TOTS 21

Dos aerogeneradors situats al terme municipal de Vilalba dels Arcs, a la comarca de la Terra Alta. Foto: Mar Rovira

El Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat la sentència del jutjat contenciós número 2 de Tarragona que dona la raó a l’Ajuntament de Batea (Terra Alta) per seguir cobrant la compensació pel parc eòlic Coll del Moro en els termes del conveni inicial. La promotora s’aferrava a un canvi legislatiu per canviar l’acord i deixar de pagar al consistori prop de 200.000 euros. N’oferia entre 20.000 i 30.000 euros i amenaçava de no pagar res. El TSJC avala que els municipis han de ser compensats «per les molèsties» d’acollir els parcs energètics perquè «satisfan una demanda d’altres territoris». El nou decret de renovables no requereix aquestes compensacions per als ajuntaments i la sentència pot crear jurisprudència perquè la reclamin.

La llei estatal 54/1997 del Sector Elèctric contemplava una prima a les promotores energètiques per la construcció de parcs i centrals de renovables. Amb el reial decret 9/2013 es va substituir per una «retribució específica pels costos de la inversió» de la instal·lació elèctrica que no es recuperessin amb la venda d’energia. Va ser amb aquest canvi, que la promotora del parc eòlic del Coll del Moro ha intentat, via judicial, reduir la compensació que rep l’Ajuntament de Batea.

L’empresa Parc Eòlic Coll del Moro SL va proposar al consistori canviar el conveni. Això suposava que de rebre entre 130.000 o 200.000 euros anuals de compensació, en percebrien entre 20.000 o 30.000. L’Ajuntament de Batea s’hi va oposar, la promotora ha presentat diversos recursos al jutjat contenciós administratiu de Tarragona, i va recorrer la sentència del jutjat número 2, del 9 de desembre de 2019, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que l’ha avalat fa quinze dies.

La promotora al·legava que computar, en la compensació municipal, la retribució en lloc de la prima, «suposava la fallida del principi de rendibilitat raonable de la instal·lació», però els magistrats no consideren demostrada que la compensació a pagar incrementi amb aquest canvi. El tribunal fa prevaler els informes dels tècnics municipals als peritats de part, perquè prepondera «la credibilitat i imparcialitat», per jurisprudència, dels funcionaris públics.

Aquesta compensació als municipis afectats per instal·lacions energètiques es calcula, segons el conveni signat amb Batea el 2002, amb un coeficient del 10% sobre la producció neta de cada aerogenerador, multiplicat per la diferència entre el preu de venda de l’energia i el preu mínim garantit. A la vegada, el preu mínim garantit es defineix com el preu de mercat de l’energia més aquesta prima o retribució.

Les promotores van pressionar els canvis de conveni amb l’amenaça que si no s’acceptaven retribucions més baixes, que no comptabilitzaven la retribució per inversió, deixarien de cobrar res. Com ha explicat l’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, l’Ajuntament va defensar que el canvi de la prima per una subvenció a la construcció dels parcs no canviava res, i així ho ha ratificat el TSJC.

Amb el canvi de la normativa estatal, les promotores van renegociar els convenis amb altres ajuntaments, amb una interpretació dels acords signats prèviament que donaven «liquidacions negatives». «Gairebé els havíem de pagar nosaltres a ells, perquè restaven dels impostos que paguen al territori, però vam entendre que als convenis es parla dels ingressos totals del parc i només canviava la forma de retribució. Vam calcular les compensacions i es mantenien igual», ha dit Paladella. A la Terra Alta, Batea com també la Fatarella o Vilalba dels Arcs s’hi van oposar i han estat demandats.

En el cas de Batea, el Parc Eòlic Coll del Moro SL va dur el litigi al contenciós administratiu de Tarragona. Cada any, la promotora ha presentat un recurs i apel·laven després al TSJC. Per primera vegada, el TSJC s’ha pronunciat i l’alcalde de Batea celebra que es creï jurisprudència per a les següents anualitats i també per a altres consistoris que es troben en la mateixa situació. «És molt gros que ens haguem de barallar per cobrar uns recursos que venen al territori. La interpretació que fa l’Ajuntament és la correcta i la resta d’ajuntaments es poden adherir a la mateixa interpretació si no van signar nous convenis», ha destacat Paladella. Si la sentència no hagués estat favorable, l’Ajuntament de Batea hauria d’haver retornat les compensacions dels últims anys.

Amb la sentència del TSJC, a la qual ha tingut accés l’ACN, es validen els còmputs de la compensació que fa el consistori. La promotora pot recórrer la decisió amb un recurs de cassació al Suprem. «No sabem si pot tenir molt recorregut, però ho sabrem en pocs dies», ha apuntat l’alcalde.

Per a Paladella, la sentència és important perquè també valida els ingressos i compensacions que el territori ha de rebre per acollir instal·lacions energètiques i «que no contempla» el decret 16/2019 d’emergència climàtica, més enllà dels impostos de construcció i explotació. En l’escrit del tribunal es reconeix que «la generació d’energia, entesa com una activitat bàsica per al desenvolupament econòmic del país, ha de compensar adequadament les molèsties que suposa als municipis afectats per les instal·lacions i les persones que hi resideixen, ja que satisfan una demanda localitzada en territoris diferents, en àrees urbanes i industrials amb més densitat de població». La compensació, com es llegeix a la resolució, «ha d’ajudar al reequilibri territorial al mateix temps que permeti fixar població jove a les zones rurals de Catalunya».

«És perfectament legal i just que es donin compensacions al territori i no és just, encara que ho validi la Generalitat, la interpretació que fan –les promotores- que implantin parcs enormes sense pagar al territori», ha denunciat l’alcalde de Batea.

Anna Ferràs