.

El director de la càtedra Unesco d’habitatge de la URV, Sergio Nasarre.  

Sergio Nasarre, catedràtic de Dret Civil i director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha participat en la redacció de l’informe  com a part dels cent experts convocats per a la redacció del document, que planteja una estratègia de llarg recorregut per al desenvolupament sostenible de l’Estat espanyol. El treball presentat afronta grans desafiaments que inclouen l’educació, la vellesa, el treball i la productivitat, el medi ambient i la desigualtat social, que es traslladen en cinquanta objectius concrets per assolir l’any 2050, entre ells, el d’aconseguir un desenvolupament territorial “equilibrat, just i sostenible”, on Nasarre, un referent en estudis sobre habitatge, ha pogut traslladar la investigació nacional i internacional que la Càtedra que dirigeix ha desenvolupat en els darrers vuit anys.

El procés de concentració de la població en ciutats, que avui és del 80% i que al 2050 serà del 88%, tot i que implica aspectes positius com més facilitats de serveis i innovació, ha comportat també la despoblació de les zones rurals i ha provocat una major dificultat d’accés a l’habitatge, una major desigualtat i segregació social i un deteriorament mediambiental. En aquesta línia, l’expert de la URV explica que el procés d’urbanització creixent implica dos reptes: “El primer, centrar-nos en revertir la concentració poblacional a la qual ens ha dut la manca d’una política adequada de cohesió territorial. El segon, treballar en el que anomenem ‘habitatge assequible’ amb l’incentiu de l’esfera pública i privada, desenvolupant noves formes de tinença funcionals i respectuoses amb els drets humans”.

L’informe España 2050 ha estat redactat majoritàriament per acadèmics universitaris convocats pel govern espanyol i també per representants d’institucions com el Banco de España, la Comissió Europea, l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). Conté més de 1.600 referències bibliogràfiques i té com objectiu marcar uns principis estratègics que s’avancin a les necessitats futures. Segons Nasarre, la importància del document és doble: “Per una banda, va més enllà del que s’ha de fer demà o dels plans que es fan de quatre anys en quatre anys. Estableix uns reptes i objectius comuns i específics de caràcter estructural per a tot el país a llarg termini, a 30 anys vista, i traça un full de ruta per aconseguir-los. Per altra banda, cal destacar la importància que el document ha estat redactat sobretot per acadèmics, el que li dona un component no polític i que fa que pugui conviure amb els propers governs que vinguin, independentment del seu color polític, doncs és rigorós i fonamentat, amb una aproximació científica, neutra i realista, al temps que flexible i adaptable als canvis substancials que es puguin produir d’ara al 2050”.

Sobre la Càtedra UNESCO d’Habitatge

La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili és la primera al món del seu tipus i és sòcia de les Nacions Unides per implementar la Nova Agenda Urbana. Acull els treballs elaborats els darrers 25 anys d’investigadors interdisciplinaris i compta amb dotze socis públics i privats. La Càtedra ha impulsat l’elaboració de sis lleis sobre habitatge, ha assessorat entitats públiques i privades i lidera o ha participat en 31 projectes de recerca competitius nacionals i internacionals. Compta amb 18 investigadors i ha format en habitatge a més de 10.000 professionals. Des del 2013, el col·lectiu investigador de la Càtedra ha publicat 200 treballs a quinze països i ha impartit 356 conferències a d’altres 32.

La seva recerca ha impactat a més de 47 milions de persones i cobreix tots els àmbits de l’habitatge i del dret de l’habitatge, des del sensellarisme fins el mercat hipotecari, passant per les tinences de l’habitatge (propietat, lloguer, tinences intermèdies), l’organització de l’habitatge (propietat horitzontal, cooperativisme), el seu finançament (hipoteca), l’habitatge com a dret humà, habitatge i noves tecnologies, habitatge col·laboratiu, professionals immobiliaris, habitatge social i drets del consumidors.

Redacció