El forat de Jaume I, una ferida oberta per Tarragona

🔊 Escoltar la notícia

És un autèntic forat negre, un indret de sostre alt, molt alt on només si contempla ferralla i més ferralla però que ha tingut un cost de 30M d’euros. Fet en l’època de les vaques més grasses possibles, el que havia de ser el pàrquing intel·ligent de Jaume I, s’ha convertit en un dels maldecaps més grans per la ciutat de Tarragona. El projecte es va iniciar fa més de quinze anys i actualment suposa una despesa d’aproximadament 1 milió d’euros anualment que paguen els tarragonins.

Els responsables d’aquest aparcament són morts. El que havia de ser el gerent de Jaume I, Jesús Trasobares va morir a València l’any 2012 i els responsables de l’empresa Alem que van portar el projecte Rafael Leon i el director d’obra Félix Torcal també són morts. Tot i això l’acusació particular, veu ciutadana, manté viu el procediment penal conjuntament amb les dades que es va aportar des de l’actual Govern l’any 2007 i que des de l’any 2009 està en mans del jutjat número 3 de Tarragona. Actualment el jutjat ha fet un peritatge de l’aparcament que encara no ha fet públic.

El repte a partir d’ara és saber que s’ha de fer amb el forat de Jaume I. Des de l’Ajuntament es va proposar una enquesta ciutadana que van respondre unes 300 persones i que va indicar que l’espai s’havia de recuperar per un espai públic on es fes més gran el centre cívic i on es pugui reservar un espai per alguns aspectes de la Festa Major de la ciutat.

La portaveu del Govern municipal i tinent d’alcalde de mobilitat, Begoña Floria, ha demanat un ampli consens als grups polítics de l’Ajuntament per trobar un acord i decidir quin ha de ser el futur de l’espai.

Floria, ha apuntat que ” es necessari un nou Pla Especial Urbanístic que digui com s’ha de fer. No hi ha limitació d’usos en aquest espai i per tant estem en un moment en què la ciutat ha de prendre una decisió política sobre aquesta gran ferida que tenim al centre de la ciutat”. Per Floria no té cap sentit mantenir la idea de pàrquing i “totes les opcions estan obertes”.

La mateixa tinent d’alcalde de mobilitat ha afirmat contundent que “no ens ho perdonarien els tarragonins i les tarragonines sinó trobem una solució a aquesta ferida que és el pàrquing Jaume I”

Un forat sense sortida

Entrar al pàrquing de Jaume I és entrar al passat més recent de Tarragona i dins d’una gàbia tancada d’or. El que havia de ser un dels pocs aparcaments intel·ligents del país i el segon de Tarragona, s’ha convertit en un magatzem de ferralla i en un monument a una època fosca de faraòniques construccions que no es van arribar a finalitzar i que ara mateix costa trobar utilitat. Quatre ascensors en principi havien de distribuir els cotxes en els diferents aparcaments metàl·lics que tenien uns elevadors de gasoil per poder moure les plataformes per pujar i baixar els vehicles.

Ara mateix tot sembla simplement ferralla i més ferralla i sorprèn un equipament antiincendis que va tenir un cost d’un milió d’euros i que s’encarregaria d’omplir d’espuma l’aparcament en cas de detectar un foc.

El pàrquing es divideix en dues grans parts, una de quatre plantes i l’altra de tres, totes elles sota a terra i amb diferents calaixos metàl·lics per poder posar els cotxes que a priori havien d’entrar a l’aparcament i ser situats en el seu lloc correcte.

A l’entrada a l’aparcament encara es conserva fins i tot la màquina per pagar els tiquets o el cartell on es llegeix Lliure.

QPC