Un vehicle de la Policia Nacional. Foto: Sector115
Agents de la Secció d’Investigació de la Seguretat Social incardinada en la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, en col·laboració amb la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social, han destapat un frau de gairebé 6 milions de euros mitjançant el cobrament indegut de pensions de persones mortes. Els agents han arrestat nou de les 46 persones identificades en 10 comunitats autònomes com a presumptes responsables d’un total de 53 delictes de falsedat documental, estafa i apropiació indeguda. La majoria dels implicats eren familiars de les persones mortes, encara que també s’han trobat casos d’amics o companys d’habitatge.
Per fer-se amb els diners ocultaven la defunció del pensionista a l’Administració arribant a falsificar el certificat de fe de vida i estat i fins i tot la pròpia signatura del difunt, amb l’objecte de realitzar reintegraments en efectiu. Un dels implicats va cobrar les prestacions de manera il·lícita durant gairebé 20 anys fent-se passar per un nonagenari. Per aconseguir-ho va aprofitar els seus similars característiques físiques amb el difunt, disfressant amb roba de persona gran i utilitzant un caminador.
La investigació va començar després de rebre diverses denúncies, en diferents punts del país, en què s’informava de possibles fraus a la Tresoreria General de la Seguretat Social. Amb les primeres indagacions es va descobrir que eren familiars o amics de pensionistes morts qui seguien cobrant de manera il·lícita les pensions d’aquests.
Avançada la investigació, els agents van localitzar casos similars en 17 províncies espanyoles -A Corunya, Albacete, Alacant, Barcelona, Burgos, Cadis, Las Palmas, Madrid, Màlaga, Múrcia, Orense, Pontevedra, Santa Creu de Tenerife, Sevilla, Tarragona, Valladolid i Biscaia- i van quantificar gairebé 6.000.000 milions d’euros com a quantitat defraudada a la Seguretat Social. A més s’han identificat a 46 persones com a responsables d’un total de 53 delictes de frau a la Seguretat Social, falsedat documental, estafa i apropiació indeguda. Entre els motius més comuns en què s’escudaven les persones que cobraven les prestacions indegudament per cometre el frau hi ha el desconeixement del seu abonament -malgrat que feien ús d’aquest diners-, necessitats econòmiques per a la subsistència personal o familiar, o la creença que, un cop que el banc havia solucionat el frau dels últims quatre anys, es podia gaudir dels diners acumulats en els anys anteriors.
Familiars i amics dels morts
La majoria dels defraudadors han resultat ser familiars de les persones mortes, encara que també s’han trobat casos de persones properes, amics o companys d’habitatge dels mateixos. El seu modus operandi era similar, feien creure a l’Administració que el pensionista seguia amb vida amb diferents argúcies per aconseguir fer-se amb els ingressos del mateix de forma irregular. Per tal de seguir cobrant les mensualitats de les pensions de les persones mortes, els defraudadors falsificaven la fe de vida, la signatura del mort i documents mercantils, a més realitzaven usurpacions d’identitat, usaven targetes de crèdit o dèbit a nom dels perits fins seva caducitat o ocultaven la mort fent creure que el difunt vivia a l’estranger. A més, per no ser descoberts en el seu entorn més proper enganyaven als seus afins sobre la procedència dels fons que manejaven.
Empleat d’una entitat bancària s’embutxaca 10.000 euros
A la província d’Albacete es va descobrir que un empleat d’una entitat bancària, on se situava el compte del mort, hauria cobrat de forma il·lícita gairebé 10.000 euros. Per fer-se amb el botí va aprofitar la seva posició, realitzant reintegraments en efectiu en profit propi des de la mort del pensionista el 2003 fins 2017. Un altre cas significatiu es va donar després d’una denúncia realitzada a la província de Madrid sobre una pensionista d’origen ucraïnès que va morir el 2010 , a la qual se li va abonar indegudament la quantitat de 91.926,50 euros durant aproximadament sis anys. Una vegada que els agents van analitzar els moviments bancaris es van observar 209 compres, abonades a través d’una entitat financera digital, amb posterioritat a la mort de la pensionista. Després de totes les gestions investigadores necessàries es va arribar a la conclusió que la targeta bancària de la pensionista havia estat robada per un compatriota company de pis, qui al seu torn compartia el número de la targeta amb diversos amics seus.
Un caminador i roba d’ancià
A la província de Màlaga, va ser investigat el cobrament de més de 129.200 euros per prestacions indegudes d’un pensionista mort el 1999, i que van ser abonades fins a l’any 2017. Gràcies a l’anàlisi de la informació bancària es van observar diversos traspassos ulteriors a la mort, i pot identificar diversos familiars del mateix com a responsables d’aquests fets.
Els investigats com argúcia per poder seguir cobrant la il·lícita pensió, aprofitaven la semblança d’un d’ells, que comptava amb característiques físiques semblants al pensionista, per fer-se passar pel mort. A més, per a l’extracció de les prestacions, es caracteritzava vestint roba de persona gran i portant com a complement un caminador que l’ajudava a passar-se pel nonagenari pensionista.
En una gran part dels casos els agents han realitzat informes patrimonials de les persones implicades, per tal que els organismes de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social puguin sol·licitar l’embargament d’aquells béns que consideri pertinent, o, si s’escau que el jutjat que entengui de cadascuna de les causes pugui utilitzar-los per tal de cobrir les responsabilitats generades
En l’actualitat els diferents organismes de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social compten amb noves tecnologies que permeten la interconnexió telemàtica entre administracions. De manera que realitzen de forma periòdica controls de la fe de vida dels beneficiaris de prestacions periòdiques. Aquests avenços fan que moltes de les comprovacions es realitzen en temps real, la qual cosa fa cada vegada més difícil als defraudadors aconseguir el cobrament indegut de prestacions.
Equip de redacció
