.

‘Vam fugir de Lugansk mentre ens disparaven sense parar. Jo portava el gat en braços i darrere meu venia el meu marit amb la nostra filla de cinc anys. A mi em va tocar una bala al costat’. Ho relata l’Ana, ucraïnesa de Lugansk, una de les dues regions assimilades per Rússia fa vuit anys, mentre participa a la concentració que ha reunit aquest djous 150 ucraïnesos al Balcó del Mediterrani per protestar per la invasió russa del seu país.

 

 

 

L’Anna i el seu marit vivien bé a Ucraïna, ‘no necessitàvem ser defensats per ningú’, com adduiria Putin, però l’any 2014, el mandatari rus va decidir la invasió de Crimea i de Lugansk i Donetz. Ella vivia al costat d’un complex militar, que va ser atacat. ‘Vam estar molta estona tancats al bany de casa amb la nena, però teníem molta por que no comencessin a bombardejar-nos i vam decidir sortir de casa, allunyar-nos a un lloc més tranquil, i en el moment que vam començar a sortir ens van disparar de forma intensíssima. Era com a les pel.lícules, veies com xispejava el terra al teu costat per l’efecte de les bales. No sé com en vam sortir amb vida’, relata amb aparent tranquil.litat. Era l’any 2015 i a través d’una amiga que vivia a la zona de Tarragona van escollir marxar d’aquell infern i venir a viure a Salou. Aquí tindria el seu segon fill, aquest cop un nen, que avui duia en braços a la manifestació.

Un moment de la concentració celebrada al Balcó del Mediterrani. Foto: Tots21

Durant un temps, la filla de l’Ana tindria malsons i ploraria de manera constant. L’Anna té ‘molts familiars a Ucraïna, començant per la meva mare i els meus germans’. La seva mare viu sola i és vídua. Es va traslladar a Kiev des d’una zona fronterera de Lugansk on residia per tenir mes seguretat, però ara no se sent segura a Kíev i vol venir a Tarragona a reunir-se amb la seva filla i amb la família. L’Anna, que tot i parlar habitualment el rus se sent ucraïnesa, no és jurídicament refugiada, no li han donat l’estatus ja que té família completa i a Ucraïna podia viure -abans del conflicte actual- en llocs on no hi hagués guerra, segons afirma ella. ‘Lugansk no tenia militars ucraïnesos i vam veure tancs russos entrant a Lugansk, quan ells deien que no hi havia cap militar rus’. La paraula ‘mentida’ era la més repetida avui a la concentració. Mentida del president rus per justificat la invasió i la guerra. És un dels casos més dramàtics que s’ha sentit avui a Tarragona en una concentració plena d’emocions, amb cants de cançons populars i crits contra el ‘dictador’ Putin.

 

 

 

 

Víctor era un altre dels participants. Duia una bandera ucraïnesa a l’esquena, com les que porten el seguidors de futbol. Fa més de vint anys que viu a Espanya, és un veterà i des de l’any 2005 resideix a Vila-seca. La seva família, que viu a Ucraïna, li explicava aquest matí que estaven bombardejant l’aeroport de la zona on ell vivia i les seves bases militars, al centre d’Ucraïna. ‘Hi ha molts civils morts’, afirma. ‘Estan bombardejant tots els aeroports perquè no puguin sortir els avions, i a Kíev la bombardegen des dels vaixells. És un desastre, la gent s’amaga al metro i a Jharkiv la batalla gairebé es troba als carrers’. ‘La gent d’on vinc s’està apuntant a les comisaries per demanar armes i defensar Ucraïna, també n’hi ha d’altres que volen fugir i uns tercers envien les seves famílies a Europa per encabat tornar i anar a la guerra’. Al Víctor li ennerva a més que Putin ‘estigui enviant xicots joves a la guerra, tant li fa que hi hagi milers de morts’.

 

 

 

El grup d’ucraïnesos de Tarragona s’intercanvien vídeos enviats pels seus familiars on es veu el bombadeig de les instal.lacions estratègiques de les seves ciutats i viles, mentre s’abraçaven i ploraven. Desitgen que això acabi el més ràpidament possible i sobretot, que Occident, tan proper, s’apiadi d’ells.

Jaume Garcia