.

Elena Padrell, obrint una ampolla de cava durant la inauguració de l’exposició ‘Pou de Gel’ aquest dijous passat. Foto: Tots21

Vinyols i els Arcs acolleix una d’aquelles rareses generades per l’amor a l’art. La reusenca Elena Padrell, dona de Carles Amill (mort l’any 2004), ha complementat el seu currículum cosmopolita de psiquiatra formada a urgències del novaiorquès Mont Sinaí (“si ho fas alli ja pots treballar a qualsevol lloc del món”) amb el microcosmos de fer-se càrrec d’una galeria petita en dimensions però rebosant de sorpreses al Baix Camp. En un principi ArtAmill podria semblar un implant de les petites galeries del Soho, encara que Padrell trenca aviat el globus perquè “en l’actualitat a Nova Iork predominen els grans espais d’exposició, de caràcter més comercial. Les petites van tancant i tenen moltes dificultats perquè, primer, van empènyer els artistes a marxar del Soho cap a Brooklyn i ara els fan marxar també d’allí… I sense artistes no hi ha galeries. El que tinc aquí seria més aviat una galeria-boutique. M’agrada aquest concepte”.

Padrell va tornar a Catalunya l’any 2012 i buscava un local “més que res per a emmagatzemar l’obra del Carles amb la intenció de cuidar-la. Em van ensenyar aquest local, buit després de la crisi, i el vaig agafar per convertir-lo finament en un espai de trobada” sota el paraigües d’una fundació, encarregada de la gestió i articulada al voltant d’amics i família amb la missió de fomentar totes les disciplines artístiques i garantir-ne l’accés a la gent jove. Tanmateix, i després de posar a l’aparador autors locals estrenant exposició cada mes, Padrell reconeix que acabat el període focalitzat amb gent del territori “sí que m’agradaria anar més enllà d’aquests horitzons”. El nou pas seria “treballar amb artistes internacionals aprofitant les connexions que vaig fer al seu temps. No és gent superfamosa, que tampoc els conec ni vindrien, sinó més aviat gent emergent que aporten altres idees amb altres bagatges”.

L’artista Jordi Abelló. Foto: Tots21

Padrell atén Tots21 justament durant la inauguració de l’exposició ‘Pou de Gel’, en la qual l’artista d’Alforja Jordi Abelló conjuga creacoins pròpies amb la sèrie ‘Foc de tros’ de Carles Amill. “Jo vaig fer l’inventari del seu estudi quan va morir Carles Amill. I en aquell moment esl quadres d’aquesta sèrie em van quedar gravats”, reconeix Abelló. “Aprofitant que l’Elena em va invitar a exposar aquí, vaig voler establir un diàleg d’admiració però també entre artistes” partint d’aquesta base. “He mostrat un pou de gel, que no deixa de ser una figura esfèrica igual que els focs de tros, intentant donar una visió arquitectònica en primer lloc i ressaltar també el fet que el nostre territori genera figures autòctones que han de ser valorades. L’exposició serveix per establir-ne un diàleg”.

La vigència d’Amill, segons Abelló, cal trobar-la “en la mirada al paisatge del Baix Camp. És el que sempre m’ha fascinat. Hi han coses característiques que cada cop oblidem més, com aquestes fogueres” fetes pels pagesos. “Jo vinc d’Alforja, on hi ha un pou de gel. Amb el pas del temps vaig voler fer-ne alguna cosa i el resultat va ser el de deixar caure una xarxa de pescador per fer una arquitectura en el buit, lliure, sense fonaments. Aquesta és la clau” del debat establert amb un element tan contradictori com el foc i que es pot visitar a la galeria situada a l’avinguda Catalunya número 2.

Imatge de l’interior de la galeria ArtAmill. Foto: Tots21

Fins a aquest emplaçament s’hi va desplaçar també l’alcalde d’Alforja i el diputat responsable de l’àrea de Cultura de la Diputació, Juanjo García. “En els dos anys que porto de legislatura, he pogut comprovar la gran activitat cultural existent al territori tant en arts escèniques com artística. Tenir aquesta exposició aquí a Vinyols, amb un Jordi Abelló que és fill d’Alforja i que presenta en un dels vídeos el pou de gel que tenim a la nosta vila, és un motiu de gran satisfacció”. García, en tot cas, reconeix que “probablement m’ha tocat viure el pitjor període per a la cultura de la demarcació. Però estem molt contents perquè hem passat d’un pressupost de 5,6 milions d’euros destinat al Servei d’Atenció al Ciutadà, on s’engloba dins de la Diputació el departament de Cultura, a un de 7,4 milions. Això ens ha permès fer de crossa als artistes i a les arts escèniques amb una partida d’1 milió d’euros per a les empreses del món cultural. És l’única aportació similar existent des de qualsevol de les diputacions. Hem estat precursors i la gent està molt contenta perquè l’hem centrat en finançar producció. Creiem que així es genera feina i llocs de treball, que és el que interessa a hores d’ara”, conclou García.

J.S.