Josep Maria Jujol fill, amb l’alcalde de Creixell i el regidor de Cultura, ahir en l’arrencada dels actes del centenari del campanar. Foto: Tarragona21
El Consell Comarcal del Tarragonès es planteja crera una ‘Ruta Jujol’ a la comarca. D’arguments, no li falten, especialment pel renovat interès que la figura de l’arquitecte tarragoní està vivint els darrers anys entre els experts i les institucions. Ha estat una iniciativa de l’Ajuntament de Creixell proposar la ruta per la comarca, a la que el Consell li pren el màxim interès.
El president del Consell Comarcal, Pere Virgili, ha confirmat a Tarragona21 que l’organisme iniciarà els passos per crear una Ruta Jujol, “el que seria una oferta turístico-cultural mot ben vinguda a la comarca, on ja disposem de la Ruta dels Castells del riu Gaià”. La ruta podria incloure “des del campanar de Creixell, la capella Mas Carreras de Roda de Berà, Cal Bofarull dels Pallarsos, i Tarragona, per exemple amb el Teatre Metrool”. Són idees que s’aniran perfilant amb el temps, però el primer pas serà parlar amb els alcaldes dels municipis. Jujol va destacar poderosament als municipis del Tarragonès, però també té obres a l’Alt Camp i el Baix Penedès.
La proposta de la ruta surt en el context del centenari de celebració de la coronació del campanar de Sant Jaume de Creixell, obra jujoliana. Creixell dedicarà aquest any 2017 a revaloritzar la figura del gran arquitecte, que deixà un dels treballs més visibles des de diferents punts de l’entorn, el peculiar coronament del campanar de l’església de Sant Jaume, considerat inacabat. Ahir va ser una jornada clau amb la presentació del conjunt d’actes, una conferència de l’arquitecte Roger Miralles i l’apertura d’una exposició. Els actes van comptar amb la presència del fill de l’arquitecte, del mateix nom.
El coronament del campanar de Creixell, obra de Jujol. Foto: Tarragona21
Centenari a Creixell
Cal Cabaler, el gran casalot restaurat per a ser l’epicentre cultural de Creixell, es va quedar petit per encabir el públic que va assistir als actes, que inclouen la confecció d’una escultura del perfil del campanar, que serà lluirada als conferenciants i autoritats que durant l’any assisteixin a les activitats.
La segona planta de Cal Cabaler estava presidida per un quadre d’una pintora local, Joana Bonan. Josep Maria Jujol, fill, dit ahir ‘júnior’, va presidir els actes, com també el director territorial de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs. Alcaldes i regidors del Baix Gaià també hi van ser presents.
El regidor de Cultura, Francesc Sentís, va destacar que l’any dedicat a Jujol, es divideix en dues etapes, primavera-estiu i tardor-hivern. Inclouen la lectura de quatre contes relacionats amb Jujol, que es faran a la Bibliotca Municipal, i diverses conferències d’experts, però també la confecció d’un trencadís que faran els escolars i exposicions d’art modernista. Tot culminarà al novembre amb una exposició final sobre la construcció del coronament del campanar, que es va fer en 2012.
Sentís va anunciar la possibilitat que es creï la ruta. “Ara serà el Consell Comarcal qui actuarà i parlarà amb els municipis perquè la proposta abarca la comarca i no només Creixell”, ha dit el rgidor de Cultura a Tarragona21.
Al seu torn, l’alcalde, Jordi Llopart, va descatar la “identificació” que els creixellencs tenen amb el perfil del campanar, un ‘skyline’ característic, com destacaria també Jordi Agràs.
La jornada va acabar amb una conferència magistral de l’arquitecte i professor Roger Miralles, que de manera didàctica i intel·ligent va anar desglossant un ampli argumentari per descartar, ni més ni menys, que Jujol fos modernista. En feu una comparació amb Mies Van der Rohe, el pare de l’avantguarda moderna, de les línies rectes, de l’esquematisme absolut, per posar en dubte si Jujol era modernista. “L’obra de Jujol és desbordant, la de Mies, obsessivament concreta”. Jujol sintetitza “una barreja de modernitat i tradició”, va concloure.
L’any 1917 essent rector de Creixell mossèn Ramón Martí es va fer el coronament modernista de la cúpula del campanar de Creixell a càrrec de l’arquitecte Josep Maria Jujol, amb estàtues de sants al peu de cada suport de la torre campanar.
Aquestes quatre figures de sants representen Sant Francesc d’Assís (fundador dels Franciscans), Sant Domènec de Guzmás (fundador dels Dominics), Sant Joan de Mata (cofundador dels Trinitaris) i Sant Lluís, rei de França.
L’any 2012 es procedí a la reconstrucció de la cúpula del campnar i concretament el 28 de març de 2012 es col·locà el penell amb el lleó orginal dissenyat per Jujol.
J. Garcia
Equip de redacció
