A dalt a l'escenari, Nicolasa Fernández, Mara Martínez i Manuel Puerto. Presentant l'acte, el president de l'AVV de Sant Salvador i Sant Ramon, Manuel Castaño
Primer vam conèixer seguidors dels Boixos Nois castellanoparlants que mostraven estelades en públic. Era a principis dels anys 80. Després vam veure com els castellanoparlants assumien la immersió lingüística i ajudaven a rescatar el català, o almenys això semblava. Molts, molts anys després estem vivint l’eclosió de Ciutadans en ple cor del Parlament, de la mà d’un Albert Rivera, catalanoparlant amb accent barceloní, que parla provocadorament en castellà al Parlament.
Aquest vespre, Tarragona ha vist l’aparició pública el fenomen Súmate, una plataforma que pot semblar difícil d’explicar perquè està formada per castellanoparlants que volen la independència de Catalunya. Qui menys, vol el dret a decidir. Res de tot això, ni els Boixos Nois, ni Albert Rivera ni Súmate eren imaginables quan començàvem a fabricar la democràcia.
Súmate es planteja la independència com un pas “necessari, però no suficient” per assolir una refundació d’Espanya a través d’una nova Constitució “feta des de la base”, castigant la corrupció i controlant el poder. Una mena de republicanisme radical, un pas o dos més enllà de l”Azanyisme’,… però, i vet aquí la cosa, independentista català.
La plataforma s’ha presentat al Centre Cívic de Sant Salvador amb l’assistència d’unes 40 persones. Ahir nit, el doble de persones van assistir a Reus a la conferència del coronel i escriptor Fernando Mollá, en què va qüestionar la història del 1714 dient que no va ser una guerra per la llibertat de Catalunya, sinó una guerra internacional on les potències europees intentaven desmuntar l’imperi espanyol, encara massa poderós. L’independentisme està provocant moviments sísmics en la historiografia d’ambdues puntes de la corda política.
Persones com Nicolasa Fernández, sevillana de naixement, explicava en castellà que ells són “catalans i espanyols”, però que no volen formar part de l’Estat espanyol. ‘Lo’ mai vist. Després d’un procés de recollida d’informació, Súmate fa seves les tesis de l’expoli fiscal, de la manca d’inversions a Catalunya, del malbaratament del diner procedent de Catalunya. En la presentació d’avui han estat nombrosos els exemples personals que s’hi han presentat, com aquella dona que veu com les beques a Catalunya costen 2.400 euros, i en canvi a Cartagena valen 800, o que la Seguretat Social cobreix més serveis a Andalusia que a Catalunya.
El boicot al cava, l’espurna
A Maravillas Martínez, andalusa que es va criar a Badalona i a Santa Coloma de Gramenet, li va sentar “molt malament” el boicot al cava català. En una conversa amb els periodistes afirma que la premsa d’Espanya ha arribat a un acord “per parlar malament de Catalunya”. Amb el boicot va començar a pensar en una Catalunya independent. Nicolasa també té la data de la seva conversió ben definida: l’11 de setembre de 2012, quan va assistir a la primera manifestació independentista, en què hi va anar sense ser-ho i s’hi va tornar.
Aquest fenomen té també un substrat ideològic força interessant. L’explicava Manuel Puerto, que s’ha donat a conèixer als mitjans amb el llibre ‘Oligarquía financiera y poder político en España’: “L’objectiu és disposar d’una nova Constitució a partir del fet que un poble va sortir al carrer i va dir ‘prou!'”. El poble és el català. Titlla de “nous lerrouxistes” aquells que diuen que Catalunya no està preparada per un referèndum i assegura que els empresaris alemanys es van posicionar contra el dret a decidir perquè “sense Catalunya, Espanya té molt difícil pagar el seu deute… i ells en són els principals creditors”.
J. Garcia
