurin possibles responsabilitats dels agents policials espanyols implicats en alguns d’aquests incidents.
Buch ho ha afirmat en una carta enviada aquest mateix dilluns a Grande-Marlaska, a la qual ha tingut accés l’ACN, i en la qual també parla en nom del president de la Generalitat, Quim Torra, que ha de presidir la reunió.
En la missiva, de tres pàgines, Buch concreta tres punts de l’ordre del dia i fora d’aquests respon a Grande-Marlaska que cal mantenir un “respecte recíproc” a les competències de cada govern. Per això, valora “positivament” i agraeix al ministre l’interès per la qüestió, però diu que l’ordre públic i la seguretat ciutadana són competència de la Generalitat, així com la funció d’autoritat governativa d’acord amb la normativa vigent. “I és en aquest àmbit en el que se subscriu la utilització de l’espai públic i la persecució dels fets de violència vinculada a la llibertat d’expressió que es puguin produir en aquest espai públic”, assegura.
No obstant això, Buch insisteix en la demanda feta per Torra en la carta a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i al mateix ministre, sobre “la possibilitat d’eventuals responsabilitats de membres de les forces i cossos de seguretat de l’estat que s’han vist presumptament involucrats en situacions de conflicte amb ciutadans i representants públics de Catalunya relacionades amb la llibertat d’expressió”. Això es va traslladar al ministre, segons Buch, pels seus possibles “efectes en el règim disciplinari intern” d’aquests cossos, “en considerar que aquest és un àmbit de la seva competència exclusiva”. “Un respecte competencial, el que plantegem, que segur que comparteix i que efectivament és la base del nostre estat de dret”, conclou la carta.
En la carta del 22 d’agost, Torra es mostrava preocupat per “l’escalada de violència” protagonitzada per “grups armats i organitzats”. Així, Torra esmenta la presència d’un guàrdia civil en un grup identificat a la Ribera d’Ebre amb instruments tallants per retirar llaços grocs, l’agressió d’un policia espanyol a un fotoperiodista o els insults d’un altre policia espanyol a dos diputats de JxCat.
En la carta d’aquest dilluns, el conseller Buch diu a Grande-Marlaska que l’ordre del dia s’ha de fixar amb “consens, lleialtat institucional i respecte recíproc a les pròpies competències”. Així, dels tres punts, dos fan referència exclusiva al terrorisme: anàlisi de les mesures de prevenció i protecció antiterrorista per la detecció, seguiment i avaluació del risc, així com la posada en marxa de dispositius i mecanismes de coordinació i protocols d’actuació conjunta; i un anàlisi de l’estat actual de coordinació de les polítiques de seguretat i de les possibles vies de millora de la coordinació.
El segon punt és el seguiment de l’estat de compliment dels acords pendents de l’anterior Junta de Seguretat, del juliol del 2017, com la integració de ple dret dels Mossos al Sistema de Coordinació d’Investigacions (SCI) del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), la creació d’un grup de treball per analitzar com Europol pot habilitar els Mossos en el sistema SIENA d’intercanvi d’informació policial a nivell europeu, la incorporació de la policia catalana al grup de treball per fixar la posició del Ministeri a la Unió Europea, la creació d’un grup de treball per estudiar la inclusió dels Mossos en el conveni d’aplicació de l’Acord Schengen perquè puguin fer persecucions “en calent” cap a França, i el finançament dels Mossos per part de l’estat així com les necessitats de dotació d’armament adequat.
La data i hora de la reunió de la Junta de Seguretat s’haurà de concretar properament.
ACN
Equip de redacció
