Enguany se celebra el 150è aniversari del naixement de l’anomenat cardenal de la pau i el 75è aniversari de la seva mort. Una Comissió Organitzadora acordarà els actes que se celebraran al llarg de l’any. L’objectiu de la programació és posar en valor la tasca d’aquest fill il·lustre de Cambrils.
La junta de govern local ha acordat que l’any 2018 sigui considerat l’Any Cardenal Vidal i Barraquer i que es programin diferents accions per tal de posar en valor la seva tasca. La major part de les activitats es concentraran principalment durant el darrer quadrimestre de l’any, tot i que també se’n programaran durant la resta de l’any.
Aquest 2018 es compliran dues fites importants: el 3 d’octubre farà 150 anys del naixement del cardenal a Cambrils i el 13 de setembre en farà 75 anys de la seva mort a Friburg (Suïssa). L’Ajuntament de Cambrils creu que aquest doble aniversari és el moment oportú per fer un nou reconeixement a la persona i a la figura de Francesc d’Assis Vidal i Barraquer i posar en valor la tasca que va desenvolupar en vida així com el seu pensament i llegat, que va més enllà de la funció pastoral duta a terme com a home de l’Església.
Per tal d’elaborar la programació i implicar totes les parts públiques i privades vinculades a la figura del cardenal, l’Ajuntament ha creat una Comissió Organitzadora i ha nomenat a Josep M. Panicello Hernández, que fou alcalde de Cambrils i Diputat-president de la Comissió de Cultura de la Diputació de Tarragona, com a comissionat de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer per acord unànime de tots els membres de la comissió.
Les persones que es vulguin posar en contacte amb la comissió poden escriure al correu electrònic anycardenal2018@cambrils.cat.
La comissió està formada per Camí Mendoza Mercè, alcaldessa; Josep Lluís Abella, regidor de Cultura i Festes; Manel Tarés Lagunas, historiador especialista en el segle XVIII; Joan M Quijada Bosch, tècnic de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona; Manuel M. Fuentes i Gasó, director de l’arxiu; Josep Maria Panicello, alcalde de Cambrils del 1987 al 1991 i del 1995 al 1997; Ramon Ortiga Sabaté i Josep Pedrell Font, del Centre d’Estudis Cambrilencs; Francesc Vidal i Barraquer, en representació de la família; Pere Navarro Gómez, professor de la Universitat Rovira i Virgili; Margarita Mauri, del Departament de Filosofia Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona; Gemma Massagué Casas, tècnica de Cultura; Pedro Otiña Hermoso, arxiver Municipal de Cambrils; Gerard Martí Estrada, director del Museu d’Història; i Aina Carod Requesens, cap de Gabinet d’Alcaldia.
L’Ajuntament crearà un logo que s’aplicarà a tota la informació i actes que es desenvolupin durant l’Any Cardenal Vidal i Barraquer i que servirà com element identificador. A més, realitzarà les accions necessàries de difusió per donar a conèixer a la ciutadania i a totes les entitats i institucions la realització de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer per tal de crear sinèrgies i assolir el grau més elevat de participació en tots els esdeveniments programats.
Reconeixements anteriors
El Cardenal Vidal i Barraquer és des de fa anys reconegut per l’Ajuntament de Cambrils. El 8 de novembre de 1959 el Ple de l’Ajuntament de Cambrils el va nomenar Fill Il•lustre de la Vila i el 5 de desembre del 2017 el va nomenar Fill Predilecte en base al nou Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Cambrils per la seva trajectòria a favor de la pau i per la dignitat amb què va exercir els seus càrrecs fins a la seva mort a l’exili.
Per altra banda, Cambrils ha impulsat elements que han reconegut la seva vàlua al llarg de la història. Un dels més destacats és el Monument al Cardenal Vidal i Barraquer, que es va executar per acord del Ple del dia 12 de febrer de 1976. El monument instal•lat a la plaça de la Parròquia de Santa Maria va ser encarregat a l’escultor Ramon Ferran i es va inaugurar el dia 15 de maig de 1978, coincidint amb el retorn de les despulles del Cardenal a Cambrils. D’altra banda, el bust del Cardenal Vidal i Barraquer presideix la Sala de Plens de l’Ajuntament de Cambrils i hi ha un carrer amb el seu nom.
Biografia
Francesc d’Assís Vidal i Barraquer va néixer a Cambrils el dia 3 d’octubre de 1868. Va ser batejat dos dies des desprès a la Parròquia de Santa Maria. A punt de complir els dotze anys és internat al col•legi dels jesuïtes a Manresa. L’any 1881 va perdre la seva mare i cinc anys desprès traspassava el seu pare, Francesc Vidal i Gimbernat. Va ser un alumne brillant i l’any 1893 es va llicenciar en Dret amb la màxima qualificació.
L’any 1895 inicia els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i dos anys desprès passa a la Universitat Pontifícia de Tarragona. El 17 de setembre de 1899 va ser ordenat prevere per l’Arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera. Mossèn Francesc, aleshores, va escollir la capella de les religioses del Sagrat Cor, a Sarrià, on vivia la seva germana Paula, per celebrar la seva primera missa (21 de setembre de 1899).
Tot seguit es va graduar en teologia i l’any 1900 aconseguí el grau de doctor en dret civil i canònic amb la tesi El derecho de la guerra en Roma. La gran formació que tenia en el camp del dret va motivar que fos cridat a prestar serveis a la cúria de Tarragona. Primerament com a fiscal substitut del tribunal eclesiàstic (novembre de 1900), seguidament com a provisor i finalment com vicari general interí. L’any 1907 va opositar a una canongia de la seu metropolitana i l’any 1910 va ser promogut a canonge-arxiprest del Capítol de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona. L’any següent, en morir l’arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera fou nomenat Vicari capitular i l’any 1913 va ser preconitzat bisbe de Pentacòmia i administrador apostòlic de Solsona pel Papa Pius X, el 10 de novembre El 26 d’abril de 1914 fou consagrat bisbe a Tarragona i celebrar el primer pontifical a l’Ermita de la Mare de Déu del Camí el 2 de maig. Des del mateix any és senador per l’Arquebisbat de Tarragona i per dret propi des del 1919 fins el 1923.
El 4 de desembre de 1919 pren possessió de l’arquebisbat de Tarragona i tres anys desprès participa al conclave en què és elegit el papa Pius XI.
Amb l’arribada de la República, l’any 1931, acata el nou règim republicà i s’entrevista amb Macià i el president de la República Alcalà Zamora a Madrid.
Va ser perseguit durant la Guerra Civil i obligat a exiliar-se, primer a Itàlia i després a Suïssa, des d’on va intentar intercedir entre les parts per a la resolució del conflicte bèl•lic.
Va morir a Friburg (Suïssa) el 13 de setembre de 1943.
Equip de redacció
