Per valorar adequadament l’impacte del resultat del referèndum sobre la permanència del Regne Unit en la Unió Europea cal no deixar-se emportar pel pànic i deixar passar uns dies. Una setmana després estem ja en disposició de fer algunes reflexions al respecte.
El referèndum britànic ens demostra que els ciutadans tenim dret a decidir directament sobre qüestions cabdals per al nostre futur. Tenim dret a equivocar-nos en un referèndum de la mateixa manera que ens podríem equivocar quan en unes eleccions donem la majoria a un partit liderat per gent nefasta. Això és la democràcia. Ara bé, la importància del nostre vot ens obliga a ser molt curosos amb el que fem. O és que els ciutadans només tenim dret a elegir els qui han de prendre les decisions per nosaltres?
El resultat del referèndum posa de manifest que no es pot criticar contínuament la Unió Europea per reforçar-te políticament a nivell intern i després intentar convèncer la gent que el projecte és globalment beneficiós per al país. Però com quedem?
La decisió de la ciutadania britànica reforça estratègicament la Unió Europea i en canvi debilita força el Regne Unit. Fins ara, el govern britànic havia aconseguit un tracte de favor de la Unió Europea amb l’amenaça latent de marxar, però actualment és la Unió Europea la que pot decidir que l’interessa més de la futura relació amb els britànics. En aquests moments, té més a perdre el Regne Unit que els europeus, perquè necessita que es mantingui la lliure circulació de mercaderies i la lliure prestació de serveis, si no vol veure debilitat el seu teixit industrial i tecnològic. Però, paradoxalment, també ha de trobar la fórmula que permeti als seus nacionals continuar treballant i vivint al territori dels Estats de la Unió Europea sense que se’ls hi apliqui les restrictives normes d’immigració. Però no eren tan perjudicials les polítiques de la Unió Europea?
Finalment, el Regne Unit pot acabar perdent una part del seu territori. Els escocesos varen votar a favor de no separar-se al Regne Unit, entre d’altres motius, perquè es deia que si s’independitzaven els hi seria impossible mantenir-se a la Unió Europea. Ara en canvi, les institucions europees ja reben la primera ministra d’Escòcia per explorar la manera de negociar la seva continuïtat a la Unió un cop es consumi la secessió del Regne Unit. Però no havíem quedat que era impossible?
Tot plegat, paradoxes de la vida.
Alfonso González, professor de Dret de la Unió Europea de la Universitat Rovira i Virgili
Equip de redacció
