Alcaldes, Cambra i empresaris reclamen que l’aeroport deixi de pensar només en turistes

🔊 Escoltar la notícia

Difícil el paper que ha hagut de representar aquest matí el director de l’aeroport de Reus, Juan Crespo, en el cicle de la Fundació Cercle d’Infraestructures que té com escenari la sala d’actes de la Cambra de Comerç. Empàtic amb les necessitats del territori, ha hagut de precisar en tot moment que la seva funció és la de “gestionar la infraestructura” dins del marc d’una companyia amb un 51% de capital públic i un 49% privat com és Aena. Una empresa mixta de la qual és la peça visible a la demarcació i que ha defensat per haver invertit 22,12 milions d’euros durant el període 2017-2021 per modernitzar l’Edifici Terminal i ampliar la capacitat de les instal·lacions. A més, ha recordat que té previst gastar-se per al període 2022-2026 20,8 milions d’euros.

“El de Reus serà el segon aeroport del grup II (en la mateixa lliga que Saragossa o els gallecs, per posar un exemple), que rebrà una major inversió per part d’Aena. La companyia confia completament en l’aeroport de Reus pel seu valor estratègic i el seu potencial de creixement”, afirmava Crespo, que ha hagut de fer front a les peticions formulades pel president de la Cambra i públic assistent d’una reactivació de les rutes que ofereix l’antic aeròdrom nascut el 1935 de la mà d’uns intrèpids amants de l’aviació. En aquest punt ho ha deixar clar: “Jo el que puc fer és gestionar la demanda”. I ha respost a un dels mantres repetits periòdicament, com és el de perquè no s’aposta per anar més enllà i crear línies de càrrega o recuperar el pont aeri low-cost entre Reus i Madrid, amb el mateix argument. Amb un apunt, com és el preu del combustible, que arriba a ser el 40% de les despeses de qualsevol companyia. És a dir, la rendibilitat ha de ser maxima per poder plantejar-se noves rutes.

La del pont aeri amb la capital de l’Estat ha estat una de les peticions procedents de l’empresariat present i del president de la Cambra, Jordi Just, que ha introduït dos temes de debat que preveu abordar durant la visita del president i director general d’Aena el 14 de setembre a Reus. El primer passa per la creació d’una mena de consell territorial que tingui almenys veu en les estratègies de la companyia. Un aspecte que ha estat recepcionat en modus ‘oído cocina’ per l’alcaldable socialista, Andreu Martín. I el segon, derivat del punt anterior, ha estat un atac directe i sense subtileses contra la validesa de la Taula Estratègica de l’aeroport, pilotada per la Generalitat i amb presència d’institucions del territori com la Diputació: “No funciona, no va bé i és una pèrdua de temps”, ha etzibat. “Només pensa en el turisme i no en el món empresarial”, ha afegit, reclamant l’obertura de rutes que responguin als moviments que tinguin origen des del hinterland de l’aeroport i que permetin desestacionalitzar-ne l’ús. Una estratègia en la qual ha tingut com aliat l’alcalde de Salou, Pere Granados, que un cop consolidat “un model turístic familiar d’èxit” busca ara mecanismes per allargar la temporada més enllà del sol i platja i mantenir activitat durant tot l’any.

Just ha rememorat, en aquest sentit, el fracàs de l’aposta perls vols a Canàries de Binter i Granados el de la línia directa amb Kiev, malmesa per la invasió russa quan ja estava pràcticament lligada gràcies a la gran presència de ciutadans ucraïnesos a la Costa Daurada. “El problema és que no ens el fem prou nostre”, disparava Just en connivència amb l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, encarregat de tancar l’acte. De fet, el president de la Cambra ha recordat la seva insistència davanta la Taula Estratègica per aconseguir finançament destinat a publicitar les rutes ja existents des de Reus de cara a converir l’aeroport en un punt de sortida i no només d’arribada. No va tenir èxit. Tanmateix, la idea persisteix, i a l’inici de la conferència la Cambra ha lliurat una fotocòpia recordant precisament els destins que ofereix aquesta infraestructura. En definitiva, generar demanda interior, en la línia del que ja havia advertit Crespo com a punt clau per poder créixer. Pellicer no ha deixat passar l’oportunitat per reclamar a la Diputació “més acció” i a la Generalitat “més compromís” en la reactivació de l’aeroport, i ha aprofitat per reiterar que preveu que els costos de la connexió entre l’equipament i la futura estació de Bellisens (que ha batejat com ‘Costa Daurada’, en pla avís per a navegants) hauria d’entrar en el pla d’inversions DORA III d’Aena.

Crespo ha reaccionat amb paciència i sabent escoltar. Procedent de l’aeroport de Sabadell ara fa tres anys i adoptat com a projecte de Reusenc de Tota la Vida (RTV) per la seva manera d’encaixar a la ciutat tot i ser de Gavà, la seva ha estat una exposició raonada i raonable. Sense voler fabricar castells a l’aire. Ha reconegut que s’està en camí de recuperar els màxims que van suposar superar el milió de passatgers. Però les estimacions per enguany encara no donen. La previsió és tancar el 2022 amb 745.000 passatgers, si bé el bon camí cal buscar-lo en comparació amb les dades del 2019. Els que queden pel mig millor oblidar-los perquè la pandemia els va esborrar de la memoria. “Amb menys rutes i destinacions ara que llavors (47 a 38 i 27 a 23, respectivament), aquest mes de maig l’hem tancat amb 121.000 passatgers. molt poc per sota dels 135.000 del 2019. Aquesta és una dada important”, a la qual n’ha incorporat una altra de relevant: “Tot i tenir menys passatgers, en alguns serveis de l’aeroport s’han incrementat els ingressos” respecte ara fa tres anys. “Això vol dir que els que han vingut a visitar-nos tenen ganes de gastar-se pasta”.

Finalment, Crespo s’ha mostrat completament partidari de l’expansió de l’aeroport del Prat (encara que el rebuig del govern de la Generalitat facilités de retruc la construcció de l’estació intermodal) i ha fet una crida a mirar-se el projecte de Hrd Rock amb bons ulls. “Seria una oportunitat per accedir a un nou target, amb més poder adquisitiu i que podria generar noves tipus d’instal·lacions hoteleres”. Al capdavall, l’aeorport “ha d’estar al servei del territori”.

J.S.