Àngels Chacón: ‘Això no és un govern, és un desgovern’

🔊 Escoltar la notícia

La igualadina Àngels Chacón és la candidata a ocupar la presidència de la Generalitat pel Pdecat i la que genera un consens ampli en la formació que es reclama hereva de Convergència: és la millora candidata, la més ben preparada, la de més nivell, sense punt de comparació amb el mateix Puigdemont o amb Laura Borràs. No endevades va ser consellera d’Empresa i Coneixement del Govern Torra fins que aquest la va foragitar en el trencament intern que ha acabat amb l’existència de dos partits -Junts x Cat i el Pdecat, amb permís del Partit Nacionalista Català de Marta Pascal-. Si una cosa ha aconseguit l’independentisme postconvergent i la reacció judicial al procés ha estat trencar totalment el llegat de Pujol. Chacón va mantenir una entrevista amb Tots21 durant una visita cursada recentment a Tarragona.

La Junta Electoral Central ha confirmat que Junts x Cat pertany al Pdecat com a drets electorals

Junts x Catalunya era una coalició electoral formada per dos partits, Convergència Democràtica de Catalunya, que en tenia la propietat del nom, i el Pdecat, que es va usar per concórrer a les eleccions. Per tant, com a titular de la coalició, el Pdecat ho és dels drets electorals. Com que veiem que darrerament se’ns excloïa de la Taula de Partits, vam reclamar que se’ns reconegués aquest dret que legítimament ens pertanyia.

Què suposa aquesta decisió judicial?

Suposa que en els debats electorals ens corresponen els espais, també els espais gratuïts de propaganda, i evidentment és un reconeixement al partit en base al qual es va crear Junts x Cat.

Espais electorals, però no vol dir que hagin de canviar de nom. És una mica paradoxal

No, seguim sent el Pdecat. En el seu moment, el Pdecat, per una situació excepcional que estàvem vivint, va utilitzar una fórmula conjugant dues ànimes, la del partit, amb la seva logística i organització, que renuncià a les candidatures aprovades en primàries en un gest de generositat, per tal d’afavorir la transversalitat recollint candidats independents i amb el lideratge del president Puigdemont. Què ha succeït?  D’una fórmula n’ha sortit després un partit, que ens demanava que desapareguéssim. Aleshores vam reclamar els drets electorals a la Junta Electoral Central. També hi ha un judici pendent pel nom de Junts x Catalunya. Hi hagué un acord per escrit en el qual es fixava que Junts x Cat era un nom que no podria utilitzar-se si no hi havia consens per ambdues parts. Junts x Cat l’ha utilitzat, i el nostre gerent ens ha defensat impugnant una assemblea fictícia, que posava en marxa Junts i s’atribuïa el nom. Som generosos, però tontos no.

En el cas que es quedin amb la marca, canviaran de nom?

No. Aquí estem defensant els nostres drets. Junts x Cat era una fórmula on una part de la gent se n’ha volgut apropiar. Cediríem el nom, però el que volem és que se’ns reconegui la titularitat.

Estem en precampanya i sorprèn que el Pdecat tingui tans minsos resultats en els sondejos -de zero a un diputat en la recent enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió- amb tants càrrecs amb experiència i noms coneguts com acumula, així com pel seu recorregut històric

Fins fa poc estàvem barrejats amb Junts x Catalunya i a la ciutadania li costa identificar-nos. Fa tres mesos vam decidir tenir veu pròpia. Som independentistes, però quan tens la independència a tocar sí es permet aparcar la ideologia, però en aquest context, no. La transversalitat de Junts x Catalunya no es concreta en un corpus ideològic determinat, i  en canvi, nosaltres sí ho reivindiquem.

D’altra banda, no hem exposat les propostes concretes perquè encara no se sap quan se celebraran les eleccions -ho farem en els propers dies-, i nosaltres tenim enquestes internes que ens donen grup parlamentari i aspirem a ser determinants en el proper govern.

Ser la clau i ser la centralitzat son les idees força que llencen. Sona a herència de Convergència

Correcte. No renegarem del que hem estat. Hem sigut un partit essencial en la configuració de la Catalunya que avui coneixem, evidentment amb gent nova adequada al segle XXI, però no farem el que alguns s’han afanyat a fer, com és renegar d’aquests orígens. És curiós que ho digui la candidata que tot just fa quatre anys que sóc associada al Partit Demòcrata i quan no havia estat mai a Convergència, i és curiós que hi hagi gent que hagi estat més de 30 anys a Convergència i ara no hi sigui. Hem de saber diferenciar el que han fet uns i la gran majoria d’alcaldes i regidors que han construït la Catalunya actual.

Al territori hem viscut un trasvàs d’alcaldes i regidors cap a Junts x Cat, especialment al Baix Camp. Per què ha succeït?

Aquí intervenen diferents elements. En primer lloc, l’afinitat que es pugui tenir o l’empatia amb Puigdemont. Nosaltres no hem deixat mai de ser solidaris i d’estar al costat del president Puigdemont i dels presos, però evidentment, a ningú no se li escapa que hi ha uns contrapoders. I ens haurem de preguntar quanta d’aquesta gent que ha canviat de partit té càrrecs i quanta no, i potser tindrem alguna pista més.

És a dir, els que es deuen a la professió que exerceixen

Sí, correcte.

Parlàvem de ser el partit de la centralitat. Reivindiquen també la figura de Pujol?

Reivindiquem la visió de Pujol entesa quant que Catalunya havia de ser el subjecte determinant i no l’objecte, fins i tot a nivell internacional, que en el seu origen va determinar el sistema educatiu, de salut, de recerca,… En aquest sentit, no renegarem d’un llegat que vam ajudar a construir. Una cosa són les praxis que individualment puguin ser reprobables, però venim d’aquell llegat. Vam estar governant més de 30 anys.

Properament faran públic el seu programa electoral. Què necessita Catalunya?

Quant a la independència, cal fer una proposta realista per no generar més frustració. Per molt que siguem independentistes i així ho defineixen els nostres estatuts, entenem que sense una estratègia unitària conjunta de tots els partits mai podrem arribar a assolir aquest objectiu, i aquesta estratègia conjunta no existeix. Tampoc hi ha prou consens social ni reconeixement internacional. No confonem desitjos amb realitats. Vol dir això que hem deixat de ser contundents a l’hora de denunciar la repressió que encara s’està exercint? En absolut, però el que no farem és enganyar la gent.

L’altre vector és que Catalunya necessita tornar a reactivar la seva economia, que ens ha de permetre el benestar social dels ciutadans, però sobretot necessita recuperar el prestigi de les seves institucions i posicionar-se com el referent que era. Catalunya està perdent rellevància i això no ens ho podem permetre. Donarem a conèixer els condicionants per a qualsevol negociació futura. És ben conegut que en matèria fiscal aboguem per la supressió de l’Impost de Successions i la disminució de la pressió fiscal a Catalunya.

D’aquest pèrdua de prestigi, de reconeixement internacional que havia tingut Catalunya durant molts anys, n’és en part responsable el Govern de la Generalitat?

Sí. Els darrers anys hi ha diferents elements que ens ajuden a entendre per què som on som; hi ha un infrafinançament de Catalunya, i arrenca d’una molt mala gestió del tripartit, quan vam heretar els deutes. És penós que es parli de retallades quan són una herència de deutes no pressupostats. Que m’expliquin com es gestiona això. Com a regidora de l’Ajuntament d’Igualada vaig heretar un endeutament del 110 per cent. Això és hipotecar les generacions futures. A més a més, ha calgut sobreposar-nos de la intervenció del 155.

Quan dic que Catalunya està perdent rellevància ho dic perquè no s’hi està apostant en els pressupostos, on hi ha una clara intenció d’ERC de prioritzar amb un 80% la salut, l’educació i el benestar. No dic que no s’hagi de fer, ara bé què ens queda per l’economia productiva, per la recerca, quan el futur de Catalunya està basat en la generació de coneixement? No serem competitius per tenir salaris baixos, sinó per generar coneixement i ecosistemes, i fer front a reptes com la transició energètica o la sostenibilitat. Cal que ens adequem a aquest nou context sòcioeconomic global, gestionar la pandèmia amb més rigor, amb menys improvisació i menys caos, com ha passat en  aquesta segona onada, on no és acceptable aquest nivell d’improvisació. I per culpa d’aquesta negligència estem matant les mosques a canonades.

La gestió de la pandèmia és responsabilitat d’ERC?

Per acció i per omissió, els uns i els altres en són responsables, però les àrees que han gestionat la pandèmia són aquestes. Cal coordinació, gestió amb el territori, cal comunicació i això no hi és. Es menysté els sectors, no s’acompanya la presa de mesures amb cap mena de compensació. Si l’economia productiva no t’importa només t’interessa incrementar la pressió fiscal, però sense acompanyar-ho. A Catalunya som petita i mitjana empresa. El Govern no està a l’alçada. I no dic res diferent del que deia quan era consellera. Quan acabi aquesta època de supevivència, en vindrà una altra, i cal seguir sent competitius.

El Govern està instal.lat en el dèficit i la pandèmia ens ha ensenyat que depenem molt del turisme

Sí, per bé que a Catalunya cap sector no supera el 15% -del PIB-. El turisme suma el 12%. La catalana és una economia molt diversificada.

Aquestes eleccions estan obertes, amb qui governarien?

Ho veurem. Explicarem les nostres propostes, les intocables i insalvables. En el cas de Junts x Catalunya, està optant per la confrontació i menysté la gestió del dia a dia. No li interessa el govern. I això no és un govern, és un desgovern, no és una coalició o acord de govern. Es traspua arreu la rivalitat. Anem a defensar molt el nostre projecte i si això vol dir no entrar a Govern, no hi entrarem, anem a evitar que la política d’aquest país la condicioni la CUP.

És possible un govern tripartit d’esquerres?

…Que ja hi és ara: Junts no fa cap oposició al que facin la CUP i Podem

Es parla d’un tripartit ERC, PSC i Comuns

No ho sé. Ara, per omissió, Junts compra els projectes d’esquerra.

Enganya Junts quan promet que farà efectiu el mandat del referèndum de l’1-0?

Això és enganyar la gent, no hi ha unitat estratègica dels partits, no hi ha reconeixement internacional. M’agradaria que definissin fins on volen arribar amb la confrontació, en una situació de crisi i greus dificultats com l’actual. Paralitzar el país, sortir al carrer, emprar la violència? Vol dir no anar a negociar res a Madrid? Doncs potser no cal ni anar a Madrid.

Som en un territori molt particular, les comarques de Tarragona, tenim turisme, indústria química, agricultura, comerç, i tenim la pandèmia. Què proposen per a les nostres comarques?

A banda de gestionar la pandèmia, Tarragona té una diversitat de sectors que cal potenciar i tots ells són susceptibles de ser transformats. Tarragona té una universitat, i això és molt important, perquè genera coneixement. La Universitat és un pol aglutinador de molts dels projectes vinculats a energies alternatives i a nivell competitiu vinculat al coneixement,

Pel que fa a la resta del model econòmic de Tarragona, en turisme s’estan fent els deures i cal reprioritzar-ho. Quan preguntem: Tarragona, què vol ser? El territori ho haurà de dir i hem d’integrar demandes. En poso una: què ens passa amb les energies renovables, amb els parcs eòlics. Al Parlament haurem de decidir si seguim instal.lant energies renovables peti qui peti o escoltem algunes veus del territori que diuen que no volen més saturació d’aerogeneradors. Haurem d’abordar el tancament de les centrals nuclears i l’arribada de l’hidrogen verd, associat a l’impuls que li confereix la URV.

Quant al model turístic, haurem de mirar quins mercats ens porten més qualitat. Només cal repensar un seguit d’actius.

També tenim la petroquímica

La seguretat exterior és un tema del Departament d’Interior. Demanàvem que s’integressin les noves tecnologies per la traçabilitat del model productiu en seguretat, i redefinir quin passat, present i futur té la indústria petroquímica entenent que Catalunya no és el melic del món. Caldrà analitzar molt bé quines estratègies a nivell global tenen sobre nosaltres, a més del que vulgui el territori.

Aquesta setmana farà un any de l’accident d’IQOXE. Vostè era aleshores consellera d’Empresa. Va actuar de manera correcte IQOXE?

Des de la conselleria, vam ser més exigents que el que establia la legislació a l’hora de demanar tots els permisos, fins i tot la legislació europea. A l’hora de demanar responsabilitats fins i tot vam contractar una auditoria externa independent, feta per una empresa internacional, una de les que va investigar el cas del Prestige. Una part de les dades no les teníem perquè eren sota secret de sumari. Vam extremar encara més les mesures malgrat les demandes del sector petroquímic, que ens reclamava obrir la planta perquè la necessitaven. No vam atorgar cap mena d’autorització a la que va explosionar, i en les altres dues vam extremar les condicions i vam reclamar integrar noves tecnologies. És absurd estar pendents de saber on és el disquet informàtic. Aquesta informació ha de ser al núvol, ha de ser segura i consultable immediatament. Ho haurem de fer de la mà de les administracions i de les associacions de veïns.

Les nuclears tancaran, què faran amb els municipis que en depenen d’elles?

L’apagada nuclear de l’any 2035 necessitarà un pla de reindustrialització. Caldrà repensar-ho. Estem parlant a quinze anys vista, que no és tant de temps

Jaume Garcia