El Plaseqta preveu el confinament de la població davant els primers indicis d’accident greu a la petroquímica

🔊 Escoltar la notícia

El Govern recupera el Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (Plaseqta) i retorna al territori la gestió de les emergències químiques, 13 anys després que aquest pla s’integrés al Plaseqcat. El Govern aprovarà dimarts el Plaseqta, que tindrà sis mesos d’adaptació i estarà dirigit pel delegat del Govern a Tarragona.

“Empoderem el territori i li donem totes les eines”, ha subratllat el conseller Miquel Buch. Alhora, Buch ha destacat que el Plaseqta “simplifica” la presa de decisions i se situarà sempre en un escenari “de màxims” a l’hora de donar resposta a incidents. En aquest sentit, el pla preveu el confinament de la població davant els primers indicis d’accident greu a la petroquímica, com el de fa sis setmanes a IQOXE.

La Comissió Plenària de Protecció Civil, reunida aquest divendres a l’edifici 112 de Reus, ha donat el vistiplau al Plaseqta, que queda ara pendent de l’aprovació del Govern. El pla inclou la zona d’influència dels principals polígons industrials químics, la qual cosa es tradueix en 29 municipis i una població de gairebé 370.000 persones. “Apropem la presa de decisions davant de qualsevol emergència als sector químic de Tarragona per la singularitat i la potencialitat que té”, ha subratllat el conseller d’Interior.

Se simplifiquen els criteris d’ordenació del confinament

El Plaseqta simplifica els escenaris previstos a l’hora de prendre la decisió d’activar les sirenes i el consegüent confinament de la població. Fins ara, el Plaseqcat exigia evidències contrastades i en bona part condicionades a la informació transmesa per l’empresa afectada, però ara la decisió es prendrà situant-se en un escenari “de màxims”, en el pitjor possible, segons ha detallat Buch. Si l’accident del 14 de gener a IQOXE es produís ara, s’activarien les sirenes i l’ordre de confinament.

Així, a partir d’ara quan hi hagi “una evidència mínima contrastada” d’afectacions greus -ja sigui a través de les notificacions que ha de fer l’empresa, la informació dels ajuntaments o dels ciutadans que reportin molèsties- s’ordenarà el confinament general. Malgrat tot, el subdirector general de Programes en Protecció Civil, Sergio Delgado, ha insistit que l’estratègia no és la d’activar sirenes cada cop que hi hagi un incident, sinó que cal “objectivar el risc”. Delgado ha apuntat que el pla vol acabar “amb la incertesa inicial” detectada el 14 de gener i en altres incidents anteriors.

El document preveu que l’activació de la fase d’emergència -la més greu- implicarà sempre el confinament de la zona afectada i el so de les sirenes. No és així en el cas de les altres dues fases previstes per a incidents i accidents menys greus, la prealerta i l’alerta. En aquest punt jugarà un paper clau la xarxa de sensors químics que s’implementarà per poder determinar quan hi ha risc per la població davant d’un possible núvol tòxic.

En paral·lel, Buch ha tornat a recordar que és l’Estat qui ha de fer la transposició de la directiva europea per implementar el sistema Cell Broadcasting, que permet avisar la població d’una determinada zona de situacions d’emergència mitjançant missatges SMS. La voluntat de l’executiu és implementar aquest sistema amb la major celeritat possible.

El paper dels ajuntaments

El conseller Buch ha refermat el compromís d’atendre el debat territorial sobre aquesta qüestió i que els ens locals també puguin expressar la seva opinió. En aquest sentit, ha recordat que, tot i que “no és recomanable”, els ajuntaments tenen la potestat d’activar les sirenes “si creuen que han d’anar més enllà”.

De fet, el nou pla detalla que, en cas d’activació del Plaseqta els ajuntaments dels municipis afectats hauran d’activar el seu pla d’emergència municipal. També hauran d’avaluar si es requereix o no el confinament general al seu municipi -mitjançant l’activació de sirenes- i reportar-ho als òrgans de gestió del pla. A més, els consistoris tindran l’obligació de transmetre la informació relativa a les mesures que es puguin prendre als elements crítics com ara escoles i llars d’infants, centres cívics o residències.

Gestió des del territori

El nou pla situa l’edifici del 112 de Reus com el punt neuràlgic de la presa de decisions. La direcció del Plaseqta correspon al delegat del Govern a Tarragona, per delegació del conseller. Dins de les noves estructures de decisió i gestió es crea un Comitè Tècnic, presidit pel director dels serveis territorials d’Interior, que es constitueix sempre que s’activa el pla, amb un caràcter operatiu.

En paral·lel, hi ha el Consell Assessor, un òrgan directiu de coordinació presidit pel delegat del Govern i format per representants dels departaments que poden veure’s implicats en la gestió (Interior, Salut, Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat, Educació), i dels ajuntaments afectats. El Consell Assessor es reunirà sempre que s’activi la fase d’emergència i potestativament en cas d’activació en fase d’alerta.

De la seva banda, el pla també reserva un paper a les empreses químiques, especialment en emergències importants o de llarga durada, donant suport al comitè tècnic, així com també en la informació proactiva dels incidents menors o accidents que no tinguin lloc a les seves instal·lacions però dels que tinguin coneixement.

Revisió al cap de sis mesos

El Plaseqta tindrà un procés d’implantació amb la població i els ajuntaments del territori de sis mesos. Un cop passat aquest període es preveu fer una actualització del pla que reculli les possibles millores que s’identifiquin en el procés de participació en la implantació.

A més, el Govern preveu una inversió de gairebé 7 MEUR per a la implantació del pla durant els propers quatre anys. Això inclou la incorporació de tècnics especialistes, el finançament dels sensors de productes tòxics en l’aire, i eines i equipaments NRBQ (Defensa Nuclear, Radiològica, Biològica i Química) per als efectius d’intervenció a la zona de l’accident. A més, també es preveu impulsar campanyes de sensibilització i comunicació, especialment a les escoles.

Roger Segura – Mar Rovira – ACN