Per primera vegada, els quatre municipis de la costa del Baix Gaià han decidit fer un primer pas de promoció turística conjunta i anar plegats de la mà a una fira estatal, en concret, la Fira Internacional de Turisme de Navarra, que se celebrarà els propers dies 25, 26 i 27 de febrer a Pamplona. Es tracta dels ajuntaments de Creixell, Roda de Berà, Altafulla i Torredembarra. Tres dels municipis -Creixell, Roda i Altafulla- ho faran fora del paraigües del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i aquest detall és significatiu.
Des de fa temps, aquests municipis consideren que la costa del Baix Gaià no es visibilitza de manera satisfactòria en les fires que tenen lloc a l’Estat espanyol i en les que hi concorre la marca Costa Daurada. Des d’aquesta setmana, els quatre municipis anuncien la seva oferta turística en emissores de ràdio del País Basc, en castellà i en basc.
El passat mes de novembre, l’alcalde de Creixell, Jordi Llopart, convocava els altres tres ajuntaments per aglutinar una sortida conjunta a la Fira de Navarra, en el context que el turisme navarrès i del País Basc és força notori a la costa del Baix Gaià. La proposta va reeixir i es va decidir ‘fer la prova assistint al certamen de Navarra de manera conjunta i com a municipis de la Costa del Baix Gaià’, ha subratllat l’alcalde de Creixell a Tots21. ‘Això ens permetrà poder desplegar els nostres productes turístics de manera més clara i efectiva i que se’ns visualitzi més com a especificitat de producte turístic’.
En els altres certàmens on assisteixen conjuntament sota la marca Costa Daurada consideren que aquesta opció no es dona. Del mateix parer és l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, que va consultar amb els càmpings del municipi quin és el públic que els interessa ‘i és clar que és el navarrès i basc. Fins i tot un càmping de Roda s’anuncia a l’estadi San Mamés de Bilbao’, recorda a aquest digital.
Els ajuntaments de Creixell i Roda de Berà no s’han incorporat aquest any al conveni córner de la Diputació, que va ser presentat aquesta setmana i aglutina la part del lleó dels municipis turístics de les comarques de Tarragona, tant de la Costa Daurada com de les Terres de l’Ebre, 27 en total, sumant-hi institucions del sector i PortAventura. No l’han subscrit perquè prefereixen apostar per aquesta fórmula conjunta amb altres municipis del Baix Gaià. En canvi, Torredembarra i Altafulla sí l’han subscrit, tot i que en el cas de la Fira de Navarra Altafulla no hi assistirà sota l’aixopluc de la Diputació, sinó de Costa Baix Gaià.
L’alcalde de Roda de Berà ha posat l’exemple de Fitur per no voler sumar-se al conveni de la Diputació: ‘A nosaltres no ens és efectiu anar-hi perquè no se’ns visualitza, no podem oferir els nostres productes, fer les nostres promocions i tenir un espai propi. Tenim un pressupost ajustat i hem de buscar el màxim d’eficàcia’. Afinar pressupostàriament és també l’argument del consistori de Creixell. ‘No podem anar als dos llocs: estar al conveni corner i anar a Navarra per lliure’, ha destacat Llopart.
En el cas d’Altafulla, el seu regidor de Turisme, Jordi Molinera, afirma que per primer cop, la seva presència al conveni corner exclou assistir a les tres fires estatals on hi va la Diputació: Fitur -Madrid-, B-Travel -Barcelona- i Navartur sota la marca de la Diputació. El conveni corner no només facilita anar a aquests certàmens, sinó que té una oferta més àmplia, com la de la formació o les accions de màrqueting, on sí hi serà Altafulla. ‘Feia molts anys que els municipis del Baix Gaià parlàvem de fer promoció conjunta en una fira. La marca Costa Daurada és molt respectable, però nosaltres tenim unes especificitats i una especialització en turisme familiar, de proximitat i cultural que no té res a veure amb el model de touroperador d’altres municipis o el de PortAventura. Preferim fer equip amb el Baix Gaià i fer-ho extensiu als municipis d’interior’, subratlla Molinera.
En el cas de Torredembarra, hi ha una paradoxa: l’Ajuntament s’ha sumat al conveni córner en la modalitat d’assistir a les tres fires estatals, i en el cas de Navarra ho farà per partida doble: sota el paraigües de la Diputació i amb l’estand del Baix Gaià, ha informat la regidora de Turisme, Marina Riudeubas. Com a Diputació, Torredembarra no podia escollir anar a unes fires i deixar d’anar a altres, ja que el pack és conjunt. A Torredembarra li interessa estar a Fitur i a B-Travel pel perfil del visitant: ‘Nosaltres no hi podríem anar sols pel cost econòmic que té’, apunta.
Quan acabi la fira de Navarra es farà una valoració de l’impacte assolit. Els municipis de la subcomarca del Gaià també es plantegen anar a més fires units -podria ser a Andorra i a Expovacaciones, a Bilbao- i fins i tot sumar productes de municipis de l’interior del Baix Gaià: ‘Podríem promocionar l’oli de Salomó o de la Nou de Gaià en aquests certàmens’, ha citat l’alcalde de Creixell a modus d’exemple.
Els municipis de la costa del Baix Gaià tenen molt clar el perfil del turista que volen i el producte que els interessa promocionar: les platges naturals de la zona, amb vegetació i dunes, entorns poc massificats; un territori farcit d’història i patrimoni monumental -tots ells tenen un castell imponent, de l’època en què el riu Gaià feia de frontera entre els dominis musulmans i els cristians, a mes del propi riu Gaià, espai natural protegit per la Unió Europea i lloc d’excursions i caminades. A més, s’hi suma la proliferació de càmpings, que han fet de la subcomarca una mena de reserva natural que ha impedit un desenvolupament salvatge de l’urbanisme costaner com sí ha succeït en altres poblacions de costa.
Fonts de la Diputació de Tarragona han tret ferro al cas situant-lo en un context de normalitat, ja que ‘no es nou’ l’entrada i sortida de municipis en el programa córner, com ara els. casos de l’Associació de Càmpings o els ajuntaments de Calafell, Mont-roig o Vandellòs i L’Hospitalet. ‘L’esperit del programa córner és el consens i dins d’ell, que cada un actuï com millor li sembli segons la seva estratègia. El que busquem sempre és escoltar, recollir i actuar’. Córner no és un programa ‘granític’, han indicat.
Jaume Garcia
Equip de redacció