Àlex López es lamenta
El Nàstic rep un cop fort en caure al Nou Estadi davant del Valladolid (1-2). Els grana mai s’han sentit còmodes davant dels de Pucela, que s’avançaven al 26 mitjançant Juan Villar. Uche tornava l’esperança abans del descans, amb una rematada plena de ràbia. Però res més lluny de la realitat. Jose sentenciava al 63. Tot i tenir temps per a la reacció, aquesta mai ha arribat.
No ha estat un mal partit del Nàstic. De fet, hi hagut, novament, ocasions per salvar com a mínim un punt. Però aquest equip està tocat psicològicament. Està ansiós per una victòria que no arriba. I està preocupat perquè passen les jornades i no s’abandona la darrera posició de la classificació. Tot i aquesta nova ensopegada, la sensació que queda és d’injustícia futbolística.
Vicente Moreno presentava un onze amb la principal novetat de Dimitriesvki en la porteria, en detriment de Saja. Era el debut del macedoni en lliga, després d’haver quallat una bona actuació a la Copa del Rei. A més, els grana presentava una alineació amb molts ‘peloteros’ amb Lobato, Muñiz, Tejera. Els primers vint minuts eren esperançadors. El Nàstic dominava i arribava amb perill. Primer amb un xut de Madinda, que atrapava Becerra. La més clara era una pilota amb una paràbola perfecta de Muñiz, que s’estavella al pal de la porteria de Becerra.
Corria el minut 16 i a partir d’aquí el Valladolid decidia segrestar el control de l’esfèric. El davanter Juan Villar començava a ser un autèntic mal de cap per a Molina i Suzuki. Els centrals eren incapaços de frenar-lo i menys quan al 26, caçava una pilota al cor de l’àrea per marcar el primer de la tarda. Era un cop dur l’encaixat, però en una jugada d’amor propi, Uche empatava abans del descans gràcies a un gran llançament des de fora de l’àrea.
L’arrencada de la segona meitat deixava en evidència l’estat d’ansietat del Nàstic. Els grana han fet un pas enrere i els de Paco Herrera no han desaprofitat l’ocasió per tornar a colpejar. Aquest cop amb una rematada de cap, a plaer, de Jose. I aquest cop, el cop seria definitiu. Perquè el Nàstic no era capaç de treure ni el caràcter ni la fam d’Elx. Ho intentava, sí. Però sense idees ni forces.
Els darrers minuts simplement servien per anar a la desesperada davant la desesperació i la impotència dels aficionats i dels propis jugadors. A darrera hora, Rharsalla hagués pogut salvar un altre punt, però la seva rematada a boca de gol la desviava un defensor. Amb el xiulet final, arrencaven els xiulets d’una bona part de l’afició. També algun mocador aïllat. Però també destacar alguns aplaudiments en reconeixement de l’esforç dels jugadors.
Fitxa técnica:
Nàstic: Dimitrievski, Mossa, Molina, Suzuki, Kakabadze, Madinda, Muñiz (Rharsalla 58’), Tejera, Lobato (Ferra Giner 75’), Uche (Emaná 65’) i Àlex López.
Valladolid: Becerra, Álex López (Luismi 75’), Balbi, Juan Villar (De Tomás 70’), André Leao, Javi Moyano, Jordán, Guitián (Lichnovsky 39’), Míchel, Álex Pérez i Jose.
Àrbitre: López Amaya. Ha amonestat als locals Tejera (44’), Mossa (45’), Suzuki (54’) i als visitants Juan Villar (44’), André Leao (60’), Becerra (78’). Ha expulsat per doble amonestació a Suzuki (90’).
Gols: 0-1, Juan Villar (26’); 1-1, Uche (39’); 1-2, Jose (63’).
Incidències: Partit corresponent a la 10ena jornada de la Liga 1|2|2 disputat al Nou Estadi davant 6.244 espectadors.
Equip de redacció
