Alejandro: ‘Mentre existeixi el PP ningú no se sentirà estranger a la seva terra’

🔊 Escoltar la notícia

El candidat a l’alcaldia de Tarragona pel PP, Alejandro Fernández, ha protagonitzat el mitin final de campanya escollint el seu barri, Sant Pere i Sant Pau, per llençar dos missatges centrals: un de rebuig de l’independentisme que suposa CiU, i l’altra, contra les polítiques migratòries del socialistes. El lema ‘la Tarragona guanyadora’ ha estat el lema principal, com en tota la campanya.

Alejandro ha relatat com la seva família va arribar al barri en 1987, moment en què el PSC assolia el 50 per cent els vots i el PP, el 7 per cent. En canvi, el novembre de 2011, el PP va aconseguir el 30 per cent dels vots i per primer cop se situà al capdavant al barri, mentre CiU i PSC s’enfonsaven.

El líder popular ha explicat la davallada de CiU: “Sant Pere i Sant Pau ha respost que som espanyols i mentre existeixi el PP ningú no se sentirà estranger a la seva terra”. Alejandro ha afirmat que els independentistes estan agredint i insultant els que no ho són.

Respecte al PSC, la davallada té un motiu clar: la política migratòria. “Des de 1987 fins ara han convertit el barri en un gueto, amb pisos pastera i gent que pren la llum d’altri”.

Alejandro ha reivindicat la política local pel damunt “de ministeris, secretaries i parlaments de Catalunya” i ha demanat a l’auditori, reunit al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, “una oportunitat de ser alcalde de Tarragona”, el que suposaria “per primera vegada” que un candidat sorgit d’un barri obrer ho fos.

Abans de l’acte, Alejandro ha fet un balanç final davant la premsa, destacant que aquesta ha estat la campanya “dels actes familiars”. Ha estat centrada “en la necessitat d’un canvi a Tarragona perquè el projecte de Ballesteros ha estat desaprofitat durant vuit anys”. Igual que fa quatre anys, “el PP tornarà a ser la gran alternativa”.

Durant l’acte han intervingut diferents membres de la llista d’Alejandro, com la número dos, la independent Immaculada Rodríguez, o la número 5, Isabel Negueruela.

J. Garcia