Dolors Setó i Eleni Papaoikonomou, investigadores del Departament de Gestió d’Empreses. Foto: URV
El rol de les universitats és clau a l’hora de formar les noves generacions d’emprenedors, treballadors i directius d’empreses i dotar-los de les eines perquè puguin prendre decisions crítiques per fer front als reptes socials i dels sectors econòmics. És, doncs, l’entorn adequat per promoure l’ètica, la sostenibilitat, i la responsabilitat social corporativa perquè els estudiants les integrin en els seus coneixements i actituds per implementar-les al món laboral i avançar cap a un canvi en les empreses i la societat.
És per això que moltes facultats i escoles de negocis estan revisant els seus plans d’estudis. Per fer-ho, n’hi ha que s’han servit del model que han elaborat Dolors Setó i Eleni Papaoikonomou, investigadores del Departament de Gestió d’Empreses de la URV, i que ha estat utilitzat com a referència a la publicació de la guia A Blueprint for SDG Integration across curriculum, research and partnerships, del programa PRMEChampion de les Nacions Unides, per integrar els Objectius de Desenvolupament Sostenible al currículum dels ensenyaments.
Setó i Papaoikonomou proposen integrar l’ètica, la responsabilitat social corporativa i la sostenibilitat (ECSRS) en la formació sobre gestió empresarial en tres nivells diferents. És a dir, no es tracta de promoure una assignatura que incorpori aquests continguts, sinó que siguin transversals a nivell curricular però que també es treballi a nivell pedagògic, a través de la metodologia docent, i impregni la cultura de la institució. L’article “A multi-level perspective for the Integration of ethics, corporate social responsability ans sustainability in management education” s’ha convertit en un document de referència “per a les universitats que volen passar a l’acció”, explica Setó.
En primer lloc, és necessari que la integració de l’ètica, la responsabilitat social corporativa i la sostenibilitat es faci a nivell institucional, redefinint la missió, visió i valors de les facultats, incorporant-ho als plans estratègics, al pressupost i en el disseny d’activitats curriculars i extracurriculars tant per a estudiants com per al professorat i personal.
En segon lloc, calen diferents estratègies per incorporar els continguts al currículum dels estudis: incloure el contingut sobre sostenibilitat com a tema transversal en les diferents assignatures, amb un enfocament multidisciplinar; incloure cursos obligatoris sobre ECSRS perquè sigui percebut pels estudiants com una competència bàsica a assolir, i també incloure’l a les activitats extracurriculars, que són aquelles en què els estudiants desenvolupen certa autonomia, pensament crític i habilitats de decisió i de relació interpersonal.
Per últim, cal utilitzar les metodologies adequades, sobretot aquelles que es basen més en l’experiència dels estudiants i en la seva participació activa. D’aquesta manera els estudiants s’involucren en el procés d’aprenentatge i són més propensos a desenvolupar el pensament crític i la resolució de problemes.
Les autores expliquen que es tracta de parar atenció a tot allò implícit en el procés d’aprenentatge dels estudiants, i per tant, centrar-se tant en els aspectes formals com informals de l’educació. “La integració de l’ètica, la responsabilitat social corporativa i la sostenibilitat és, d’una banda, un imperatiu dels nostres temps, i de l’altra un procés que requereix planificació i canvis profunds en la cultura de les universitats”, conclouen Dolors Setó i Eleni Papaoikonomou.
Redacció
Equip de redacció
