.

El Nàstic s’ha acostumat a remuntar els partits. Foto: Nàstic

El compte enrere del Nàstic abans de debutar a la Primera RFEF davant l’Atlético Sanluqueño el 29 d’agost abona la confiança en un equip amb les idees clares i els jugadors motivats. Aquest dissabte els granes han remuntat de nou el partit (com ja van fer contra el Levante Atlético) i han guanyat per 2-1 contra un Girona que s’havia avançat només dos minuts després de la represa gràcies a un Stuani que és mitja vida pels de la Catalunya Vella. A Tarragona, en canvi, qui apunta a ídol no és un uruguaià sinó un malagueny. Els 1.800 espectadors presents al Nou Estadi han acabat acomiadant amb aplaudiments de torero a un Pedro Martín imperial, La seva lluita, sorgida del fet de sentir-se peça clau dins de l’Exin Castillo que està muntant Raül Agné, ha tingut recompensa al minut 80 amb un d’aquells gols de davanter centre de tota la vida. Al minut 56 Pablo Fernández, home que apunta a imprescindible juntament amb un Robert Simon omnipresent, havia aconseguit l’empat gràcies a la incapacitat de la defensa gironina per enviar la pilota la segona graderia. Al Nàstic ja no li tremolen les cames a l’hora de remuntar partits.

L’encontre d’avui no puntuava però era rellevant. En joc estava la XII edició del Trofeu Ciutat de Tarragona, que enguany per primer cop no es regalava al rival en cas d’empat. I els locals han alineat un equip sòlid, sense els juvenils que van tenir el seu merescut reconeixement contra el Levante, i que apunta ja a un onze titular factible quan la lliga es posi en marxa. Un repàs ràpid a les seves prestacions. Defensa amb poques fissures gràcies al duet Aythami-Quintanilla de centrals, mig del camp recuperador i vertical i davantera creativa, combativa i amb mobilitat. La incidència i ubiqüitat de Robert Simon és de nota. És d’aquells jugadors que te’ls trobes a l’enterrament i a la boda amb cinc minuts de diferència i amb la vestimenta canviada per a cada ocasió. Incisiu, descarat i imaginatiu, dona vida a l’ofensiva grana en una banda en la qual té un excel·lent recanvi amb Pol Prats, que ha sortit a la segona meitat per donar aire al nou fitxatge grana i s’ho ha passat com si estigués en una festa de fi de curs. Al minut 77 ha estat a punt de sucar.

Però hi ha més a l’agenda de grans alegries per a la temporada vinent. En el primer quart d’hora Pablo Fernández ja havia fet un recital. Al minut 5 una bona jugada de Pedro Martín, barallant-se amb els centrals, acabava amb un xut seu que sortia fregant el pal. I al cap de 12 minuts una centrada de Robert després d’un robatori de pilota de Pedro del Campo la rematava alta. El guio s’ha anat repetint durant la major part de l’encontre. És a dir, pressió alta, eficaç en la recuperació de la pilota i cavalcada cosaca cap a barraca. I el Girona, que només estar a una setmana de jugar-se les garrofes, ha acabat trasbalsat. Joan Oriol també ha posat el seu granet de sorra. El llançament de falta directa que s’ha tret del barret al minut 79 ha obligat el porter rival a fer una aturada de vídeo, com la de Gonzi al minut 67 volant per evitar el segon dels visitants pràcticament a bocaterrosa.

El proper partit dels granes és aquest dimecres contra el València Mestalla.

Alineacions

Nàstic: Manu García (Gonzi, minut 63); Pol Domingo (Albarrán, descans); Ribelles; Pedro Del Campo; Pedro Martín (Fran Carbia, minut 81); Quintanilla; Aythami (Trilles, minut 69); Pablo Fernández (Pol Ballesteros, minut 87); Robert Simon (Pol Prats, minut 69); Joan Oriol; Jannick (Ribelles, descans).

Girona: Juan Carlos; Bernardo; Terrats; Stuani; Aleix Garcia; Juanpe; Bustos; Valery; Jairo; Gumbau; Arnau (Darío, descans).

Targetes grogues: Jannick, minut 20; Quintanilla, minut 51; Valery, minut 64; Juanpe (minut 78); Gumbau (minut 82)

Gols: 0-1, Stuani (minut 47); 1-1, Pablo Fernández (minut 56); 2-1, Pedro Martín (minut 80).

Redacció