Alejandro Fernández: ‘Mai he volgut fer el llit a Ballesteros’

🔊 Escoltar la notícia

Alejandro Fernández és un d’aquells polítics que algú un dia va etiquetar com “de raça”. Un animal de la política, d’aquells que mai ha guanyat una gran batalla però que segueix persistint amb certa constància en una primera línia operativa.

El seu gran objectiu ha estat el d’arribar a l’alcaldia de Tarragona on ha topat una vegada i una altra, com diu ell mateix, amb la figura de Josep Fèlix Ballesteros. Ara fent cas al tòpic, aquell que diu “si no pots amb l’enemic uneix-te a ell”, Fernández ha acceptat entrar en un pacte, tancat des de feina mesos, per poder governar aquella ciutat que electoralment mai l’ha girat l’esquena però no li ha donat tampoc aquella confiança necessària per ser dalt de tot.

En aquest primer mes de pacte, Alejandro Fernández, reconeix que es troba satisfet per haver entrat a l’equip de Govern i ha tastat ja la cadira de primer tinent d’alcalde al plenari municipal. Lluny queda aquella campanya a ritme de Lady Gaga del 2011. Fernández ha evolucionat en la seva línia conservadora i en la seva defensa aferrissada i tancada d’una Tarragona allunyada del centralisme que sempre ha anomenat “Barcelunya”. Encarregat de potenciar aquesta Tarragona, Fernández s’ha fet càrrec de la marca ciutat amb la qual ja ha llençat els seus principis bàsics.

Ara que és dins de l’equip de Govern, que li falta a Tarragona?

Un dels objectius clars d’aquest mandat és potenciar la marca Tarragona . El comitè de marca ens hem fixat uns indicadors que puguin avaluar si la ciutat està millor posicionada amb els mercats internacionals del que està ara.

Que creu que pot aportar el PP en l’equip de Govern municipal?

El fet de situar com a prioritaris temes que havien estat abandonats o bé no eren massa prioritaris com la Cultura, el Turisme i el Patrimoni. Aquesta ha estat sempre la nostra proposta per potenciar la ciutat. Tarragona té molt potencial que hem de saber entre tots treure. El sector serveis a Tarragona ha funcionat sempre per sota les seves possibilitats.

Com es fa això?

Treballant, treballant molt

Quins objectius s’ha marcat per aquest mandat?

Tres de cabdals. El primer a curt termini que és l’ocupació i la millora de la política social. El segon a mitjà termini que són els Jocs Mediterranis, un projecte vital per la ciutat. I el tercer, podríem dir a llarg termini, que és desenvolupar el pla general. Fer bé aquest pla servirà per generar més activitat econòmica per la ciutat.

Quins errors creu que s’han fet fins ara a Tarragona?

Un dels errors més greus ha estat el de l’estació de l’AVE, (puntualitza) la qüestió ferroviària en general. Ni l’alcalde Nadal ni el Govern actual han encertat. Els errors de Tarragona en l’àmbit ferroviari ens els hem guanyat nosaltres a pols cap madrileny “anticatalà” va decidir posar l’estació allí. L’única opció era apostar ara per fer el tercer fil. La possibilitat va ser una exigència local, fer el tercer fil no va se un madrileny qui va tenir la idea. L’any 2011 passava per la recuperació de la Reus-Roda que significava l’alliberament de la façana marítima i canviaven la planificació d’entendre la ciutat. Ballesteros ha reconegut que en aquesta nova etapa s’ha de definir també la línia estratègica de la ciutat, allò del cap on volem anar. Crec que la ciutat no ha sabut promocionar-se per moltes raons, en molt temps.

I els encerts?

Ballesteros va encertar a prioritzar en un moment de crisi la política social. Una part li ha tornat el vot. Això significa que va ser capaç d’aconseguir la centralitat amb un suport transversal. Ballesteros no és una persona sectària. Has de tenir la vocació de governar per a tothom sense aïllar a tothom i ell ho ha intentat.

Aquesta sintonia amb Ballesteros ha estat decisiva per tancar el pacte que sembla antinatural?

Tot pacte pot semblar antinatural. Si el PSC hagués fet un pacte amb ERC i ICV també hauria estat antinatural. Cada lloc i cada circumstància s’hauria pogut dir que les formacions polítiques estaven allunyades. Ens va semblar normal pactar amb qui has pactat els pressupostos i el pla general. I amb qui has pactat coses de ciutat. S’anava cuinant de fa temps, aquest és un Govern per donar estabilitat a Tarragona.

Com definiria la seva relació amb Ballesteros i Prats?

La relació personal sempre ha estat molt bona i molt respectuosa, som de generacions diferents. Fins i tot quan en l’anterior mandat va estar sobre la taula el possible pacte amb convergència i que ell es quedés fora, jo li vaig explicar el que volia fer. Li vaig dir que no conspiraria en una moció si jo no era alcalde, mai li he volgut fer el llit a Ballesteros. Tenim un clima personal de confiança i respecte mutu. Jo tinc clar quin és el meu paper, no som la força majoritària. El problema és que hi ha gent que no assumeix el seu paper amb menys regidors que nosaltres. Alguns partits minoritaris quan parlen sembla que parlin en nom de tot el poble. A Josep Maria Prats no el conec prou però fins ara m’ha demostrat que és una persona que sorprèn pel seu sentit de l’humor i la seva ironia sorprenent.

Ara mateix tenim un foc important a la indústria, l’Estat no està fent prou per a la indústria de Tarragona?

No és només a Tarragona, és a Catalunya on s’estan produint en alguns casos decisions polítiques que fan que marxin indústries. Altres vénen determinats per problemes com en el cas de Covestro, la nova legislació sobre la producció del clor sembla que ha afectat la planta de Tarragona. El paper de l’Ajuntament s’ha fet intentat fer de mediadors. L’Ajuntament no té un rol decisiu però si que podem ajudar com a mediadors.

L’altre gran reclamació a l’Estat és en infraestructures. El Govern del seu partit a Madrid no ha mirat massa cap a Tarragona. Té solució?

En els darrers quatre anys del Govern de Rajoy s’han fet més inversions que mai a Tarragona. Ara mateix l’estació de trens ja té la seva reforma licitada i aviat s’ha de començar el projecte. L’únic Govern que ha apostat per l’A27 ha estat el del Partit Popular que ha fet tres trams en tres anys.

L’actualitat ens marca diferents fronts oberts Sr. Fernández. Últimament hem vist debats i postures diferents per BCN World i els Jocs Mediterranis, com definiria la situació actual dels dos projectes?

Amb BCN World al final el que passarà que l’error que no es va cometre amb Port Aventura aquest cop es farà. La consulta i altres propostes són cantarelles. Aquell argument d’anar en contra de Port Aventura, sembla que està triomfant ara i molt em temo que l’actual Govern no té cap intenció de tirar endavant el projecte. La CUP està obligant que siguin uns antisistema els qui decideixen que s’ha de fer amb un projecte molt important per les nostres comarques. Si féssim cas a la CUP, a Tarragona aniríem amb “taparrabos” com al paleolític inferior.

I els Jocs? La consellera Marbel Negueruela (PP) portarà l’àrea d’esports. Creu que suposarà una empenta per un esport d’elit tocat a Tarragona?

El llegat dels Jocs no ha de ser només en termes esportius, infraestructures o orgull de ciutat o un esdeveniment internacional. No podem mesurar l’impacte dels jocs únicament com quedin els clubs esportius de la ciutat. Si només fem aquesta valoració, ens podem equivocar. En línies generals a nosaltres ens fa falta per tenir els equips a l’elit tenir més massa crítica i concentració. No ens hem convertit en capital de cap esport.

Hauríem de prendre d’exemple ciutats com Badalona (bàsquet) i Sabadell (natació) que s’han centrat en un esport on són molt bons. Aquí tenim molts esports i no som especialistes en res i això no se soluciona amb uns jocs mediterranis. Primer t’has de plantejar quins han de ser els objectius. Aquesta és una de les tasques que estem fent i que volem promocionar a partir d’ara. L’objectiu d’una regidoria d’esports no ha de ser que els equips estiguin a l’elit el repte és difondre l’esport, la vida saludable i l’esport de base. Ara mateix tenim l’esperança del Nàstic que tan de bo pogués pujar. El president ho està fent molt bé i tan si puja com si no toca consolidar el projecte per no tornar a repetir errors.

A partir d’ara també portaran l’àrea de Via Pública. L’aparcament a Tarragona és sempre un dels problemes de la ciutat. Han dibuixat ja quin serà el seu projecte?

L’aparcament a Tarragona té solució. La política d’aparcaments ha estat un autèntic desastre. Hem d’intentar que l’any 2019 aquesta política funcioni millor i que l’espai públic tarragoní estigui més endreçat.

El veig molt optimista. Li dóna llarga vida a aquest tripartit?

El pacte estic convençut que acabarà el mandat i farem bona feina plegats i si per “tacticisme” electoral trenquem l’acord, la ciutadania ens castigarà.

Alejandro Fernández marxa cap a una altra entrevista, en el darrer mes no ha deixat de donar explicacions del seu pacte a l’Ajuntament de Tarragona amb el PSC i es mira des de la distància els moviments que el seu partit segueix fent a l’Estat. Del pacte per la investidura a Madrid de Pedro Sánchez, Fernández només apunta que “potser algú es va perdre una classe de matemàtiques”.

QPC