.

Imatge del ple d’aquest dimarts.

No hi ha hagut canvi de guió de darrera hora i l’oposició en ple ha votat en contra de l’increment de l’IBI i de la brossa en el ple extraordinari convocat aquest matí. L’equip de govern s’ha quedat per tant amb els pressupostos municipals per l’any vinent tocats de mort i s’obre la porta a una pròrroga dels actuals. El debat, brusc i dur i poc propens a generar consensos, ha servit per a què l’equip de govern acusès l’oposició de “posa la catifa vermella a l’entrada de l’extrema dreta a l’ajuntament” fruit de la seva política de “bloqueig constant” i de polítiques “populistes”, en paraules de la cupaire Eva Miguel. Un camí que, un cop obert, ha estat també transitat pel conseller responsable de Serveis Generals, Jordi Fortuny. “Tot el populisme i demagògia -ha etzibat- que vostès han utilitzat aquí beneficia electorament no als seus partits sinó a un altre que té nom de diccionari”.

Per la seva banda, l’alcalde, Pau Ricomà, ha posat damunt la taula la “moció de censura” velada que “potser considerarien massa exagerada” (el portaveu del PP, José Luis Martín, ha tornat a llançar aquesta opció durant la seva intervenció) i que, segons el seu parer, s’ha traduït l’adopció “d’una jugada de bloqueig constant. Durant els moments més difícils de la pandèmia des de l’oposició no van fer cap proposta concreta, i ara no val a dir que no els hem donat informació perquè cada cop que s’han reunit amb els tècnics” de cara a explicar les raons per la pujada dels impostos “ja tenien la decisió presa. Només volen afeblir el govern. Però deixi’m dir-los que aquest govern se’n sortirà!”.

Des de l’oposició s’ha disparat contra una CUP especialment agressiva. La regidora d’ECP, Carla Aguilar-Cunill, s’ha guanyat l’aplaudiment de la resta de regidors que no formen part de l’executiu local quan ha deixat anar als anticapitalistes (“els millors escuders de la dreta”) que no passen precisament per ser “els millors ambaixadors d’un govern que, no sé si en tenen coneixement encara, està en minoria. Com volen que els aprovem les mesures si volen tallar el cap de tots amb els que podrien fer tractes?”. I en un altre moment per la petita història dels plens, l’exalcalde socialista ha tallat un Dídac Nadal que l’acusava d’haver deixat una herència enverinada a la ciutat amb una frase lapidària: “Vigili quan parli d’herència. Punt”. El contraatac també ha vingut per part de la portaveu socialista. Quan Nadal, en una estratègia compartida per la resta de membres del govern, ha reblat els socialistes el seu suport a pujades d’impostos en aquelles ciutats on governen, Sandra Ramos li ha recordat que “vostè governa amb Junts per Catalunya al Consell Comarcal. Així que no presumeixi tant de ser independent. Com ens agrada quan es posa a donar lliçons…”.

“1 euro o dos al mes en la majoria de les cases”

El debat ha donat per recuperar, després de tant de temps castigat de cara a la paret, l’eix argumental de dretes i esquerres, de la progressivitat o regressivitat dels impostos, de gravar a persones o propietats, de l’aposta dels lliberals per no pagar impostos i la dels socialdemòcrates per fer-los justos i equitatius de cara a redistribuir la riquesa. Adam Smith versus Keynes, en definitiva, amb els papers un pèl difosos, tot sigui dit, perquè la política municipal tarragonina és com un vodevil on s’obren i es tanquen portes sense saber exactament qui entra ni qui surt. Ara bé, el resum sintètic i explicatiu de tot plegat s’ha viscut en un altre terreny, el dels números.

Fortuny ha argumentat amb xifres les raons per les quals demanava el vot a favor en els dos punts de l’ordre del dia, la pujada de la brossa i de l’IBI. En el primer dels capítols, el regidor encarregat de l’àrea d’Hisenda ha explicat que la recaptació actual no cobreix ni el 70% del cost de la taxa un cop incrementats els costos d’incineració de residus, A més, s’ha referit a la “inflació galopant que ha vingut pe a quedar-se” i a un contracte de la brossa “desfasat, car i heretat” que es preveu canviar a partir del 2023. “Heu de tenir en compte el sobrecost que suposa gastar 500.000 euros per una mala distribució dels contenidors soterrats arreu de la ciutat”, ha puntualitzat. Pel que fa a l’impost de Béns Immobles, el portaveu republicà, Xavier Puig ha dimensionat l’increment derrotat en votació “d’entre 1 euro o dos al mes en la majoria de les cases. Es tracta d’un cafè o de dos, i per això és proporcional”. Amb un tarannà més conciliador, Puig ha demanat sense èxit als partits que “deixin per una setmana el seu carnet amagat al calaix i fem pinya. Hem de ser regidors de la ciutat i no del partit”.

Les xifres

En essència, entre pujades de matèries primeres, inflació, sentència del TC carregant-se el mètode de càlcul de la plusvàlua, la reducció de traspàs monetari per la segregació de la Canonja (“hem passat d’ingressar 10 milions a 1,8 milions per unes químiques que patim i no gaudim”, en paraules de Fortuny), el fet de veure volatilitzar-se mig milió d’euros per l’IBI de les concessionàries de les autopistes, la finalització dels ajuts extraordinaris per pandèmia procedents d’administracions superiors i tota una variada gamma de desgràcies vàries, l’ajuntament de Tarragona es quedarà sense recaptar fins a 11 milions d’euros. D’aquests, 8 milions corresponen als previstos per la plusvàlua i la resta per la davallada en els altres conceptes. I davant una recaptació prevista per l’any de 163 milions, les despeses pugen actualment a 162 milions, deixant per tant només disponibles prop de 800.000 euros en despesa corrent. D’aquí haurien de sortir despeses no compromeses com la cavalcada de Reis, Tarraco Viva, el pagament a proveïdors, subvencions, polítiques de serveis socials i conservació de patrimoni. Una quantitat insuficient per si sola.

Puig ha reconegut que l’Estat “vindrà al rescat” rescabalant el perdut per les hisendes locals a causa de la sentència del TC. “Ara bé, quan i quant?”, es preguntava, fent seva una afortunada expressió d’Hermán Pinedo segons la qual l’ajuntament de Tarragona “no pot estar pendent d’una ruleta russa”. “És posar espelmetes”, afegia Miquel recalcant també l’herència. En atac directe al PSC els ha titllat de ser els responsables de l’actual situació per no haver volgut “depurar responsabilitats” en temes com el del Jaume I i optar “per tapar la brutícia”.

“Deixin d’amenaçar-nos amb l’apocalipsi zombi”

Des de l’equip de govern, a més, s’apuntava que pressupostar ara com ingressos i així anar tirant un hipotètic romanent de caixa positiu que encara es desconeix “és il·legal”. Aquesta era una de les solucions aportades des de l’oposició, que han acusat l’executiu de “mala gestió”, de ser insensibles davant una població i un sector com el comerç “que encara trontolla ara”, tal com assenyalava la portaveu de Ciutadans Lorena de la Fuente, i de “no saber per què volen els diners Deixin d’amenaçar-nos amb l’apocalipsi zombi”, responia Ramos davant el llistat de presumptes serveis que es deixarien de donar sense l’augment dels impostos i apostant per “obrir partides encara que sigui amb un euro” per poder-les dotar després dels diners sobrants del romanent d’enguany. La socialista anava més enllà i proposava retallar despeses en àmbits de publicitat i xarxes socials. “Només amb això ja podrien fer la Cavalcada”, argumentava.

IBI a l’església

Entre tants retrets a l’engròs ha sorgit, almenys, una notícia. L’equip de govern treballa per fer pagar l’IBI a l’església per aquells immobles de la seva propietat no destinats al culte. Una proposta que sí que ha estat acollida amb estima per Carla Aguilar.

J.S.