.

Observadors de l’eclipsi, a la platja del Miracle. Foto: Tarragona21

L’anunciat eclipsi que havia de ser el més llarg del segle XXI ha estat, efectivament, de llarg, el més dececionant. Almenys per als milers de tarragonins que han copat les platges del litoral, des de la del Miracle a la platja Llarga, el Balcó del Mediterrani altres punts costers de la ciutat, per contemplar el que havia de ser una meravella d’eclipsi total de Lluna.

El mal temps ha impedit poder veure el recorregut en eclipsi de la Lluna, que només ha fet aparicions fugaces sobre l’horitzó del mar tarragoní. Centenars de persones s’han reunit a la platja del Miracle atenent a una crida promoguda per l’aficionat a l’astronomia Abraham Veciana, però tot el recorregut a l’horitzó ha estat frustrant. “No puc fer fotos, impossible treure ni una imatge. Porto una bona camera, però no es veu res”, dia el Joan, solivellenc resident a Tarragona. Al seu costat, un tarragoní resident a Reus tampoc se’n sortia amb la seva càmera.

Va trigar molta estona, però part de l’eclipsi es veuria més tard, quan molta gent havia abandonat ja la platja.

A prop d’ells arribaven la Mercè i el Josep Maria, que baixaven per la passarel·la des de la Rambla per veure l’eclipsi: “Mai hi ha tanta gent al Miracle a aquestes hores”, deia la Mercè. “De fet, no hi ha gairebé ningú”. Aquesta nit era una excepció i el passeig del Miracle reunia centenars de persones, més altres centenars que ho seguien des de la mateixa platja, alguns amb taules i cadires, com passava també en altres platges.

Persones amb mòbils intentar fer fotos a una Lluna fugissera. Foto: Tarragona21

Càmeres de fotos, però sobretot mòbils per intentar l’impossible de captar la Lluna en eclipsi.

“Decepcionant”,deia la Mercè contemplant l’horitzó mentre es preparava un entrepà, un horitzó carregat de núvols i on molt de tant en tant s’intuïa la presència d’una lluna vermellosa. Era més clarament visible, sota d’ella, Mart, força vermellós.

L’eclipsi s’hagués vist des de les 20:24 i fins a les 0:19 horas. A Espanya, des de l’inici de la fase total, que coincidia amb la sortida de la Lluna, a les 21:30 hores, fins al final del fenomen, a les 23:13 hores, essent el seu màxima  les 22:22 hora peninsular.

A punts que han concentrat públic, com El Catllar, s’ha pogut veure una mica més bé que a Tarragona, però també amb afectació de núvols. A Reus, l’eclipse s’ha vist força bé en el seu tram final, quan han desaparegut els núvols, sobre les 23:15 hores.

Un moment de l’eclipsi des del Miracle. Foto: Abraham Veciana

Sèria de l’eclipsi en la seva fase final. Fotos: Abraham Veciana

Un ‘èxit’ per als experts

Curiós comprobar com els punts de vista dels experts són radicalment diferents respecte a la ciutadania. Abraham Veciana, l’aficionat que va cridar la gent a anar al Miracle, titlla “d’`xit irrepetible” el fenomen. “Impressionat a Tarragona, a la platja del Miracle, s’han reunit més de 300 persones i es veien un grup més al Balcó del Mediterrani, contactes ens deien que hi havia gent a la Llarga, Waikiki, Llorito, Serrallo, etc., i obvi altres punts de mig Món”, afirma per començar.

“Entenc que si la gent porta mòbils o càmeres càres però sense un bon zoom, no puguessin fer res, ¿s’entèn, oi?. Jo tenia una càmera específica per això, gens cara, però funcional per temes astronòmics tipo planetaris-eclipsis.  Si la gent no tenia paciència, ja que era el més llarg del segle, què s’esperaven, que tiressin mentres coets artificials? No. La cosa era màgica, disfrutar del moment, somriure, meditar, descansar, compendre, educar-se, observar Mart, Júpiter i intentar veure algún estel fugaç que s’en va veure. No ho tornaran a veure en tota la seva vida”.

Ho relata així: “A les 21:15h la Lluna surt per l’horitzó del mar, però malauradament va haver-hi núvols i fins quasi l’hora passada, va aparèixer ja amb l’eclipsi total de vermellenca fosca, de 22h a 23:30h. Sens va fer llarg no veure una prèvia lluna plena lluent. Vam veure una lluna molt tènue, apagada, roja, i ràpidament no es va tornar “luna de sangre” com corre la veu i els mites, i va donar lloc a una lluna totalment negra, fosca, difícil de localitzar en més d’1h, que és el que va dura l’eclipsi total”

Abraham contiua per a Tarragona21 el seu anàlisi: “Menys mal que teníem com a referència Mart, que està en oposició (està 1er el Sol, 2on la Terra i 3er Mart en línia recta i, la Terra i Mart, orbitalment, més propers que mai), es veia lluent i taronjós. El lluent Mart rep la llum del Sol i la lluna plena no, estava totalment negra, fosca, apagada, realment no la podries ni trobar de tan fosca, era pel pas de l’ombra de la Terra durant força estona, realment molta, és l’eclipsi més llarg del segle. Res a veure amb eclipsis parcials lunars, que són més vermellosos degut a que l’epicentre de l’ombra de la Terra no es situa, com aquest cop sí, just al centre del cos lunar. Mai més tornarem a veure aquest tipus d’eclipsi fosc i a més és el primer cop que la veiem així”.

De sobte “l’eclipsi deixa pas al parcial, i per la banda esquerra de la lluna es veu una petita zona molt il·luminada pel sol, comença aleshores a fer-se blanca però lentament i ben lluent. A partir de les 23:30h l’ombra de la Terra deixa de tapar la llum del Sol a la Lluna i fins les 00:30h no torna a tenir la llum directe del Sol en tota la seva cara mirant cap a la Terra”.

En resum: “Un èxit irrepetible”, “llàstima que la gent no ha tingut paciència i molts han marxat abans d’hora”.

Foto feta per un mòbil a Badalona. Foto: Twitter

Altres punts de Catalunya i d’Espanya han tingut molta més sort, des de la costa barcelonina passant per Mallorca o Madrid.  Ha sorprès veure tan rogent el planeta Mart.

Més fenòmens

L’eclipsi és el tret de sortida d’una sèrie de fenòmens astronòmics que depara aquest estiu, alguns dels quals previsiblement es podran observar amb nitidesa a Catalunya. El primer té relació amb el planeta Mart. Dilluns, 30 de juliol, la distància entre la Terra i Mart serà la més curta des de l’any 2003, de poc més de 57 milions i mig de quilòmetres. Ara fa 15 anys, els dos planetes encara van arribar a apropar-se més i la distància va ser més petita, de 55,7 milions de quilòmetres. De fet, llavors va ser el cop en què la Terra i Mart van ser més a prop que mai en els últims 58.000 anys.

Aquest cop, la proximitat entre tots dos farà possible veure amb més detall el Planeta Vermell. Per fer-ho, però, caldrà l’ajuda d’un telescopi, ja que a simple vista es continuarà veient un punt lluminós vermell al cel. Per tornar a veure Mart tan a prop des de la Terra caldrà esperar fins a l’any 2033.

La següent cita astronòmica serà amb el clàssic de tots els estius, les Llàgrimes de Sant Llorenç, la pluja d’estels més mediàtica de l’any. Si bé des del 18 de juliol ja es poden observar els Perseids -l’altre nom amb què es coneix el fenomen-, el seu moment àlgid arribarà la matinada del 13 d’agost.

J. Garcia