Imatge d'arxiu de la Via Catalana.
La Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha celebrat una jornada per fer una “anàlisi jurídica del dret a l’autodeterminació”. En el seu document de conclusions, les afirmacions són més que clares i afirmen amb rotunditat que Catalunya té dret a la seva autodeterminació, que això inclou “la secessió negociada o unilateral” i alerta que si l’Estat manté la seva negativa a que els catalans puguin decidir el seu futur polític lliurement en una consulta, Catalunya podrà “apel·lar a la comunitat internacional per fer valdre el seu dret inalienable” a l’autodeterminació.
Mentrestant, tal i com va quedar palès el passat mes d’octubre, el Col·legi d’Advocats de Tarragona no es ‘mulla’ ni es ‘mullarà’ sobre la decisió del Consell de l’Advocacia Catalana que el passat 14 d’octubre va aprovar adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Els posicionaments entorn a la celebració de la consulta han revifat, aquest divendres, amb l’aprovació per part del ple de Tarragona, d’una moció del PSC en favor d’una consulta ‘legal’ pel dret a decidir.
El dret d’autodeterminació, “un dret fonamental dels pobles”
Contundents conclusions les de la jornada que la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona ha celebrat aquest divendres a la capital catalana. Després de dues taules rodones i les intervencions de set experts, han emès un document on asseguren que el dret d’autodeterminació dels pobles “és un dret fonamental i universal reconegut en tractats ratificats per l’Estat espanyol i que formen part, doncs, de la legalitat vigent”. Així mateix, recorden que durant el segle XX aquesta condició “ha estat formulada en dos sentits: com a dret reconegut a pobles i països subjectes a dominació colonial i com a dret humà de caràcter col·lectiu, atribuït a tots els pobles sense distinció”.
És per això que afirmen que d’aquesta manera “es permet la seva aplicació a supòsits en els que, tot i no existir una situació de subjecció colonial, es produeix un desconeixement o negació reiterats de la personalitat lingüística, cultural, jurídica i nacional d’un poble, o bé quan existeix una voluntat democràtica clara i majoritària d’exercir-lo”. A més, el document també conclou que el dret a l’autodeterminació “inclou el dret a la secessió, negociada o unilateral, i altres alternatives com la lliure associació o la integració en un Estat preexistent”.
A les conclusions de la jornada també s’afirma que el “dret a decidir, a ser consultat sobre propi futur, és una actualització del dret a l’autodeterminació i una expressió del principi democràtic reconegut en bona part de les Constitucions modernes, inclosa l’espanyola”. I es recorda que hi ha “diferents vies legals, dins del marc constitucional vigent, per a dur a terme una consulta d’autodeterminació” a Catalunya. Per aquests motius, els advocats de la comissió afirmen que “la negativa a l’acompliment d’aquest deure obre al poble de Catalunya la possibilitat d’apel·lar a la comunitat internacional per fer valdre el dret inalienable a determinar lliurement el seu futur”.
Malgrat aquestes conclusions, el Col·legi d’Advocats de Barcelona ha volgut deixar ben clar que “les opinions expressades” en aquest document de conclusions “pertanyen exclusivament a aquesta Comissió” i que el posicionament oficial de tot el col·legi l’expressa la seva Junta de Govern “a través dels comunicats signats pel Departament de Comunicació”.
