.

Alberto Bondesio Martínez. Assessor de la Presidenta del Grup Socialista i Demòcrata al Parlament Europeu

Enguany es conmemoren els primers 70 anys de la Declaració Schuman, o el que és el mateix, la primera pedra de la construcció europea. Un 9 de maig de 1950 el Ministre d’Afers Estrangers francès, Robert Schuman, va pronunciar la Declaració que havia d’encetar un període de cooperació, solidaritat i democràcia enmig d’una Europa desolada després de l’atrocitat de la Segona Guerra Mundial.

70 anys més tard, Europa es troba inmersa en una voràgine de pandemies: la de la covid19, la del populisme, la del canvi climàtic, la de la desigualtat, o la dels nacionalismes, entre d’altres. Com poder fer front a totes elles inclouria un nivell d’anàlisis tant extens que caldrien milers de pàgines per aproximar-nos-hi al detall. Però, segurament, totes les possibles solucions acabarien fent referència i girant al voltant d’una sola idea: Europa. I és que la singularitat de la solidaritat europea com un dels fonaments de la Unió en conforma en resposta als reptes actuals, incloent-hi la pandemia i les seves conseqüències sanitàries, econòmiques i socials. Només podem fer front als reptes globals de forma conjunta i solidària.

Si bé és cert que la Unió pot fer només allò sobre el que té competències, tendim a nacionalitzar èxits europeus i a europeïtzar fracassos nacionals. D’aquí aquella màxima tan injustament estesa de “Europa no fa res”. Evidentment, tot és millorable, i Europa també. Pero cal recordar que en aquesta pandemia la Unió Europea no només ha respost, per exemple, coordinant equipament sanitari amb 380 milions d’euros, o amb l’establiment de l’Ajuda Temporal per Mitigar el Risc d’Atur en situació d’emergència (SURE) amb 100 mil milions d’euros, que ajuda a protegir llocs de treball afectats per la pandèmia. Però, sobretot, ho ha fet a nivell institucional, i mirant cap al futur amb el Pla de Recuperació Europeu. Aquest Pla inclou un pressupost europeu pel període 2021-2027 d’1,1 bilions d’euros i el fons Next Generation EU, amb 750.000 milions d’euros de pressupost.

Aquest fons Next GenerationEU té 3 grans pilars: el de recolzar els Estats membres en la seva recuperació econòmica, el d’estimular i recolzar la inversió privada i, per últim, el de millorar la capacitat de reacció a crisis sanitàries amb el que hem après de l’actual, reforçar el mercat únic i accelerar la doble transició digital i ecològica.

La rellevància d’aquests Fons no és només pressupostària. Aquests són fruit d’una voluntat de cooperació intergovernamental per fer front a aquesta crisi de forma solidària i efectiva, i defineixen la sortida de la crisis apostant per un futur sostenible, en el sentit més ampli. Aquests fons han d’impulsar una transició econòmica justa cap a un model més ecològic i menys contaminant per fer front a la crisi climàtica, garantint llocs de treball i igualtat social. Aquests fons aposten per la digitalització de la nostra economia, que ha de ser vanguardista a nivell mundial. Aquests fons han de recolzar el Pilar Social Europeu i la Cohesió Territorial, que garanteixi nivells de vida dignes en tot el territori de la Unió, acabant amb les bosses de pobresa existent. Aquests fons, han de garantir la igualtat de gènere i la no discriminació en aquest impuls cap al nou futur.

Si abans de la crisi no hi havia temps a pedre per fer un canvi de rumb, ara no hi ha excusa! A nivell estatal, la traslació d’aquests objectius europeus és una realitat, i s’està negociant amb Comunitats Autònomes i Ens locals la seva execució. Cal, doncs, una alineació d’objectius i una planificació estratègica que ens permeti també, a Cataluya i al Camp de Tarragona, de sumar-nos a aquest nou futur comú. Hauríem, doncs, de tenir un Govern capficat en definir com Catalunya fa front a aquests reptes, i no centrat en la innacció amb preteses excuses nacionalistes. Hauríem de tenir un Govern que liderés com transformem el nostre teixit productiu, com conservem la nostra biodiversitat, com garantim la igualtat de gènere i com reduïm la pobresa. També, haurem de liderar des d’aquesta segona àrea metropolitana de Catalunya com volem generar riquesa de forma sostenible, com fem front a la crisi del sector turístic, com millorem les nostres infrastructures i les fem més netes o com despleguem el nostre potencial com a territori en, transformant sectors consolidats i creant de nous. Haurem, doncs, de plantejar-nos com volem fer front a aquests reptes comuns: com volem aprofitar els recursos i com volem contribuir a aquest nou futur comú que no pot esperar més.

En definitiva, aquests instruments seran a nivell econòmic una mena de Pla Marshall del segle XXI, que disten de les receptes neoliberals del 2008 que van tenir al Govern de la Generalitat com alumne aventatjat. Però a nivell hisòric, aquests Fons són una resposta solidària i ambiciosa que no només ha d’ajudar a la recuperació econòmica i a la sortida de la pandèmia, sinó que també han d’impulsar la transformació ecològica i social per aconseguir un futur més igualitari i més just, on ningú quedi enrera. Són, doncs, l’oportunitat de fer història i pavimentar el nostre futur més inmediat. No desaprofitem aquest moment. Si fa 70 anys es va començar a bastir una nova Europa sobre les cendres d’una guerra, bastim ara un nou futur més verd i més just sobre les conseqüències d’un virus. Un nou futur que sigui marcada i genuïnament europeu.