D’esquerra a dreta: Cristina Guzmán; Dídac Nadal; Albert Puñet i Irene Mallol.
El PDeCAT ha desvelat aquesta nit el nom del substitut del traspassat Albert Abelló. L’escollit és Dídac Nadal, fill de l’alcalde que va convertir CiU en pràcticament hegemònica a la ciutat. El fet de ser el número 15 en la llista de les darreres municipals ha obligat a esperar la renúncia de la resta de membres de la candidatura. “No estic per perpetuar-me a la política, sinó per donar un tomb a Tarragona. La meva oposició serà dura. Sí, hi haurà diferències amb la de l’Albert Abelló, un home que per la seva condició de president de la Cambra de Comerç era més donat a l’equilibri institucional”, explicava davant dels mitjans d’informació el que s’ha definit com a “fill del Joan Miquel i de la Júlia” i que no ha volgut anar més enllà del moment actual: “No sé si em presentaré a les primàries per ser el futur candidat a l’alcaldia”, ha afirmat. Unes eleccions internes que el president del comitè local del PDeCAT, Albert Puñet, ha fixat “pel primer semestre d’enguany”.
Nadal formarà tàndem amb l’única regidora del partit al plenari, Cristina Guzmán. Tot i no voler avançar massa de pressa per deferència amb la seva nova companya, ha admès que apunta a ser el futur portaveu del grup. La qüestió a hores d’ara és quan, perquè cal que la Junta Electoral validi les renúncies formals de la resta d’integrants de la candidatura abans de donar el seu vis-i-plau. Per aquest motiu no és segura encara la presa de possessió de Nadal com a nou regidor en el ple convocat per aquest pròxim dia 25 de gener.
Puñet: “Volíem una persona del partit a l’Ajuntament”
Fins aquí el flaix d’urgència. El procés de cuinat l’ha explicat de forma més pausada el president del comitè local del PDeCAT, Albert Puñet, recolzat per la presència deliberadament discreta i en segona fila del màxim responsable de la formació a la vegueria de Tarragona, Josep Maria Cruset. “Després de la mort d’Albert Abelló, mentalment necessitàvem deixar passar les festes de Nadal”, admetia en referència al que ha recordat com “company i amic”. No va ser fins després del parèntesi que la maquinària es va posar a funcionar. Amb un criteri molt clar: “Em vaig reunir amb la direcció nacional del partit -relatava Puñet- per dir que necessitàvem que la persona que entrés a l’Ajuntament fos del PDeCAT”. En aquest sentit, a hores d’ara hi haurà connexió directa entre el grup municipal i el comitè local, del qual Nadal n’és secretari. Res que incompleixi amb la promesa feta pel màxim responsable del partit a Tarragona de desvincular la direcció del partit de la figura d’alcaldable perquè “ha de quedar clar que no hem escollit al candidat a les eleccions municipals del 2019. Nadal entra en substitució del portaveu”, ha precisat.
Avançant en el relat, Puñet ha recalcat que a l’hora de buscar el relleu calia que el partit tingués les mans lliures. El primer pas el va facilitar el número tres, “Joan Adserà, que va renunciar per motius professionals”. Llavors les opcions per les quals apostava la formació independentista eren la número 5, Irene Mallol (independent en un principi però que va acabar donant-se d’alta com a militant posteriorment), i el mateix Nadal. Dues persones igual de vàlides pel projecte del PDeCAT a la ciutat, segons ha deixat clar, fins al punt de considerar Mallol “com un actiu no de futur sinó de present”.
El compliment d’aquest objectiu polític requeria prèviament salvar la pantalla de la renúncia formal de la resta de possibles regidors. “I la predisposició de tothom ha estat molt bona. Els independents que integraven la nostra candidatura han permès que sigui el partit qui decideixi” i ni tan sols els membres de l’antiga Unió Democràtica van posar-hi traves. Entre altres coses, perquè cap d’ells ha passat a militar a cap altre partit. Alhora, els tres militants del PDeCAT situats per davant de Nadal (Rosa Llurba, Judith Vives i Sergi Carrillo) tampoc van tenir cap inconvenient en fer-se a un costat.
Finalment, l’elecció final va venir facilitada per la decisió de Mallol de no fer el salt per motius professionals. Segons apuntava Nadal, “és advocada i es troba immersa en un fusió de despatxos”. Tot i això, Mallol no va formalitzar la seva renúncia fins ahir. Va mantenir fins al darrer minut la condició de comodí de confiança del partit en cas que algun membre de la llista hagués optat per forçar la seva presència al plenari.
Nadal: “No queda més remei que fer una oposició contundent”
“El PDeCAT de Tarragona recupera la veu a l’Ajuntament. Avui comença un malson per Ballesteros”, etzibava Puñet abans de donar pas a la presentació pública d’un Nadal exquisit tant amb la figura personal com política d’Abelló. “És interès del partit i meu -exclamava- materialitzar tots els somnis que tenia per Tarragona”, amb referència explícita al de l’Illa Corsini en una nota a peu de pàgina. “He fet aquest pas endavant únicament per Tarragona. Em preocupa l’estat de la ciutat”, deixava clar aquest advocat nascut el 1977.
“La política ja l’he viscuda a casa i no tinc l’addicció per fer-me polític”, afirmava marcant distàncies amb la figura del seu progenitor. “Eren altres temps. I ara a la política s’ha de saber entrar i sortir. El meu pare ha provocat en mi més distància que aproximació a la política”, continuava. Tanmateix, no es tancava la porta a res. “No he arribat a la reflexió de si em presentaré o no a les primàries. En funció de com vagin les coses, puc canviar de criteri”.
El que sí que té clar és que “no queda més remei que fer una oposició contundent” davant d’una Tarragona “en paràlisi endèmica” atribuïble a “decisions de Ballesteros que són més d’interès personal que no pas de ciutat”. Amb la pretensió de “recuperar la capitalitat de Tarragona” i “recuperar l’autoestima perquè s’ha perdut l’orgull de ser de Tarragona”, el seu propòsit és “despertar aquesta vella dorment”.
Dues línies d’atac. La primera passa per “millorar les condicions de vida dels tarragonins amb independència de la seva ideologia o d’on estiguin ubicats Nosaltres no parlem de barris ni de zona centre, parlem de Tarragona com un conjunt”. En aquest sentit, “no pretenem ser una gota malaia amb el cas Inipro, perquè ja ho és per si sol. Però ens preocupa més la pobresa, la manca d’il·lusió i el forat negre en el qual ens trobem a la ciutat”.
La segona passa pels Jocs Mediterranis, dels quals només cal esperar “que se celebrin amb solvència i sense renunciar “a deixar la meva empremta. Sóc un addicte a l’esport. I el que em preocupa molt és la destinació de les instal·lacions un cop acabats. Haurien d’anar destinades a fomentar l’esport entre els tarragonins”, assegurava.
Breu currículum de Dídac Nadal
Nascut a Tarragona l’any 1977, Dídac Nadal Abad és llicenciat en Dret per la Universitat Rovira i Virgili i diplomat en Postgrau en Dret Administratiu i Urbanístic (URV), en Gestió Urbanística (UPC), en Valoracions Urbanístiques (UPC) i en Reparcel·lacions Urbanístiques (UPC). Actualment exerceix d’advocat al despatx de Nadal Advocats.
Dídac Nadal Abad està casat amb la Judit Bigorra Nieto i tenen dos fills, l’Arnau, de 18 anys; i en Miquel, d’11 anys. És un apassionat de l’esport, participa en triatlons, quadratlons, maratons, travessies de natació i en curses a peu i en caiac; i té un estret vincle amb el Club Natació Tàrraco. També està molt vinculat al Santuari del Llorito i és membre de l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC), de la Creu Roja i de l’Agència de la ONU per als refugiats (ACNUR).
J.S.
Equip de redacció
