.

Imatge de l’intercanviador d’ample ferroviari de la Boella, al Tarragonès, dins el projecte del corredor mediterrani, vist des de la cabina d’un tren. Fto: Roger Segura

Els principals agents institucionals i econòmics del Camp de Tarragona han tornat a alçar la veu aquest dijous per demanar el desviament dels trens de mercaderies per l’interior i la construcció de l’estació intermodal al sud de l’aeroport. Ho han fet en un ‘webinar’ organitzat per la Cambra de Reus i el Cercle d’Infraestructures. En aquest marc, el comissionat de govern espanyol per al desenvolupament del corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, ha demanat confiança al territori i ha llençat un missatge d’optimisme sobre el futur del projecte. En aquest sentit, ha dit que estan oberts a seguir estudiant les demandes del territori i ha admès que el servei ferroviari actual que presta Renfe a la regió té “possibilitats de millora”.
Josep Vicent Boira ha garantit que l’estació intermodal al sud de l’aeroport -adjudicada el 2009 però que encara no ha vist la llum-, “no està paralitzada”. En aquest sentit, el comissionat ha indicat que Adif continua amb l’estudi de demanda de la futura terminal. A més, Boira ha avançat que, en el cas del baixador de Bellissens, a Reus, els estudis apunten que “sembla una opció viable i raonable”.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, s’ha mostrat decebut per la falta de “claredat” i ha reivindicat que, un cop assolit el “consens territorial”, calen accions. “Una vegada més se’ns diu que s’està estudiant, però ja fa 10 anys que es va adjudicar la intermodal, també portem 15 anys del Reus-Roda i 12 del baixador de Bellissens”, s’ha queixat. El batlle reusenc ha insistit que el territori necessita infraestructures “que donin aire i no que ofeguin el territori”, com passa, ha dit, amb l’actual “desgavell”. “Amb la covid-19 és quan més necessitem infraestructures i inversió d’obres públiques, i per això tornem a reivindicar aquesta estació”, ha assenyalat el president de la Cambra de Reus, Jordi Just.

Des de Tarragona, l’alcalde, Pau Ricomà, també ha lamentat que les solucions territorials quedin “oblidades” dins els grans projectes com el corredor. Ricomà ha criticat que hi hagi línies saturades i combois antiquats, i que no es pugui prestar “el servei que la ciutadania mereix”. A més, ha reclamat corregir la situació actual, que veu “poc eficient”, amb les mercaderies pel litoral i els passatgers de llarg recorregut per l’interior. “És un tema que cal corregir per acabar amb el desgavell de serveis”, ha subratllat.

En aquesta línia, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha recordat que el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat que no s’ha pogut aprovar contenia una “previsió d’estudi informatiu” d’aquesta línia interior i ha reiterat que la voluntat del ministeri és estudiar aquest traçat. Segons el comissionat Boira, la recuperació de la línia Reus-Roda “podria ser bona idea” i l’estudiaran. “Són possibilitats que s’obren”, ha constatat, alhora que ha recordat que el pas de mercaderies per l’interior de les ciutats és l’habitual en el traçat del corredor mediterrani.

El president del Cercle d’Infraestructures, Pere Macias, ha titllat de decisiu el moment actual per al Camp de Tarragona i ha cridat a la unitat. Altres representants del territori, com la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, han evidenciat el consens existent en les principals demandes ferroviàries. Per això, ha dit Llauradó, caldria un sol pla director de les infraestructures ferroviàries del sud de Catalunya. De la seva banda, el delegat del Govern, Òscar Peris, ha cridat a fer de “frontissa” entre les àrees de Barcelona i València, i a no conformar-se únicament en ser “terra de pas”. “Sols no el farem, el corredor”, ha reivindicat.

Actuacions al tram Castellbisbal-Martorell

D’altra banda, Boira ha assenyalat que les obres en el tram Castellbisbal-Martorell del corredor mediterrani, batejat com “la porta d’Europa”, possiblement començaran una mica més tard del previst per la covid-19 “però no passaran del juliol”. Precisament, el comissionat ha assenyalat que la “finestra d’oportunitat” que s’obre per la menor mobilitat de persones i de mercaderies que es preveu arran de la pandèmia “s’aprofitarà per a accelerar les obres”. De retruc, això minimitzarà l’impacte del tall de l’R4, que està previst que duri entre tres i quatre mesos.

Aquesta actuació forma part del tram entre Castellbisbal i el nus de Vila-seca (Tarragonès), on està prevista la implantació del tercer carril. Responent a la demanda de la presidenta de la Cambra de Tarragona, Laura Roigé, el comissionat s’ha mostrat convençut que l’obra manté el calendari i que, per tant, podria estar operativa el 2021 com estava previst. El president del port de Tarragona, Josep Maria Cruset, s’ha felicitat perquè la planificació s’estigui complint i no s’hagi cedit a les “pressions” per demorar l’obra.

Boira ha destacat que les obres del tram Castellbisbal-Martorell permetran connectar el sud del corredor mediterrani amb el tram ja construït al nord de Barcelona. “Això obrirà la porta al Camp de Tarragona, al País Valencià, a Múrcia o a Almeria”, ha il·lustrat. A més, Boira ha recordat que a final d’any es va aprovar l’estudi informatiu per al canvi d’ample entre Castelló i Tarragona, que ara és ibèric i que acabarà sent internacional. “Espanya hauria de plantejar-se abandonar el sistema ibèric i migrar a l’internacional. No pot ser una illa ferroviària”, ha opinat.

El comissionat del govern espanyol ha apuntat també a l’impuls de les obres per a l’estacionament de trens a l’estació de Sant Andreu Comtal, a Barcelona, que permetran alliberar les vies de Sants i poder rebre més trens del corredor. Aquesta qüestió no és menor, atès que la saturació de la principal terminal ferroviària barcelonina limita els solcs disponibles i ha impedit, per exemple, que es poguessin programar quatre trens Avant diaris entre les Terres de l’Ebre i Barcelona, o establir una millor cadència en els horaris de rodalies i regionals de l’R-15 i l’R-16.

Injecció de diners europeus per la pandèmia

Boira ha apuntat que la recentment anunciada injecció de 30.000 MEUR de la Unió Europea en el pressupost per a infraestructures deixa el projecte “en una bona situació”. Segons el coordinador del corredor mediterrani, de la crisi cal sortir-ne amb un sistema de transport més resilient, amb una nova aliança ferrocarril-camió, amb una logística més “compensada” i amb una aposta clara per la descarbonització.

Per cada euro invertit en el corredor se n’obté 1,4 euros de benefici incloent-hi les despeses d’explotació, ha destacat Boira, qui també ha posat en valor el fort impacte d’aquesta infraestructura en el PIB i en la generació de llocs de treball. Dos indicadors, ha dit, que s’han vist especialment colpejats arran de la pandèmia de la covid-19.

ACN