.

El regidor de Cultura, Samuel Urbano, amb Josep Maria Buqueras. Foto: Tots21

L’expert en modernisme Josep Maria Buqueras Bach va cloure la tarda-nit de dimecres la prèvia de les I Jornades Modernistes del Camp de Tarragona, que se celebren als Pallaresos, fent un veritable al.legat en defensa del modernisme que hi ha a la ciutat de Tarragona, que sempre ha estat oblidat per les administracions públiques.

Fent gala d’un coneixement enciclopèdic, Buqueras fou el cinquè i darrer conferenciant que amb la seva intervenció posava el punt i final a un cicle que es va iniciar el 30 de setembre passat amb la conferència de l’arquitecte i reconegut expert el Jujol Roger Miralles, i que ha vist desfilar, amb un pasmós èxit de públic -d’èxit brutal’, les definia l’alcalde, Xavier Marcos-, conferenciants que han abordat el modernisme i la figura de Jujol des de diferents perspectives.

Tocarà ara la gran doble jornada que es viurà el cap de setmana del 5 i 6 de novembre quan més de 60 recreadors simularan trobar-se a l’any 1918, desfilant pels carrers de la vila mentre s’hi celebren nombroses activitats ‘vintage’.

Respecte a la conferència de cloenda, Buqueras informà que la capital de la demarcació compta amb 55 elemens modernistes, entre edificis, béns i elements ornamentals, mentre reconexia que Tarragona ‘té un problema amb el modernisme perquè som Patrimoni Mundial -de la Humanitat- amb el patrimoni romà, ‘que és de Champions League i la resta de patrimonis, el de l’Edat Mitja o el modernista, és de quarta regional’.

El públic va tornar a assistir de forma majoritària a la conferència. Foto: Tots21

Buqueras recordava com en els anteriors mandats del consistori tarragoní es creà una comissió municipal sobre el modernisme, que tenia una dotació econòmica anual de 2.500 euros i celebrava tres o quatre reunions anuals, i ara, a diferència d’aleshores, ‘es reuneix molt poc’ i té menys partida econòmica.

Amb el suport d’un vídeo, Buqueras repassà el amb el seu to professoral característic les obres modernistes més destacades de la ciutat i els seus arquitectes, la majoria d’ells, municipals. Autors com J.M. Pujol de Barberà, amb el Rectorat de la URV -aleshores, l’escorxador-, entre altres obres; Ramon Salas Ricomà, amb la Casa Salas; Jujol, amb el Metropol, la Casa Ximenis o l’interior de la Germandat dels Pagesos, van desfilar en la ponència, com també Alfons Barba Miracle, autor de la Casa Rabadà, a Rambla Nova; Juli M. Fossas, de la Quinta de Sant Rafael, o Bernardí Martorell, amb les Teresianes, tot amenitzat amb els comentaris punyents sobre l’actualitat dels usos d’aquestes edificis o anècdotes com aquella en què el primer rector de la URV, Joan Martí, va fer enretirar dos bustos al.legòrics al passat de l’edifici -va ser un escorxador-, bustos que representaven el cap d’una vaca i el d’un porc, ben visibles a la façana, i que descansen el somni dels justos en un edifici de les Brigades Municipals esperant la seva restauració.

Jaume Garcia