Fa poques setmanes, una campanya institucional ens feia notar l’escassa projecció mediàtica de l’esport femení al nostre país, i no pas per manca de jugadores, de clubs, de mèrits o de fites assolides. Moltes persones es van adonar aleshores d’una anomalia que la ciutadania ha acabat normalitzant: només seguim amb assiduïtat les competicions esportives que practica el 50 per cent de la població, és a dir, els homes. I l’altra meitat, la de les dones, on és? Doncs en llocs idèntics: camps d’esport, tornejos, entitats, esport base… tot i que, des del seu mateix origen, han estat activitats invisibles. Però que això sigui habitual no vol dir que ho haguem d’acceptar com a normal. ‘Habitual’ i ‘normal’ no són paraules sinònimes. Ni de bon tros.
Noemí Llaurado i Sans és presidenta de la Diputació de Tarragona
És per situacions com aquesta, i per moltes altres, que celebrem el Dia Internacional de les Dones, una jornada per reclamar la igualtat real de dones i homes en tots els àmbits de la vida, amb una especial incidència en aspectes bàsics de caire laboral, econòmic, social, domèstic o de representativitat en llocs de presa de decisions. Es tracta, en definitiva, de trencar estereotips socials i de reivindicar una societat més justa, integradora, lliure i equitativa, on els drets de les dones siguin plenament efectius i no es vulnerin. Una fita legítima, raonable i del tot comprensible, si bé la realitat actual ens recorda que els sostres de vidre encara existeixen.
Precisament, una de les moltes responsabilitats de les administracions públiques és la visibilització de les dones a través de la seva plena incorporació en llocs de responsabilitat. Les nostres institucions han de representar la diversitat de la nostra societat, i no hi ha cap raó que justifiqui la manca de representació paritària. En l’actualitat, del total de 189 municipis i entitats municipals descentralitzades de les nostres comarques, només una trentena estan governats per dones. I pel que fa al Parlament català, hi ha gairebé una seixantena de dones diputades d’un total de 135 representants. De fet, la mateixa Diputació de Tarragona té una assignatura pendent en aquest sentit: malgrat que ara estigui encapçalada per una dona, amb les meves companyes diputades no arribem al 26% de la Corporació, un percentatge que encara queda lluny de la paritat, per bé que dues de les vicepresidències les ocupin també dones.
El fet de ser la primera presidenta de la Diputació de Tarragona en els seus gairebé dos-cents anys d’història em satisfà doblement: a part de poder treballar per la millora dels municipis i la generació d’oportunitats per a les persones, em permet representar arreu els lideratges femenins del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Abans que jo, altres dones han exercit càrrecs de responsabilitat a l’administració local, com a alcaldesses o regidores, obrint així un camí que no sempre ha estat planer. Bé sigui des dels ajuntaments, les entitats, les empreses o l’àmbit domèstic i particular de cadascuna, la tasca diària de moltes dones, i també de molts homes, ha estat i continua sent cabdal per lluitar contra el sistema patriarcal i avançar en la necessària igualtat. El meu reconeixement a totes i a tots per fer-ho possible.
Noemí Llaurado i Sans és presidenta de la Diputació de Tarragona
Equip de redacció
