Dídac Nadal: ‘El mandat de Ballesteros ha estat el dels despropòsits’
Dídac Nadal arrossega un cognom de molta força a Tarragona. No se l’esperava tan aviat, i ha aparegut per plantar cara al que ell considera un Ajuntament llastrat per la manca d’il·lusió i propostes. Assegura no tenir pressa. Té molt clar amb qui no pactaria després del 26-M.
Com definiria el mandat de Ballesteros?
D’alguna manera, el resum vindria a ser: despropòsits. Totes les polítiques que ha dut a terme, les tangibles, amb l’absència en neteja, manteniment i seguretat, són despropòstis. Tota la política en relació a les persones, a la proximitat, al vincle, a l’acompanyament ha estat un absolut despropòsit. I tots els projectes que ara està posant damunt de la taula, de futur, són autèntics despropòsits.
Creu que ha arribat el moment d’un canvi generacional?
Crec que sí. El canvi que estic demanant per Tarragona és de calat, contundent i profund. No només amb un canvi de cares seria suficient, sinó que ha d’implicar un canvi generacional. És hora de donar entrada als joves perquè facin de Tarragona una ciutat moderna, oberta i il·lusionant.
Arriba com a candidat a l’Alcaldia en el moment més difícil per al seu partit. Per què va dir que sí?
Perquè el grau d’insatisfacció dels ciutadans ha superat tots els límits, per una qüestió de compromís amb els meus fills en el sentit que vull lliurar una Tarragona millor del que el senyor Ballesteros ens l’està deixant en l’actualitat, i també perquè la meva família ha participat molt en temes polítics, sobretot locals. Crec realment que o fem un canvi de veritat o els temps se’ns està esgotant.
El molesta que Ballesteros li recordi el teu pare (exalcalde Joan Miquel Nadal)?
No em molesta. Qui m’ha de recordar l’etapa del meu pare són les persones, la ciutadania de Tarragona. I amb això, no cal que el senyor Ballesteros pateixi gaire; tinc molt clar què pensa la ciutadania de l’alcalde Nadal.
Quines són les prioritats que necessita Tarragona?
Tenim els problemes de la seguretat i de la neteja, cal resoldre-ho amb caràcter urgent. Ens agrada dir que amb la participació social, els veïns decideixin el seu destí. Les nostres polítiques són: arribar als objectius de cohesió de la ciutat, fer una ciutat integradora, participativa, on la cultura surti al carrer, on l’Ajuntament promogui l’esport, l’oci i la vida a la ciutat. I sobretot, tenir una administració local que acompanyi, que ajudi, que mai sigui un obstacle per cap empresari, per cap comerciant, entitat, associació i per cap ciutadà.
Que s’ha fet malament i què es pot canviar?
S’ha fet malament tot. Cal actuacions rigoroses i profundes, en seguretat, neteja, incivisme,… La resta de qüestions són més emocionals: la ciutadania, el texiti comercial i empresarial, les associaicons socials estan menystingudes. És mitjançant l’acompanyament que nosaltres acabarem resoleni els problemes
Com combatrien l’incivisme?
Mitjançant inspectors responsables capaços de sancionar al primer que cometi un acte incívic. Qui vingui al darrere ja no el cometrà. De manera simultània cal anar a les escoles, als instituts per fer-los veure que també és un problema seu.
Com millorarien la Part Alta i la Part Baixa?
Primer, proposem per tota la ciutat una anàlisi rigurosa de l’estat dels carrers, on professionals de diferents sectors puguin determinar els dèficits de cadascun dels carrers. En funció d’això proposarem una solució adecuada al problema.
‘Cal actuacions rigoroses i profundes en seguretat, neteja i incivisme’
Què necessiten els barris?
Necessiten millorar el microurbanisme: la vorera, l’accessibilitat, la manca de bancs, que formen part del dia a dia de les persones. I l’acompanyament emocional, una administració al seu costat que no posi obstacles, que ofereixi solucions.
El comerç de la ciutat està patint la presènca de centres comercials i la competència d’internet. Quines propostes fa?
Quines no faig: no a la implantació d’una gran superfície, que estem convençuts que serà un atac directe a la línia de flotació del nostre comerç local i de proximitat. És contradictori el que diu el senyor Ballesteros, que defensarà la implantació del nou comerç quan el comerç local ja existeix i no necessita la competència devoradora d’una altra gran superfície.
A més a més, cal polítiques fiscals flexibles per a l’apertura d’establiments, per la rebaixa de la pressió fiscal, agilitat en les tramitacions administratives, polítiques actives de promoció, tancar la ciutat al tràfic, i així farem que la ciutat desperti.
Turisme, indústria química, comerç, cultura,… Per quin model econòmic aposta?
El nostre model econòmic és d’equilibris. Un turisme sostenible, que pot ser esportiu, de patrimoni, però l’economia ha tenir un comerç local, proper, de tota la vida. Els models de grans superfícies d’altres ciutats han acabat amb el model que tenim nosaltres, el de proximitat.
Canviaria el model de gestió de l’Ajuntament? Com? I en fiscalitat, què faria?
És importantissim canviar-lo, com canviar les polítiques actives. Necessitem un Ajuntament que resolgui problemes, no que en posi. Cal reactivar la indústria als polígons, cal facilitar les tramitacions i els pocs mecanismes fiscals que tenim s’han de posar a la seva disposició. Necessitem que qualsevol empresari, autònom o pime de qualsevol sector vegi que via exempcions o bonificacions, l’Ajuntament és capaç de donar-li una resposta àgil.
En matèria de mobilitat, què proposen?
Bàsicament, en transport públic vam votar a favor de la gratuïtat perquè es les persones puguin desplaçar als centres de treball. Aboguem per la suau desaparició del cotxe de la ciutat, incoporant vials per a les bicicletes, amb passejos per als vianants que existeixin des de qualsevol barri de la ciutat cap al centre de la ciutat, i apostem per la dignificació i pacificació de les carreteres T-11, l’N-340 a Llevant i la 240 cap a Sant Salvador i Sant Ramon. En totes elles hi ha d’haver la possibilitat de baixar al centre caminant o en bicicleta. A més, cal implantar semàfors i passos de vianants, i moderar la velocitat.
Les vies del tren, la façana marítima, la mobilitat ferroviària, quin és el seu model?
Li puc dir quin no és. El consens de territori que s’ha posat de manifest em sembla fantàstic, però ara mateix és paper mullat. Amb què ens trobem? Motes molèsties als veïns per la implantació del tercer fil. Necessitem assegurar que no generarà molèsties. Necessitem que algú garanteixi la provisionalitat d’aquest tercer fil, que en uns anys serà substituït per la sortida de les mercaderies pel nord. Ens trobaran frontalment enfrontats a la connexió via by pass de l’estació de trens travessant el Gaià per punxar sis trens AVE que puguin sortir de la mateixa estació de Tarragona. L’impacte sobre el Gaià és inacceptable i no podem sobrecarregar l’estació de Tarragona amb més trens.
Amb qui pactaria i amb qui no després del 26-M?
Com he dit sempre, tinc 42 anys, no tinc cap pressa per pactar amb ningú, ni per barallar-me per cap cadira i simplement estaré pendent d’aquelles propostes que es facin per la ciutat de Tarragona, més enllà que és impossible pactar amb el bloc del 155 per la situaió en què han deixat el país.
Jaume Garcia
Equip de redacció
