Agustí Mallol
La setmana passada, la indústria petroquímica de Tarragona va patir un dels accidents més impactant dels darrers trenta anys amb l’explosió a les instal•lacions de IQOXE. Voldria expressar mitjançant aquestes línies, el meu condol a les famílies afectades per la pèrdua de vides humanes i el meu suport i ànim incondicional per la recuperació dels ferits. Tanmateix vull felicitar al cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, cos de Mossos d’Esquadra, Guardia Urbana de Tarragona, membres de Protecció Civil, periodistes locals i tots aquells i aquelles que van sumar en aquest tràgic accident.
Estic dolgut per la politització que s’ha realitzat per aquesta desgracia per part de determinats mitjans de comunicació estatal, per alguns sindicats i també per algunes associacions ecologistes. Cert és que les hores posteriors a l’explosió van tenir moments de descoordinació i estic d’acord en que les sirenes havien d’haver sonat des del primer minut. En els catorze anys que vaig ser Tinent d’Alcalde de Medi Ambient i des de la meva experiència personal i professional, el matrimoni entre la indústria petroquímica situada als polígons de Tarragona i la ciutadania sempre ha estat una aliança positiva, ferma, segura i de confiança mútua. Una confiança i una convivència que durant la meva etapa al consistori vaig explicar en fòrums especialitzats a Oslo, Buenos Aires, Montpellier, Alger, entre moltes altres. Fent bandera de Tarragona i del complexa petroquímic.
Aquesta confiança entenc que s’hagi pogut esquerdar pels fets succeïts i és per això, que per recuperar tot allò que s’havia fet bé en la gestió dels plans d’emergència i de protecció de la ciutadania, demano públicament una taula de treball real entre l’administració pública, l’Ajuntament de Tarragona i la AEQT per sumar esforços perquè una situació de ‘descontrol’, com així ho ha sentit la ciutadania, no torni a passar. Tarragona és pionera, i ha de seguir amb pas ferm perquè una desgracia com la que hem viscut no quedi en paper mullat. Cal depurar responsabilitats, certament, com a ciutadans, ens deuen explicacions, del que no s’ha fet bé, per descomptat, ara bé, no oblidem, que fan moltes coses bé, i aquestes, també han d’estar a l’aparador de la llum pública.
Durant quinze anys he format part del Panell Públic Assessor de DOW a Tarragona. De primera mà sempre ens han obert les portes i han explicat i hem pogut preguntar tot allò referent amb la seguretat, la prevenció i els processos interns i externs que duen a terme. La indústria petroquímica no s’amaga, ni amaga res, ja que la formen persones, éssers humans que com nosaltres habiten el nostre entorn. És per això que reitero per finalitzar, la taula de treball real entre l’administració pública, l’Ajuntament de Tarragona i la AEQT pel benestar i la seguretat de tots nosaltres. És hora! Mallol per Tarragona.
Agustí Mallol
Equip de redacció
