El Camp de Tarragona ha viscut un dilluns més proper a les imatges que ens va oferir la pandèmia de la covid fa cinc anys que la d’un dia rutinari, amb l’afegit que la població retornava a l’era analògica. Un dia sense llum i sense internet! Impossible. Això només passa a les pel.lícules. Però ha estat així.
Un aparell de ràdio comprat al Corte Inglés de Tarragona. Foto: DiariTots21
Els pocs establiments comercials que van obrir -com El Corte Inglés de Tarragona- despatxaven a gust les ràdios a piles, mentre qui més qui menys buscava un telèfon fix per poder contactar amb els seus familiars. ‘Sense servei’, repetia un missatge etern als telèfons mòbils.
Al mateix El Corte Inglés, sorprenentment obert -a diferència dels comerços de Tarragona i també de Reus, que havien obert però van anar tancant- la imatge era de semiapagada, amb àmplies zones d’ombra, poc públic i les escales mecàniques fora d’ús. Algú aprofitava per carregar el seu mòbil en algun endoll perdut per la zona de les escales no mecàniques, mentre els aparells de ràdio d’abans i les clàssiques a piles començaven a tenir una inusual sortida. També era habitual veure gent pels carrers amb botelles d’aigua i llinternes acabades de comprar.
A la plaça Imperial Tàrraco, la Guàrdia Urbana controlava un tràfic més perillós que mai en no funcionar cap semàfor. El pas dels autobusos era l’habitual, fet que sense semàfors feia més perillosa la conducció. La Direcció General de Trànsit havia alertat els conductors que no sortissin si no era necessari. A Barcelona i la seva àrea metropolitana, els col.lapses van ser majúsculs, però a Tarragona i a Reus la sensació era de menys trànsit.
Feia feredar, però, veure els pàrquings subterranis absolutament a les fosques: la gent s’havia d’il.luminar amb telèfons mòbils -que per poca cosa més podien servir- o amb bateries autònomes.
La imatge més icònica
Sortint de Tarragona la imatge potser més icònica del monumental tall de llum viscut a la península ibèrica l’oferien les torxes dels complexos nord i sud de la petroquímica, que per seguretat havien d’emetre fum negre -diòxid de carboni- a l’atmosfera, un protocol ja previst en aquests casos.
Ja a Reus, els comerços van haver de tancar, però amb el mateix problema que a Tarragona i arreu del país: el fet de no poder abaixar les persianes durant la nit perquè funcionen amb electricitat, i a més, les alarmes van deixar d’operar pel mateix motiu.
Les cruïlles semafòriques eren un perill evident, com es va poder comprovar a la cruïlla del passeig Prim amb el Camí de Riudoms, situat a tocar de la nova estació d’autobusos de la Biblioteca Xavier Amorós. Els mateixos conductors s’havien d’autoregular per evitar topades: ara passa un autobús, ara un maleït patinet, ara coincideixen quatre o cinc vehicles a les diverses cruïlles. Qui passa primer? Un maldecap.
Una curiositat que va ser molt comentada a la ciutat: un establiment del carrer Llovera va instal.lar un aparell de ràdio al mig del carrer, que va reunir nombrós públic, recordant èpoques històriques del nostre país, quan la gent es reunia als llocs on hi havia aparells de ràdio per escoltar les notícies o seguir els mítings polítics, o bé per llegir col.lectivament els diaris -no tothom sabia llegir als anys 30-, o molt més tard, per reunir-se al voltant d’una novetat tecnològica revolucionària com eren els televisors.
Venda d’aparells de ràdio al mercadet dels dilluns de Reus. Foto: DiariTots21
Justament ahir era dilluns, el dia del popular mercadet del Mercat Central de Reus. Els qui van fer l’agost van ser els venedors d’aparells de ràdio analògiques. En el dia de l’apagada digital per excel.lència la ràdio va tornar a ser la reina de la festa.
Jaume Garcia / Mayo Lorda
Equip de redacció
