Pla de la façana d’entrada a l’Audiència de Tarragona. Foto: ACN
L’Audiència de Tarragona ha absolt l’intendent Jaume Morón, excap dels Mossos al Tarragonès, i el sergent Xavier Cunillera, acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que van apallissar un home el 2013. La fiscalia demanava 2,5 anys de presó, 1 any i 9 mesos d’inhabilitació, i 1.800 euros de multa per un suposat delicte de falsedat documental, i cinc mesos més d’inhabilitació per omissió del deure de perseguir delictes. La sentència conclou que no s’ha acreditat que els dos mossos tinguessin un pla preconcebut per no investigar els fets, tal com sostenia la fiscalia. La resolució, però, no ha estat unànime i un dels tres magistrats ha emès un vot particular perquè considera que se’ls hauria de condemnar.
Segons la sentència que ha avançat ‘La República Checa’ i a la qual ha tingut accés l’ACN, el tribunal no considera acreditades les acusacions i absol els mossos dels dos delictes. En la resolució, el tribunal subratlla que no han percebut “cap motiu o interès” dels acusats en ocultar els fets. A més, diu que no consta cap relació personal o d’amistat amb els policies locals, i que tampoc s’ha acreditat un mòbil o motivació que els portés a ocultar intencionadament dades rellevants de la investigació.
La tesi defensada per la fiscalia era que l’intendent Morón va obligar una caporal a deixar la investigació i a cedir-la al sergent, el qual va obviar al jutjat informacions clau perquè arxivés el cas. En el torn de conclusions, el fiscal va insistir que tenien “un pla preconcebut” per no investigar els fets. “Morón va prendre la decisió i Cunillera la va executar en el sentit que no s’investigués, ja fos per evitar un conflicte institucional o el que fos, però no es va investigar de forma deliberada i es va presentar un atestat al jutjat sabent que, amb aquella informació, s’havia d’arxivar”, va concloure el fiscal en la vista que es va fer al desembre.
Segons la sentència, però, concloure que Morón va donar instruccions a Cunillera a l’hora de fer l’atestat; que tenien un pla conjunt per no investigar els fets, o interessos compartits; o que les instruccions de Morón a Cunillera fossin les de no investigar el cas, “suposaria donar per certes simples suposicions”.
Els dos magistrats que han avalat l’absolució aprecien que l’atestat que el sergent Cunillera va portar al jutjat “tenia deficiències i omissions” i era “clarament millorable”, però insisteixen que el procés judicial no pretenia valorar la qualitat d’un atestat, sinó determinar l’existència de proves que permetin concloure que les omissions “es devien a una voluntat decidida dels acusats de no perseguir delictes”. Segons la sentència, tot això no s’ha pogut demostrar.
Tampoc no veuen acreditat que la decisió de Morón d’apartar del cas la caporal que va iniciar la investigació tingués com a finalitat impedir-la o dificultar-ne l’esclariment. En aquest sentit, els jutges assenyalen que tampoc no es va aportar cap protocol d’actuació dels Mossos d’Esquadra sobre quin policia ha d’assumir una investigació o sobre si un superior jeràrquic pot apartar de la investigació un subordinat. A més, afirmen que la declaració de la caporal no va ser del tot compatible amb el que va manifestar la seva font anònima –un altre agent de la Policia Local de Vila-seca.
Els magistrats també subratllen que bona part de les testificals i pericials es van centrar en fer “pures valoracions sobre l’actuació dels acusats” que, assenyalen, van ser “contràries entre si” i “irrellevants” per determinar la tipicitat de delicte. També consideren “irrellevant” i “innecessària” l’estratègia de defensa que apel·lava a una “hipotètica teoria de la conspiració” contra els acusats degut a la mala relació preexistent entre l’intendent Morón i l’aleshores sotscap de la regió, Rafel Comes.
Finalment, els magistrats posen en dubte que l’atestat que Cunillera va lliurar al jutjat fos el motiu, o almenys l’únic, que va precipitar l’arxivament de la pallissa. L’Audiència destaca que, malgrat les deficiències i omissions de l’atestat, “per si sol ja revelava circumstàncies estranyes i inquietants”, com el fet que els policies locals fessin una trucada des del telèfon de la víctima o que donessin unes explicacions “estrafolàries” sobre les lesions que presentava l’home.
El tribunal subratlla que el jutjat d’instrucció 2 de Tarragona es va inhibir en el jutjat 1, i que aquest va arxivar el cas sense entrar a valorar “els aspectes desconcertants” que es desprenien de l’atestat. Posteriorment, destaquen els jutges, a partir d’un anònim però “pràcticament amb la mateixa informació”, el jutjat va ser capaç de fer una instrucció judicial i d’incoar un sumari contra els dos agents i dos responsables de la Policia Local de Vila-seca, actualment encara pendents de judici.
Un magistrat discrepa
Per contra, un dels tres magistrats s’ha desmarcat de la sentència. Considera que caldria condemnar-los i, per aquest motiu, ha emès un vot particular. Segons ell, els acusats no van promoure la persecució dels policies locals, van ocultar intencionadament informació transcendent al jutjat i en van aportar una altra d’esbiaixada amb l’únic objectiu d’ocultar als agents implicats, cosa que van aconseguir, subratlla, perquè la investigació judicial de la pallissa va estar arxivada durant un any i mig.
El magistrat que signa el vot particular considera Morón i Cunillera autors d’un delicte de falsedat documental pel qual caldria condemnar-los a 1,5 anys de presó i multa de 1.080 euros, així com 1 any d’inhabilitació especial per a feines relacionades amb la funció policial i la seguretat ciutadana. A més, també els considera culpables de l’omissió del deure de perseguir delictes i considera que caldria condemnar-los a tres mesos més d’inhabilitació especial per al càrrec de policia.
La fiscalia encara pot presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem respecte la sentència absolutòria.
Roger Segura – ACN
Equip de redacció
