Del ‘Be water my friend’ a Moby Dick: Ricomà reclama una ‘realitat administrativa’ metropolitana

🔊 Escoltar la notícia

A continuació reproduïm íntegrament la conferència pronunciada aquest vespre al Teatre Metropol sobre l’estat de la ciutat per part de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, titulada ‘Avancem cap a la Tarragona inclusiva, sostenible i cohesionada’:

Fa aproximadament 4 anys vaig pronunciar una conferència en la que explicava la meva visió de ciutat. No es tractava només d’una abstracció teòrica sinó d’uns objectius de transformació. Vaig desgranar amb l’ajuda d’un element geomètric, un cub, quines eren les línies estratègiques sobre les que calia actuar per poder dur a terme allò que era, i que segueix sent, el canvi inajornable que ha d’afrontar Tarragona.

Aquell dia vam establir quin era el camí del canvi, el que em va dur a l’alcaldia. Un camí en el que vam confluir diferents forces polítiques i que no es pot aturar.

Vaig presentar dues ciutats com a models contraposats i en vaig fer una descripció que podria resumir en alguns trets:

Detroit, com a ciutat opulenta que havia prioritzat el creixement desmesurat, l’entronització del cotxe per sobre el ciutadà i en la que s’havia instal·lat una enorme distància social entre les diferents comunitats.

En contraposició, vaig parlar de Portland. Una ciutat que ja fa dècades va decidir, no sense resistències, aturar el creixement en extensió, generar espais pels vianants traient el protagonisme als cotxes i fent partícip la gent dels orígens més diversos en la construcció de la ciutat.

Actualment Detroit està invertint quantitats fabuloses per revertir una decadència molt profunda, mentre que Portland és una de les capitals amb més qualitat de vida i una oferta cultura més extensa.

A quin model us agradaria que s’assemblés Tarragona? Jo ho tinc molt clar.

Quins eixos han d’impulsar la millora transformadora de Tarragona?

1. Ser forts a partir dels nostres propis recursos.

2. Entendre els canvis accelerats a què ens enfrontem i preparar-nos.

Dit d’una altra manera. En primer lloc reconèixer-nos com a ciutat, de manera desacomplexada, per fer aflorar allò de millor i diferent que tenim. Les persones, les entitats, els recursos monumentals i naturals, la mateixa història, els llaços comunitaris, la creativitat cultural, la recerca científica, l’oferta educacional, l’equitat social, el lideratge regional, els diferents nivells de col·laboració institucional, són alguns dels elements essencials amb què hem de treballar. Allò que té Tarragona, propi i diferent, a través del qual ha de créixer, atreure i projectar-se.

Si aquest primer eix s’ha desenvolupat dins dels paràmetres previstos i ens hi estem dedicant amb tots els recursos que tenim a disposició; el segon eix, el de l’adaptació al canvi ens està exigint, al conjunt de la ciutadania, un esforç de resiliència d’unes dimensions que ningú no havia previst. Contemplàvem la lluita contra l’emergència climàtica, l’extensió de la digitalització i la lluita contra les bretxes socials com els fonaments en els que Tarragona s’havia de posar al dia.

Però estem vivint una època de canvis sobrevinguts que reclamen una capacitat d’adaptació molt notable i als que hem fet front amb dedicació, honestedat i transparència. A la gran dificultat general, global, la COVID-19, que ha afeblit les bases econòmiques de totes les administracions, empreses, entitats i famílies, hi hem fet front amb totes les nostres capacitats, ajudant econòmicament els sectors més afectats, flexibilitzant les condicions perquè poguessin desenvolupar la seva activitat i creant programes globals dinamitzadors, com es fa palès quan omplim la ciutat d’activitats amb la col·laboració transversal de totes les àrees municipals.

Durant els moments més difícils de la Covid, la ciutat es va bolcar, amb un exercici de solidaritat exemplar, a ajudar les persones més vulnerables

La COVID ha tingut, en les seves diverses fases, efectes socials evidents. Durant els moments més difícils, la ciutat es va bolcar, amb un exercici de solidaritat exemplar, a ajudar les persones més vulnerables. Entitats veïnals i socials, al costat de l’Ajuntament, van col·laborar perquè ningú es quedés sense menjar i sense sostre. Continuem immersos amb un activitat solidària molt intensa perquè a les primeres necessitats bàsiques les han seguit seqüeles en la salut física i mental i en major pobresa de conciutadans nostres.

Més enllà de la quota de crisis globals que ens han correspost, i on podríem incloure els temporals que han causat afectacions greus al front litoral, hi ha almenys un parell de grans crisis endògenes que segueixen tenint un efecte molt important en la vida de la ciutat.

• La primera és la tràgica explosió d’IQOXE que va posar en relleu una sèrie d’interrogants sobre la gestió tècnica i les relacions laborals a l’empresa. Una explosió respecte a la qual hem de lamentar, primer que res, la mort de dos treballadors i la d’un veí de Torreforta, però també una escletxa profunda en la confiança entre veïns i sector industrial que cal recuperar a partir de millores tècniques, de transparència i de comunicació.

Des de l’Ajuntament de Tarragona vam liderar les principals iniciatives per evitar que un fet d’aquesta magnitud es tornés a produir i que es gestionés millor qualsevol potencial situació crítica. Vam ser la primera institució en reclamar la recuperació del PLASEQTA. Demanda lògica que va sumar adhesions i es va concretar.

Com a alcalde de Tarragona exigeixo a l’Estat que d’una vegada per totes apliqui el sistema d’avís (de risc quimic) per missatgeria mòbil

Els darrers mesos han estat d’una gran feina de comunicació en el marc del PLASEQTA, coordinada entre el Departament d’Interior de la Generalitat, Protecció Civil i Guàrdia Urbana, que ha de culminar en el gran simulacre d’accident que s’està treballant, del qual el Departament d’Interior anunciarà pròximament la data. He de reconèixer que d’uns mesos ençà, el canvi positiu de la Generalitat en aquest tema ha estat notable. D’altra banda, com a alcalde de Tarragona exigeixo a l’Estat que d’una vegada per totes apliqui el sistema d’avís per missatgeria mòbil, donant compliment a una directiva europea que obligava els estats membres a aplicar aquesta tecnologia amb data límit avui mateix, 21 de juny.

• L’altre gran inconvenient sobrevingut és la sentència que anul·la el POUM. Una herència imprevista que si bé ens ofereix una oportunitat de planejar consensuadament una ordenació de la ciutat molt més adaptada a les necessitats medi ambientals i socials de Tarragona, també és cert que ens obliga a un sobreesforç i a dedicar-hi uns recursos econòmics i humans que havíem previst per altres accions.

És en aquest marc en el que ens movem, que es podria encabir de manera paradigmàtica en allò que el sociòleg Zygmunt Bauman ha batejat com a societat líquida. L’estabilitat com a concepte general que permet traçar un camí lineal no serveix, no funciona, enlloc. El que funciona és saber on vols anar, tenir els conceptes estratègics ben clars i adaptar-te a la liquiditat dels temps que corren. De fet, molt abans que Bauman, Bruce Lee ja havia senyalat el camí: “Be water, my friend”.

Ens toca navegar, doncs, en aigües tèrboles, sortejant tempestes, amb un objectiu tan obsessiu com tenia el capità Akab quan perseguia Moby Dick. El nostre és la transformació de Tarragona en una ciutat per a tothom, una ciutat adaptada als nous temps, en la que la qualitat estigui per sobre de la quantitat. Un objectiu clar que es resumeix en dos grans conceptes: cohesió social i sostenibilitat.

Anem a desgranar-los.

La manera amb que durant l’època del “desarrollismo” franquista va créixer la ciutat de Tarragona és un model d’urbanisme disgregador, descohesionador, antisocial i amb uns efectes medi ambientals molt negatius. Han passat 45 anys del primer ajuntament democràtic i fins ara no s’ha fet res per revertir aquesta situació. Ans el contrari, el traçat de les grans carreteres, necessàries sens dubte, i l’accés al Port a través de l’A27 s’ha fet aprofitant el gran forat que quedava entre Ponent i el Centre, com si es tractés d’un espai de ningú, com si fos l’extraradi de la ciutat, en definitiva com si Ponent fos una cosa i només el centre fos Tarragona.

Aquesta situació ens impulsa a esforçar-nos per fer totes les actuacions urbanístiques que trenquin aquest mur i a traçar polítiques culturals, educatives i socials per assegurar l’equitat social i la igualtat d’oportunitats a qualsevol indret de Tarragona.

Tarragona s’ha de posar límits al creixement en extensió, apostant per la rehabilitació i la regeneració urbana si no volem la degradació de la ciutat històrica

Aquest serà sens dubte el principal camp de debat del POUM que comença a caminar. Tarragona s’ha de posar límits al creixement en extensió, apostant per la rehabilitació i la regeneració urbana si no volem la degradació de la ciutat històrica; ha créixer en aquelles zones on aporti un valor afegit, cosint Ponent i Nord amb el Centre, i ha de preservar els espais amb més valor natural per gaudi de tota la ciutadania. Volem una Tarragona cohesionada, amb projectes de futur compartits, que trenqui discursos disgregadors.

Només hi ha una Tarragona, una ciutat que serà forta si es reconeix i si estimula objectius comuns. Una ciutat cohesionada i sostenible.

La sostenibilitat no és una opció, és una obligació ètica en un marc d’emergència climàtica. D’aquí els nostres esforços per descarbonitzar els nostres carrers

La sostenibilitat no és una opció, és una obligació ètica en un marc d’emergència climàtica. D’aquí els nostres esforços per descarbonitzar els nostres carrers. Guanyant espai per als vianants i els vehicles no motoritzats; creant una xarxa de carrils bicicleta que no ha de deixar de créixer, connectant els quatre punts cardinals del terme, des de Bonavista a Ferran i des de Sant Salvador al Serrallo; pacificant el trànsit a 30 km per hora; fent aparcaments dissuasius; generant nous espais per als vianants; implementant estratègies de millora de la recollida selectiva personalitzada, amb notable èxit; renovant la flota d’autobusos amb noves unitats de vehicles híbrids i licitant la compra dels primers autobusos propulsats amb hidrogen verd; convertint-nos en punta de llança d’aquest combustible entre els municipis de Catalunya; augmentant els punts de càrrega de vehicles elèctrics; fent polítiques actives de prevenció dels incendis forestals, guanyant espai per a l’Anella Verda, recuperant els entorns naturals dels nostres rius i les nostres platges i preservant la construcció en entorns de gran valor paisatgístic com La Budellera.

Un gir absolut respecte a èpoques anteriors, que evidencia el compromís de Tarragona en la lluita contra el canvi climàtic.

La cohesió no pot ser només un objectiu epidèrmic. És la idea primigènia que ens impel·leix a lluitar per la igualtat d’oportunitats, per una Tarragona que tots els ciutadans es facin seva. Que sigui prou acollidora i que ofereixi prous oportunitats vitals i professionals perquè se l’estimin.

El treball és l’element d’integració social per excel·lència. Els he de confessar una cosa, quan durant la pandèmia se’m preguntava quina era la meva principal preocupació, a més de la salut de les persones, sempre contestava que la gent es pogués tornar a guanyar la vida, en les condicions més dignes. Treball, i treball de qualitat com a obsessió.

Durant la pandèmia ens vam comprometre a fer un esforç inversor per ajudar els sectors més afectats i impulsar l’economia

Durant la pandèmia ens vam comprometre a fer un esforç inversor per ajudar els sectors més afectats i impulsar l’economia. Estem ajudant fiscalment a la rehabilitació d’habitatges i a la implementació d’energies renovables. Hem donat ajudes directes al comerç a través dels bons que tan bona acceptació han tingut, a la restauració, la cultura, les llibreries i a l’oci nocturn, atenent la seva especial problemàtica. Vam mantenir el pagament íntegre de totes les nòmines dels serveis contractats per evitar la caiguda del poder adquisitiu dels treballadors i per no afeblir la seguretat de les empreses contractistes.

La veritat és que no ens movem, certament, en un context fàcil. Per això acompanyem la indústria en els seus moviments estratègics cap a la transformació energètica i som els primers defensors de les xarxes tancades de subministrament elèctric que posi les nostres indústries amb capacitat de competir mundialment. I mirem més enllà, implicant-nos com cap altre ajuntament de les nostres dimensions en les aplicacions de l’hidrogen verd com a gran font energètica. Estem en un moment transcendental, la descarbonització ens situa en el dilema d’actuar ràpidament en la substitució de les energies. L’hidrogen verd és l’aposta de la Unió Europea. O som capaços d’assumir aquest repte o ens haurem d’enfrontar a una deslocalització industrial que no volem. El que volem és una indústria segura i neta, que creï llocs de treball de qualitat i que generi dinàmiques inversores positives.

Ens importa de manera especial l’economia de proximitat, que estem treballant de manera transversal. Aquella economia que defineix el caràcter dels nostres carrers, fins i tot la nostra manera de relacionar-nos i de ser ciutat. Per això, treballem transversalment turisme, comerç, cultura, patrimoni i esport. Aquesta economia és la que aplega més iniciatives personals, d’emprenedoria i l’hem d’acompanyar en la seva ràpida adaptació als canvis tecnològics i als reptes de la digitalització.

Hem recuperat la sintonia amb els sectors turístics professionals, compartint l’objectiu del turisme sostenible, el que ajuda a la posada en valor dels espais i recursos naturals

Compartim idees clares i disruptives enfront al que s’estava fent els últims anys. Hem recuperat la sintonia amb els sectors turístics professionals, compartint l’objectiu del turisme sostenible, el que ajuda a la posada en valor dels espais i recursos naturals, que actua com un al·licient pel treball generant oportunitats laborals i que inclou a les entitats de la ciutat en el que és una activitat en el que els guanys s’estenguin per les diferents capes de la ciutat. Un turisme que implica a cada tarragoní en la tasca de prescriptor i de ser el millor dels amfitrions. Tarragona ho té tot per rebre els nostres visitants: un patrimoni monumental, natural, cultural i gastronòmic del màxim nivell. Estem acompanyant, amb tota la il·lusió del món, el gran salt que, venint d’arrels molt fondes en la història, està fent la DO Tarragona. Compartir aquest pas històric que es projecta en un futur lluminós és un autèntic privilegi.

Com és un privilegi i alhora una responsabilitat lluir el nostre magnífic patrimoni històric. Som l’única ciutat catalana Patrimoni de la UNESCO i participem activament en les activitats del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat, cosa que ens permet una important penetració en mercats internacionals i accedir a subvencions tan importants com les del Fòrum de la Colònia per convertir-lo en un hub cultural i turístic que impulsi econòmicament la ciutat.

L’actuació en patrimoni ha hagut de fer front a l’escàs manteniment dels monuments que ens vam trobar, com es va fer palès al principi de mandat havent de tancar per actuar a l’Amfiteatre

L’actuació en patrimoni ha hagut de fer front a l’escàs manteniment dels monuments que ens vam trobar, com es va fer palès al principi de mandat havent de tancar per actuar a l’Amfiteatre, que presentava deficiències estructurals molt perilloses.

Hi hem treballat durant molts mesos i actualment l’Amfiteatre torna a ser visitable amb seguretat. Estem avançant i superant les diferents dificultats en actuacions emblemàtiques com Porta Tàrraco, que entre altres coses significa la recuperació i adaptació de la Volta del Pallol i de la façana de l’antic beateri de Sant Domènec i una actuació de remodelació de l’espai de l’Antiga Audiència per convertir aquest projecte en el punt neuràlgic d’acollida dels turistes i visitants de Tarragona.

A més d’altres actuacions, vull assenyalar la inversió en allò que no es veu però que és imprescindible: el manteniment del patrimoni. En aquest sentit vull destacar el conveni d’aportació a parts iguals, de 200.000€ anuals, entre Ajuntament i Generalitat per evitar que el patrimoni que ens fa ciutat UNESCO no es deteriori. Altres reptes en l’àmbit del Patrimoni que tenim per enguany és l’obertura del Fortí de Sant Jordi després de dècades en desús.

Hem plantat cara al declivi comercial de la ciutat, omplint-la d’activitat. Es tornen a obrir comerços al centre de Tarragona, malgrat les dificultats del context econòmic

Hem plantat cara al declivi comercial de la ciutat, omplint-la d’activitat. Es tornen a obrir comerços al centre de Tarragona, malgrat les dificultats del context econòmic. Hem actuat amb especial celeritat en els mercats municipals impulsant l’ocupació de totes les seves parades. Recordeu que el Mercat de Torreforta s’anava extingint amb més parades buides cada cop? Recordeu que el desori al Mercat de Bonavista era tal que es va plantejar marxar de la ciutat? Imagineu-vos l’efecte que això tindria en el comerç i la restauració de tot Bonavista. Estem omplint els carrers de vida i de flors. Hem rebaixat els preus dels aparcaments municipals per sota dels 5 euros al dia. Hem revertit la tendència de tancaments accelerats de comerços al centre de la ciutat i actualment, malgrat totes les dificultats estructurals, se n’estan obrint més. El balanç, després de molts anys, és positiu.

Afegir en aquest sentit que la seguretat als nostres carrers és una prioritat pel nostre govern. Malgrat les enormes dificultats econòmiques i socials que estem vivint, podem assenyalar que les dades oficials de delictes són les més baixes, per tant, les millors a Tarragona des de fa anys. Sense dubte, això es deu a la feina coordinada dels cossos policials, de manera especial Guàrdia Urbana i Mossos, a qui agraeixo la professionalitat, dedicació i cooperació.

I estem millorant, després d’anys sense inversions, els nostres polígons. On moltes de les empreses que s’hi allotgen són locals, empreses industrials i logístiques, absolutament imprescindibles per l’equilibri de l’activitat econòmica de Tarragona.

Vull remarcar el paper cada cop més rellevant que les cooperatives i l’economia social estant tenint a Tarragona, en diferents camps d’activitat. Assenyalar que aquest és el primer mandat en què des de Tarragona Impulsa es creen incentius i estratègies de suport. L’economia social és cada cop més present als projectes econòmics de Tarragona.

No em volia deixar la tasca de crear llocs de treball des del propi Ajuntament mitjançant els plans d’ocupació (…) Al final de mandat haurem donat feina a prop de 700 persones

No em volia deixar la tasca de crear llocs de treball des del propi Ajuntament mitjançant els plans d’ocupació. Malgrat l’aturada obligada durant les restriccions més severes per la COVID hem creat llocs de treball per feines de tanta contribució al benestar general com la gestió forestal contra els incendis, els treballs de manteniment del patrimoni o l’ocupació de nois extutelats als centres cívics. Al final de mandat haurem donat feina a prop de 700 persones, amb el clar objectiu de lluitar contra l’exclusió social a través de la inserció laboral.

La Cultura, com el treball, és un instrument imbatible de dignificació i és un eix central de les nostres estratègies. Estic convençut que no hi ha transformació, no hi ha canvi, sinó el vinculem a la dimensió crítica de la Cultura.

La Cultura a Tarragona ha de donar resposta a cinc grans necessitats:

• La Cultura com a dret de totes les persones, dret a la pràctica i dret al consum, amb una repercussió claríssima al benestar personal.

• La Cultura com a element impulsor de la igualtat d’oportunitats. En aquest sentit la creació d’hàbits de pràctica cultural són molt necessaris en les etapes escolars.

• La Cultura com a instrument inclusiu, amb capacitat de generar un sentiment de pertinença al teixit ciutadà a persones dels orígens més diversos en una ciutat cada cop més polièdrica.

• La Cultura com a activador econòmic i professional. A partir del reconeixement del valor de creadors i intèrprets generem la màxima activitat i cerquem punts de connexió amb altres ciutats.

• La Cultura com a projecció de ciutat.

Hi ha dos elements claus per fer-nos reconeixibles com a ciutat.

Un és el calendari festiu, amb Carnaval, Setmana Santa i Santa Tecla com a grans moments d’eclosió popular. I aquí em vull estendre en un agraïment profund a totes les entitats i a les moltíssimes persones que fan d’aquestes festes autèntiques fites al calendari del país. I vull recordar que enguany celebrem el 700 aniversari de l’arribada de la relíquia de Santa Tecla a Tarragona. Commemorem la festa patronal més antiga de Catalunya. Ho farem d’una manera excepcional, convertint la nostra festa, que és l’element cultural més estimat per les persones de Tarragona, en un gran punt de trobada i de projecció d’allò que som: una ciutat amb profundíssimes arrels, casada amb els elements de modernitat que la fan única.

El segon és el conjunt de festivals, alguns organitzats per l’Ajuntament, com el Dixie, Tarragona sona flamenc, Tarraco Viva, el Festival d’Estiu i l’Scan de Fotografia, i d’altres com el Fitt i el Rec d’impuls privat als quals acompanyem amb un suport reforçat.

És de justícia que mencioni l’activitat del Centre d’Art Mèdol. Un espai d’art contemporani que vam impulsar al principi de mandat i que mitjançant la seva implicació amb l’entorn s’ha convertit en punta de llança del debat i la reflexió, amb una activitat frenètica, dins i a l’entorn del propi centre, a la Casa Canals, que posa a exposició, reflexió i debat els grans temes que tensionen la nostra societat.

Continuem amb el nostre propòsit d’estendre la cultura a tots els racons de la ciutat, d’aquí els cicles de música als diferents barris i la reconversió dels centres cívics en centres d’activitat cultural

La importància que per a mi té la Cultura va quedar palesa durant els mesos més durs de la pandèmia. Si fem volar la nostra memòria a l’estiu del 2020, quan moltes ciutats van restringir la seva activitat, nosaltres vam recuperar el Camp de Mart i el vam dotar d’activitat, dignificant-lo, com hem fet amb el Teatre Tarragona i el Metropol. Al 2021 vam seguir apostant-hi i vam produir la primera òpera professional a Tarragona, com a injecció al sector cultural, amb la implicació d’un ampli teixit d’entitats tarragonines. Una demostració de talent i de capacitat.

D’altra banda, continuem amb el nostre propòsit d’estendre la cultura a tots els racons de la ciutat, d’aquí els cicles de música als diferents barris i la reconversió dels centres cívics en centres d’activitat cultural. La Cultura ha deixat de ser una mera programació per ser un element transformador que ens fa capital. La Cultura com a igualtat d’oportunitats, amb concrecions com la biblioteca de Torreforta -el seu projecte ja està en licitació- i la pròxima biblioteca de Sant Pere i Sant Pau, de la qual ja tenim el pla funcional.

Igual que la Cultura, l’esport és l’àmbit que incideix més en el benestar i integració de les persones, alhora que esdevé una oportunitat econòmica. A tots els barris de Tarragona el treball dels clubs esportius és el major dels incentius perquè noies i nois dels orígens més diversos comparteixin anhels i objectius, per això la primera de les nostres prioritats ha sigut l’adequació progressiva de les instal·lacions esportives, repartides per tota la ciutat, que presentaven deficiències importants, de l’alçada de no disposar d’aigua calenta als vestidors o de tenir les tanques perimetrals malmeses. Som plenament conscients que encara hem de fer molta feina. La nostra prioritat és la millora constant de les instal·lacions i el seu manteniment, posant per davant l’ús social de l’esport. El recent traspàs a la ciutat del Palau d’Esports Catalunya representa una gran oportunitat per moltes entitats esportives de la ciutat. L’esport també és, com deia, una oportunitat econòmica i d’aquí la feina transversal amb els altres components del que anomenem “economia de proximitat”.

Hem destinat 2 milions d’euros a la compra per fer un parc propi de lloguer social, que Tarragona mai havia tingut abans

Però el treball, amb totes les seves derivades, només és una de les potes d’aquesta ciutat que volem per a tots. D’aquí la nostra lluita continuada per l’equitat social, a través no només de polítiques assistencials sinó de polítiques propositives. I vull fer especial incidència en les polítiques d’habitatge. Hem destinat 2 milions d’euros a la compra per fer un parc propi de lloguer social, que Tarragona mai havia tingut abans, i hem subvencionat directament la rehabilitació per a lloguer social. No us podeu ni imaginar la satisfacció que sento cada vegada que, amb la bona feina coordinada de l’Institut Municipal de Serveis Socials i del Servei Municipal de l’Habitatge, lliurem un pis a una família vulnerable. El canvi que volem també vol dir ser una ciutat cuidadora.

L’habitatge és, com assenyala el síndic de greuges, un dels dos grans problemes que afecten al conjunt del país i que originen una escletxa social difícilment suportable si volem una societat digna.

El primer pas és dignificar les escoles, calia actuar en els edificis. A l’acabar el mandat hi haurem invertit 1.200.000 €. Veníem del buit més absolut

L’altra, és la segregació escolar. Un problema que afrontem des de la convicció que és una autèntica prioritat, una societat només serà justa quan puguem garantir la igualtat d’oportunitats. Encara hem de recórrer molt de camí en aquest sentit. El primer pas és dignificar les escoles, calia actuar en els edificis. A l’acabar el mandat hi haurem invertit 1.200.000 €. Veníem del buit més absolut. Hem augmentat de forma extraordinària l’aportació als plans educatius d’entorn, perquè les nenes i nens amb menys recursos, de qualsevol barri de Tarragona, millorin el seu aprenentatge i facin activitats més enllà de l’escola. També ho hem fet amb els menjadors de les llars i amb els casals d’estiu.

Hem assumit la gestió directa de les llars d’infants, integrant-les en el procés educatiu. Hem ampliat el Consell Municipal d’Infants, fomentant la interacció entre els estudiants de tots els punts de la ciutat, tant de centres públics com concertats, cosa que augmenta el seu sentit de pertinença i de poder compartir i incidir en els objectius de ciutat, sense exclusions. Cal destacar també que aquest curs ja comença la nova divisió de zones escolars, un instrument més per lluitar contra la segregació escolar a Tarragona.

Volem una ciutat de la que totes les persones se’n sentin protagonistes, les que venen de moltes generacions i les que han arribat fa poques setmanes

Volem una ciutat de la que totes les persones se’n sentin protagonistes, les que venen de moltes generacions i les que han arribat fa poques setmanes. Tant s’hi val l’origen, la llengua que parlin o la creença que tinguin. Els volem a tots com a agents actius i transformadors. No volem que una part de la ciutadania resti invisibiltzada, per això hem creat eines com la regidoria de Nova Ciutadania i hem impulsat la Taula Intercultural.

Hem desenvolupat amb més profunditat que mai els pressupostos participatius. Mig milió d’euros per a 17 actuacions a totes les zones de la ciutat. Em quedo, això sí, amb el mal regust de no haver aconseguit prou suport per tirar endavant els consells de districte. Aquest és un projecte de ciutat, d’empoderament ciutadà, que requereix un consens polític molt ampli. Òbviament no hi renunciem. No renunciem a crear els canals formals de participació que representen els consells de districte.

Necessitem la perspectiva feminista per tenir una ciutat feta per a la majoria de persones

Necessitem totes les perspectives i de manera especial la de la categoria de persones més àmplia que podem establir: més de la meitat. Parlo de les dones. Necessitem la perspectiva feminista per tenir una ciutat feta per a la majoria de persones. La necessitem en l’urbanisme, en la mobilitat, en el medi ambient, arreu. El futur de la societat, el futur de les ciutats i el futur de Tarragona només es pot construir considerant la mirada feminista. I en aquest sentit, la feina i l’impuls de la nova conselleria de Feminismes i LGTBIQ ha estat ingent. Com a exemple, deixeu-me destacar la primera edició del Festival Teta, el festival feminista i LGTBIQ inèdit per les seves característiques al país.

I considerem totes la mirades, desinhibides i lliures. Des de totes les perspectives d’identitat sexual. No és qüestió de tolerància. És qüestió de valorar a tothom. D’aprofitar tot allò que aportin, que és molt, en benefici de la col·lectivitat. Defensem una cosa absolutament revolucionària: el dret de tothom a ser feliç.

Estem orgullosos de les tarragonines i tarragonins que van lluitar, patir i ser represaliats per defensar la democràcia. Per això hem creat una conselleria de Memòria Democràtica

I el dret a conèixer el passat i a sentir-nos-en orgullosos. Orgullosos de les tarragonines i tarragonins que van lluitar, patir i ser represaliats per defensar la democràcia. Per això hem creat una conselleria de Memòria Democràtica i hem declarat el 14 d’abril com a Dia dels Valors Republicans. Valors que han de presidir la nostra feina quotidiana com a govern municipal: transparència, honestedat i equitat. La democràcia no és un regal ni una prerrogativa, és una suma de valors i actituds que hem de defensar dia a dia. Des d’aquesta conselleria hem desplegat un ampli ventall d’activitats i hem dut a terme accions com netejar Tarragona de plaques de simbologia franquista. Ens en sentim ben orgullosos.

Deixeu-me anar acabant alçant la mirada per parlar-vos del rol de Tarragona com a capital metropolitana. Un paper que estem exercint des del respecte, la complementarietat i el colideratge amb altres ciutats.

Dediquem un moment a situar-nos. Entre Tarragona i les altres dues capitals de demarcació -Barcelona menja a part- hi ha una diferència fàcilment constatable. Mentre en els altres dos casos la capital concentra un pes desproporcionadament gran, la realitat del Camp de Tarragona és diferent.

Tarragona està geogràficament imbricada en un conjunt de poblacions que configuren una realitat metropolitana indiscutible. Una àrea que ha d’aspirar a ser una realitat administrativa

Tarragona està geogràficament imbricada en un conjunt de poblacions que configuren una realitat metropolitana indiscutible. Una àrea que ha d’aspirar a ser una realitat administrativa. Tarragona hi exerceix de capital, ho és des del punt de vista demogràfic, econòmic i històric. Però no ho pot fer sense reconèixer i posar en valor la importància de les altres poblacions, que ostenten el lideratge a nivell de tot el país en camps com l’agroalimentari, l’industrial, el logístic i el turístic.

Aquesta complementarietat econòmica és una immensa oportunitat diferencial per Tarragona i pel futur de la seva gent, des d’un punt de vista de les oportunitats vitals, educatives i professionals que hem de ser capaços de generar.

Però si el Camp de Tarragona conforma una àrea metropolitana és també perquè els seus ciutadans han volgut que sigui així. Cada cop més les persones decideixen on viuen, on treballen i on gaudeixen de l’oci per raons molt diverses que poc tenen a veure amb els límits del seu municipi d’origen. En un món interconnectat, un món en xarxa, la nostra complementarietat esdevé una gran oportunitat per ser un node que brilli prou en un entorn clarament competitiu -això és una realitat, no una elecció- i per tenir uns serveis especialitzats, sanitaris, educatius i socials, propis de la ciutat extensa que en realitat som, de prop de quatre-cents mil habitants.

Una àrea, que compta amb una de les millors universitats joves de l’Estat, la URV, un dels principals ports i un aeroport que hem de fer entre tots que augmenti el seu paper en el sistema aeroportuari. A vegades tinc la sensació que tenim un país petit que a més de petit sembla que aspiri a estar embotit. El Camp de Tarragona, amb Tarragona al capdavant, ha de ser la punta de llança del reequilibri territorial de Catalunya.

La relació amb el nostre entorn marcarà el futur de Tarragona i serà un èxit si fem compatibles dues actituds: convicció i generositat. Exercint sempre el paper de responsabilitat que ens correspon com a capital i principal motor del Camp de Tarragona.

Hem d’assumir la mobilitat com un dels grans reptes del territori. Actualment la utilització del transport públic és força baixa al Camp de Tarragona, inferior al 18%

Aquesta complexitat morfològica comporta que haguem d’assumir la mobilitat com un dels grans reptes del territori. Actualment la utilització del transport públic és força baixa al Camp de Tarragona, inferior al 18%, amb una petjada de carboni que hem de reduir sensiblement.

És en aquest marc que des de la Generalitat se’ns presentà la proposta del tren tramvia, a la que des de Tarragona vam formular al·legacions que van ser acceptades i que suposaran un guany indiscutible pel conjunt del Camp de Tarragona. S’està treballant en la proposta del Tramcamp que enllaci Tarragona i Vila-seca, per seguir cap a Reus o en direcció a Salou i Cambrils, amb un traçat que vagi fins a la plaça Imperial Tàrraco, entrant a La Canonja, Bonavista, Campclar i Torreforta. Situant els barris de Ponent en el centre de la mobilitat al Camp de Tarragona i facilitant l’arribada en tramvia des del centre de Tarragona a la nova estació d’alta velocitat a Vila-seca, al sud de l’aeroport. Podrem anar a buscar l’AVE en tramvia. Aquesta seria la primera fase del tramvia que més endavant hauria d’enllaçar els principals punts generadors de mobilitat com l’hospital Joan XXIII, els barris del Nord de Tarragona i els de Llevant.

Hem de ser conscients que essent la mobilitat ferroviària la gran aposta d’un segle XXI descarbonitzat, males decisions preses les últimes dècades fan que el nus ferroviari de Tarragona sigui una autèntica mostra d’ineficàcia. En els darrers vint anys hem anat sumant desastres i el resultat és que per Tarragona estan passant les mercaderies -cada vegada en seran més amb la culminació del corredor del Mediterraniperò els trens de mig i llarg recorregut els hem d’anar a buscar lluny de la ciutat. Agafant el guant de la Plataforma de Mercaderies per l’Interior, hem constituït un ampli consens de municipis i ho hem traslladat al ministeri, que s’ha compromès a estudiar amb el territori un traçat alternatiu de les mercaderies. Estarem amatents i exigents perquè és compleixi aquest compromís. Necessitem diligència. Aquesta dècada serà la de desfer els nusos ferroviaris que ens tenen tenallats.

L’imprescindible rol territorial de Tarragona l’exercim des dels dos organismes que congreguen més municipis i més pressupost del territori. El Consorci d’Aigües, on ostentem la vicepresidència, i la Mancomunitat de Residus.

L’imprescindible rol territorial de Tarragona l’exercim des dels dos organismes que congreguen més municipis i més pressupost del territori. El Consorci d’Aigües, on ostentem la vicepresidència, i la Mancomunitat de Residus. Des de la Mancomunitat de Residus hem hagut de fer els deures que no s’havien fet abans: un pla de viabilitat per fer front a l’obsolescència i complir amb els requeriments de les millors pràctiques en gestió de residus. Per tirar endavant aquest propòsit hem aconseguit una subvenció de 60 milions d’euros de l’Agència de Residus de Catalunya.

Aquesta subvenció és només una mostra de la capacitat negociadora. Hem fet front a inversions pendents de totes les institucions. De deutes amb Tarragona, molts dels quals es remuntaven a dècades enrere. Se’ns podrà dir que no els hem resolt tots, és veritat. Però no se’ns podrà dir que no els estem treballant. I que a més d’arreglar bunyols dels darrers mandats, com la retirada de l’insalubre jardí vertical de la Tabacalera, la plataforma de la platja del Miracle o l’etern i perillós pal de la llum de la falsa braga, hem desllorigat temes antics i recurrents, com el Fòrum Judicial, la Ciutat de Repòs i Vacances i la Necròpolis. Estic segur que no seran els últims. Sense oblidar que hem tancat amb la Generalitat els traspassos del Fòrum de la Colònia -que ens ha permès accedir a una subvenció de 3 milions d’euros- i el Palau d’Esports Catalunya que ja està a disposició dels esportistes de la ciutat.

De manera ràpida, permeteu-me que faci un repàs a les inversions públiques compromeses en aquest mandat,

• Inversions a la Mancomunitat de Residus
• El nou Hospital Joan XXIII
• El Fòrum Judicial
• El centre penitenciari obert
• La Ciutat de Repòs i Vacances
• El Fòrum de la Colònia
• La Necròpolis
• La renaturalització d’espais amb valor paisatgístic
• La recollida selectiva
• La informatització de l’administració municipal
• Els busos hidrogen
• L’estudi vibracions del tren al pas per l’amfiteatre
• El traspàs de carreteres de l’estat
• El carril bici de Llevant
•  L’ampliació pont Francolí –
• Les pantalles acústiques del Francolí –
• Ca l’Agapito
• I l’augment de la seguretat en la carretera d’El Catllar

Fins aquest moment més de 350 milions d’euros públics que s’executaran durant el pròxim mandat.

No voldria acabar sense agrair la bona feina del conjunt de treballadores i treballadors de l’Ajuntament de Tarragona i el seu amor i dedicació a la ciutat. De manera especial significar també el valor, l’honestedat i la capacitat de treball de tot l’equip de govern i dels diferents grups que han fet possible aquesta majoria pel canvi. En un començament En Comú Podem, amb qui vam compartir la primera meitat de mandat, i especialment a Junts per Tarragona i a la CUP que colze a colze amb ERC estem entregats a la transformació de Tarragona, la ciutat que volem cada dia més lluminosa, més activa, més cohesionada, més sostenible i més cuidadora de la seva gent. M’imagino un futur esplendorós. No el dels grans esdeveniments efímers ni el de les grans obres faraòniques.

Sóc ambiciós en que amb la suma de molts esforços i il·lusions Tarragona esdevingui la ciutat amb la millor qualitat de vida de la Mediterrània

M’imagino una ciutat on tot tingui sentit i on tothom hi compti. Sóc ambiciós, no d’èxits ni reconeixements personals. Sóc ambiciós en que amb la suma de molts esforços i il·lusions Tarragona esdevingui la ciutat amb la millor qualitat de vida de la Mediterrània.

Per aquest propòsit val la pena treballar. Honradament, posant per davant la millora col·lectiva, deixant enrere complexes històrics, sumant a partir de projectes col·lectius, que convidin a tothom, liderant des de la generositat i el reconeixement, i sobretot estimant-nos Tarragona, una ciutat impressionant.