.

Un moment de la rpsentació dels actes complerts de l’Any Vidal i Barraquer

Cambrils ha fet públic avui el programa complet de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer. L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza; el regidor de Cultura, Lluís Abella; el comissionat de l’Any Vidal i Barraquer, Josep M. Panicello, el nebot nét del cardenal, Francesc Vidal-Barraquer, han presentat els actes que es portaran a terme durant el proper mig any per posar en valor la figura d’aquest cambrilenc il·lustre. L’objectiu és donar veu a un personatge universal, silenciat durant molt de temps, que va defensar amb valentia els valors de la pau, la concòrdia, el diàleg, la coherència i també l’ús de la llengua catalana.

L’Any Cardenal Vidal i Barraquer va engegar el passat 15 de maig, coincidint amb els 40 anys del retorn de les despulles del cardenal, i s’allargaran fins el març del 2019. L’inici del gruix de les activitats el marcarà la missa commemorativa del 75è aniversari de la mort del cardenal, que oficiarà l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el proper 13 de setembre al Santuari de la Mare de Déu del Camí.

L’acte central es portarà a terme el 3 d’octubre per commemorar el 150è aniversari del naixement del Cardenal Vidal i Barraquer al Santuari de la Mare de Déu del Camí. Serà una conferència a càrrec de Josep Massot Muntaner, monjo benedictí de Santa Maria de Montserrat, filòleg, historiador i assagista, i un concert de l’Escolania de Montserrat.

Un altre acte destacat serà la missa del 5 d’octubre de commemoració del 150è aniversari del bateig del cardenal Vidal i Barraquer a la parròquia de Santa Maria, presidida per l’arquebisbe de Tarragona. La litúrgia comptarà amb la participació de la Coral Verge del Camí de Cambrils, que enguany celebra el seu 50è aniversari.

D’altra banda, l’Ajuntament de Cambrils ha organitzat una exposició titulada “Vidal i Barraquer: diàleg i coherència” amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i l’Arxiu Nacional de Catalunya. La mostra s’inaugurarà el dia 19 d’octubre a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils en el marc del Cicle de Memòria de tardor. El programa d’actes complet es pot consultar al web http://www.cambrils.cat/any-cardenal-vidal-i-barraquer.

El programa d’actes està organitzat per l’Ajuntament de Cambrils i la Comissió de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer amb el suport de la Diputació de Tarragona.

Biografia del Cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer

Francesc d’Assís Vidal i Barraquer va néixer a Cambrils el dia 3 d’octubre de 1868. Va ser batejat dos dies des desprès a la Parròquia de Santa Maria. A punt de complir els dotze anys és internat al col·legi dels jesuïtes a Manresa. L’any 1881 va perdre la seva mare i cinc anys desprès traspassava el seu pare, Francesc Vidal i Gimbernat. Va ser un alumne brillant i l’any 1893 es va llicenciar en Dret amb la màxima qualificació.

L’any 1895 inicia els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i dos anys desprès passa a la Universitat Pontifícia de Tarragona. El 17 de setembre de 1899 va ser ordenat prevere per l’Arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera. Mossèn Francesc, aleshores, va escollir la capella de les religioses del Sagrat Cor, a Sarrià, on vivia la seva germana Paula, per celebrar la seva primera missa (21 de setembre de 1899).

Tot seguit es va graduar en teologia i l’any 1900 aconseguí el grau de doctor en dret civil i canònic amb la tesi El derecho de la guerra en Roma. La gran formació que tenia en el camp del dret va motivar que fos cridat a prestar serveis a la cúria de Tarragona. Primerament com a fiscal substitut del tribunal eclesiàstic (novembre de 1900), seguidament com a provisor i finalment com vicari general interí. L’any 1907 va opositar a una canongia de la seu metropolitana i l’any 1910 va ser promogut a canonge-arxiprest del Capítol de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona. L’any següent, en morir l’arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera fou nomenat Vicari capitular i l’any 1913 va ser preconitzat bisbe de Pentacòmia i administrador apostòlic de Solsona pel Papa Pius X, el 10 de novembre El 26 d’abril de 1914 fou consagrat bisbe a Tarragona i celebrar el primer pontifical a l’Ermita de la Mare de Déu del Camí el 2 de maig. Des del mateix any és senador per l’Arquebisbat de Tarragona i per dret propi des del 1919 fins el 1923.

El 4 de desembre de 1919 pren possessió de l’arquebisbat de Tarragona i tres anys desprès participa al conclave en què és elegit el papa Pius XI.

Amb l’arribada de la República, l’any 1931, acata el nou règim republicà i s’entrevista amb Macià i el president de la República Alcalà Zamora a Madrid.

Va ser perseguit durant la Guerra Civil i obligat a exiliar-se, primer a Itàlia i després a Suïssa, des d’on va intentar intercedir entre les parts per a la resolució del conflicte bèl·lic.

Va morir a Friburg (Suïssa) el 13 de setembre de 1943.

El 15 de maig de 1978 van retornar les despulles mortuòries a Cambrils i el mateix dia van ser traslladades a la catedral de Tarragona, com ell volia, on romanen.