Des que el 14 de març s’implantés l’estat d’alarma a l’Estat Espanyol, molt s’ha escrit i parlat en relació a l’afectació de drets que hem patit les persones, però poc o gens se’n sap de com han afectat aquestes mesures i la “nova realitat” als animals que conviuen amb nosaltres. A això cal sumar-li que, en una ostentació de picaresca, alguns han aprofitat la flexibilitat del confinament, atorgada a aquells ciutadans encarregats de la cura d’animals, per intentar adquirir, acollir o adoptar fraudulentament a animals dels denominats “domèstics” per poder gaudir dels beneficis de sortida a l’exterior.
I és que, malauradament, ens podem trobar davant d’adoptants amb ànim espuri, que han acollit als animals pel seu propi interès i no per garantir el benestar de l’animal. Doncs bé, cal advertir a aquestes persones que l’adopció dels seus nous companys de vida, tot i que els ha pogut garantir uns beneficis pels quals han pogut sortir al carrer per passejar-los, també els ha comportat unes obligacions a les quals no poden renunciar, i que els pot comportar conseqüències jurídiques en cas que les desatenguin.
Porto a col·lació aquest tema perquè són moltes les veus, inclosa la de la Fiscalia, les que adverteixen que ens podem trobar davant d’una situació d’abandonament massiu d’animals, en concret de gossos, després de la finalització de l’estat d’alarma. I és que alguns poden tenir la temptació d’intentar desfer-se dels animals que tan alegrement van acollir a la recerca de beneficis legals, sense tenir en compte ni el mal que poden causar a l’animal, ni els efectes legals que preveu la llei davant d’aquestes actuacions.
Així doncs, hem de recordar que l’obligació de cura dels animals és una obligació legal amb plena vigència. Per tant, qui té un animal al seu càrrec roman obligat a garantir el seu benestar i protecció sota pena de presó en cas d’incompliment injustificat. En aquest sentit cal recordar que l’art. 337 castiga amb pena de tres mesos i un dia a pena d’un any de presó a qui maltracti injustificadament a un animal, causant-li lesions que menyscabin greument la seva salut o sotmetent-lo a explotació sexual, podent aconseguir aquestes penes els 18 mesos de presó si es causa la mort de l’animal que està al nostre càrrec. Referent a això, hem de recordar, per tant, que es manté l’obligació d’alimentar i hidratar als animals que estan sota la nostra tutela, pel que se’ls ha de garantir de la mateixa manera el refugi.
Efectivament, l’abandonament està tipificat al nostre codi penal, ex art. 337.bis, castigant amb penes de multa d’un a sis mesos als qui posin en perill la vida o integritat de l’animal. Com a societat hem de fer una crida responsable a la tinença d’animals domèstics o de companyia, en primer lloc, per ètica i humanitat; no hem d’oblidar que el tracte que dispensem a la resta d’animals diu molt del tipus de societat que som. I en segon, hem de garantir que els éssers vius que ens envolten gaudeixin d’un benestar i un respecte en acord amb els estàndards de la nostra pròpia societat.
Per tot això, a hores d’ara hem d’exigir a les autoritats, sobretot a les locals, que són les que tenen les competències en relació amb l’abandonament d’animals en els nuclis urbans, perquè romanguin en alerta i persegueixin a tots aquells delinqüents que, després d’haver fet servir als animals per al seu propi benefici, decideixin que ja poden desfer-se’n com si fossin un simple moble. Des de Nova Eucària posem a disposició de la ciutadania la nostra experiència jurídica en l’àmbit dels drets dels animals per perseguir aquells que, com a espècie, han de provocar-nos rebuig pel tracte que donen a la resta d’espècies animals.
Alejandro Caballero és advocat de Nova Eucària.
Equip de redacció
