És dilluns i després d’un matí de teletreball arribo a l’estació de Tarragona per agafar el Regional R15 de les 15.55h per anar cap a Barcelona, on visc i treballo. Malgrat l’infern que regna Rodalies, i la intensitat de les gravíssimes afectacions i reivindicacions de les últimes setmanes, la calma de l’hora fa pensar que avui anirà bé; tampoc hi ha cap incidència notificada ni a l’app d’Adif, ni als comptes de Twitter (X) de Rodalies. I jo penso que si, va, que avui anirà a l’hora i podré seure, i fins i tot aprofitaré per fer feina.
Albert Villarroya Saladié és enginyer especialitzat en transport i mobilitat urbana
Ja a l’estació, cap informació a la pantalla, però miro l’app d’Adif i indica que el tren no ha sortit encara de Reus. Pregunto al personal d’informació de l’estació, miren la mateixa app i em diuen que probablement és que no s’hi dona la informació acurada. Si no la dona Adif, penso, que és qui posseeix la informació en temps real d’on són els trens, més malament aniríem.
|
Altres notícies: |
Passen els minuts i tot aparenta funcionar amb normalitat, sense cap anunci ni a les pantalles ni per megafonia. Però a l’app ja indiquen un retard de 17 minuts. Un clàssic: se sap que el tren no arriba a l’hora, però no s’informa l’usuari fins a l’hora teòrica d’arribada. Els serveis d’informació a l’usuari haurien d’anar com un clau, no depenen de les tan anomenades obres i requereixen poca inversió. Cap excusa.
Finalment, s’informa del retard, que s’allarga una hora. Consulto l’app Ferroviària, independent i no oficial, i allí es notifica de la incidència: el tren que havia d’agafar ha tingut una avaria mecànica. El tracte exquisit que demanava la consellera Paneque imagino que seria que aquesta mateixa informació es donés a l’usuari tan aviat com se sabés, per una qüestió de transparència i fins i tot per buscar la clemència dels usuaris (per molt macabre que pugui ser). I això és una cosa que fa anys que es podria fer i, per tant, o la conselleria de Territori no exerceix la pressió que cal a Renfe i Adif, o aquestes dues empreses segueixen una estratègia de boicot passiu a la Generalitat.
Una hora més tard
El tren arriba una hora més tard, durant la qual uns quants hem estat plantats a l’andana. Ara està plena de gent i hi ha nervis i tensió per entrar ràpidament i poder agafar seient. M’han passat les ganes de fer feina durant el trajecte i decideixo escriure aquest article. Penso en el responsable del traspàs de Rodalies fent sempre el mateix discurs limitador atribuint tots els mals a les obres. Penso en les conferències en les quals càrrecs de responsabilitat de Renfe repeteixen excuses com que la xarxa de Rodalies és molt complicada. Ho és, però volem saber què no s’està fent, què falla en concret en la governança i en l’operativa.
Qui té la responsabilitat de compartir informació (horaris en temps real, estat de la infraestructura, etc.) i no ho fa per motius polítics o corporatius. Per què els trens tenen avaries mecàniques constantment. Quins tipus de contractes es fan amb les empreses a les quals s’adjudiquen serveis de manteniment, des dels trens fins a les escales mecàniques que s’espatllen cada dos per tres a l’estació més concorreguda del país. Quins protocols hi ha per informar els usuaris i com es poden millorar. Perquè a l’app de Rodalies no es pot consultar l’estat del tren en temps real. Com es treballa per garantir en tot moment l’accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda o altres diversitats funcionals a les estacions, a les andanes i als trens, i quantes coses estan pendents de resoldre des de fa quants anys. I perquè hi ha una màquina expenedora de begudes en un tren en composició simple en hora punta on no hi cap ni una agulla.
Quines millores concretes en el servei (no en la infraestructura) es faran els propers 5, 10 i 15 anys. Sí, per anar bé hauríem de saber quin servei volem d’aquí a 15 anys, per no dir 25. I quines d’aquestes millores es podran fer gràcies a quines obres. Per molt que hi hagi un Pla de Serveis per al 2040, s’ha d’explicar quina és la seva viabilitat i sota quines condicions es pot complir. Perquè també sabem que arrosseguem moltes males decisions polítiques que ens han portat a fer actuacions que no milloraran el servei per als passatgers, com la intervenció al túnel de Roda de Berà. I això ho patim i ho patirem en particular els usuaris i usuàries dels Regionals Sud. I no s’està explicant ni des de Territori, ni Renfe ni Adif. Aquest últim no se l’espera.
La desinversió és un factor evident i tothom n’és conscient, però el problema de Rodalies, com moltes coses, té múltiples factors d’influència. I hem de saber-ho, i els hem de desgranar. La ciutadania i els periodistes han de saber-ho quan es rendeixen comptes i es fan reivindicacions, per no quedar-nos en les respostes de sempre sinó ser concrets, i anar més enllà del discurs de la falta d’inversió i les obres del Pla de Rodalies. Si és inevitable que Rodalies funcioni malament, almenys demanem que es donin explicacions i es rendeixin comptes amb transparència i sinceritat, amb la mirada posada en la planificació a llarg termini. Perquè almenys els nostres fills es trobin alguna cosa millor (la situació no presta a grans ambicions).
Com deia, quan sento declaracions o assisteixo a trobades, veig molt poca mirada crítica o molt poca transparència. No serveix acontentar-se amb petites millores, en veure circular un tren de nou després de mesos d’obres, en celebrar que els nous trens de Rodalies ja estan en fase de proves quan no sabem si asseguraran un augment de la capacitat.
Mentre el tren es planta davant meu penso en marxar a viure a un altre país. Jo em dedico professionalment al transport i la mobilitat i em genera molta frustració tenir un sistema de transport tan deficient, res comparable a la frustració diària de tanta gent. Perquè un sistema ferroviari regional de qualitat contribueix en la qualitat de vida individual i la salut social, econòmica i emocional col·lectiva. Moure’s fàcilment a través d’un sistema de transport públic entre els diversos nuclis d’un país, el fa territorialment equitatiu (i d’això en podríem fer un sol article). I fer-ho còmodament i confiant en la fiabilitat del sistema aporta tranquil·litat i felicitat. I, especialment, no fer-ho, dona pas a l’ansietat i la resignació.
Tampoc tinc gaire esperança. Per l’optimisme insultant que prediquen alguns. Per la cultura d’empresa d’Adif i Renfe, per la politització immobilitzadora, o com a mínim gens efectiva, que practica la Generalitat. Per la manca de rigor i seriositat, i, un cop més, la falta de transparència.
Tot i tenir coneixements tècnics sobre transport, desconec molts detalls d’un sistema ferroviari i en concret de la xarxa de rodalies. Però tinc moltes preguntes, i mai trobo respostes. En cap conferència, en cap article, en cap entrevista. I davant les coses que sí que sé i la impossibilitat d’accedir a entendre bé que passa, cada vegada més penso que la solució implica començar de zero. I això, en aquest món, sembla impossible.
De cop ens aturem entrant a Barcelona per una avaria en un tren que va davant nostre.
Albert Villarroya Saladié és enginyer especialitzat en transport i mobilitat urbana
Equip de redacció
