.

Exposició de Carme Muñoz a la Sala Lluís d'Icart

Exposició de Carme Muñoz a la Sala Lluís d’Icart

La Sala Lluís d’Icart del Castell de Torredembarra acollirà, del 9 al 31 de gener, dues sèries fotogràfiques: una individual de Carme Muñoz “La piel del agua” i una en coautoria amb Rosa Barenys i Teresa Ordinas “Retaules de mar”. La inauguració serà el divendres dia 9 de gener, a les 19.30 h. Els horaris de visita seran dijous i divendres, de 17 h a 20 h i dissabtes d’11 h a 13.30 h i de 17 h a 20 h.

“La piel del agua”, formada por 29 fotografies i dos textos, un de la pròpia artista i l’altre del poeta Silvano Andrés de la Morena, indaga sobre les formes, textures, colors que adopta la superfície de l’aigua. Les fotografies són un fragment percebut on les referències a l’espai representat es dilueixen. Cada imatge es carrega davant l’espectador de nous sentits i alguns cops es confonen els límits de la fotografia i la pintura, de la figuració i l’abstracció.

“Retaules del mar” és el resultat d’una experimentació sobre la manera de veure i entendre el paisatge. Cada peça, confluència de les mirades de les tres autores, fusiona diferents fragments originaris per reconstruir la realitat i aprofundir en la contemplació del mar. Els 16 retaules de què es composa la sèrie són nous espais en els que es perllonga i configura una forma de percebre i d’expressar la realitat. Les autores enllacen tres mirades, com si d’una sola es tractés. La sèrie es complementa amb els poemes d’Avelino Hernández i Silvano Andrés de la Morena i un text de Lorenzo Soler.

Dins de la trajectòria fotogràfica de Carme Muñoz, a més de “La piel del agua” (2010), cal esmentar “El otro laberinto“ (2007) que tracta de la inhabitabilitat dels espais del suburbà com una altra forma d’anonimat a les ciutats actuals, “Entreactos” (2008), que mostra en què ocupen el temps els escolars entre classe i classe, ”El barbero de siempre” (2010), reportatge sobre la pervivència d’estris tradicionals a la pràctica de l’ofici d’un longeu barber de poble, “Retablos el mar” en coautoria sobre tres percepcions d’una del paisatge (2012) i “Universos” (2014) en què s’eleva l’existència de realitats mínimes a la categoria d’absolut.