Una pancarta denuncia la situació que viuen els nens de Club Futbol Base Campclar. Foto: Facebook Club Futbol Base Campclar.
El conflicte per la utilització de les instal·lacions esportives municipals als camps de futbol de Campclar i Bonavista està perjudicant prop de 400 nens de les respectives entitats esportives. Mentre els clubs de tota la vida, Associació Cultural Bonavista i Atlètic Campclar, reclamen percebre uns diners per a l’ús dels vestidors i fer front el cost de la neteja; els clubs de ‘nova creació’, Racing Bonavista i Futbol Base Camplcar, denuncien que se’ls fa la vida impossible a l’hora d’accedir a les instal·lacions, que no compten amb claus pròpies ni amb un espai idoni per als vestidors.
El conflicte parteix, en tots dos casos, de l’escissió dels clubs tradicionals en noves entitats esportives: les desavinences en el sí de les directives eren tan fortes que al final s’han acabat creant el Racing Bonavista i el Futbol Base Campclar. “Això està afectant els nens, que al final és el que més ens preocupa i fa que una gent de la ciutat no estiguin en les condicions que haurien d’estar”, ha declarat a aquest mitjà el regidor d’Esports, Joan Sanahujes. Davant aquest afer, Sanahujes reconeix que l’Associació Cultural Bonavista i l’Atlètic Campclar “són els dos clubs que han gestionat els camps en els últims 30 anys”. No obsant, manté Sanahujes, també és cert que els camps són de titularitat municipal. Per aquest motiu, i davant el conflicte entre clubs, el consistori ha negociat dues opcions en els darrers mesos que s’han vist frustrades.
Dues solucions fallides
La primera mesura del consistori va arribar a finals de novembre del 2013. Aleshores, es va proposar un principi d’acord negociat entre les quatre parts. “Però quan va arribar el moment de la firma, no es va signar”, lamenta Sanahujes. El motiu del desacord, apunta el regidor, és que “Cultural Bonavista i Atlètic Campclar volien cobrar ja el cost del manteniment, així com els diners dels mesos anteriors; mentre el Racing Bonavista i el Futbol Base Campclar deien que no tenien els diners”. Aquest primer acord fallit contemplava un preu per hora utilitzada perquè “tothom pagués pel que feia servir”, justifica Sanahujes.
A finals de febrer arriba una segona alternativa, aquest cop de manera unilateral i en forma de dictamen per part de l’Ajuntament. Es redacten unes normes bàsiques d’ús, es fixen uns calendaris i uns períodes de manteniment, ús del vestidor local i del marcador o accedir a les claus del desfibril·lador, entre altres punts. L’Ajuntament diu que s’han de complir aquestes normes però els clubs de ‘tota la vida’ no hi estan d’acord. De nou, la reclamació de l’Associació Cultural Bonavista i de l’Atlètic Campclar és que Racing i Futbol Base paguin.
Amb el conflicte enrocat, Sanahujes afirma tenir “l’esperança” que l’afer es resolgui a finals d’aquest mes de març, “però no depèn de nosaltres”, ha resolt.
Què en diuen els clubs?
Des de l’Atlètic Campclar, el president Pedro Bautista denuncia que “alguns nous directius volien que jo dimitís i ells quedar-se. Els vaig dir que ja tenia pensat anar-me’n, però no de la forma que ells volien, ja que a mi em queda fins el 2017”. Bautista assegura que una part de la directiva es volia “apoderar” del club i que amb aquesta actitud “han fet molt mal al Campclar”. I és que, segons ha explicat a aquest mitjà Pedro Bautista, “l’Atlètic Campclar s’ha quedat amb una seixantena de jugadors mentre el Futbol Base Campclar s’ha endut més de 100 jugadors!”.
Bautista es mostra d’acord amb què el Futbol Base tingui claus de les instal·lacions; això sí, els recorda que “tenim unes despeses per mantenir nets els vestidors i les grades; que s’estan servint de l’aigua calenta i cada mes gasten 400 euros en gasoil”, assegura. Bautista apunta que necessiten que se’ls pagui el cost del manteniment derivat de la seva activitat “perquè amb la subvenció de l’Ajuntament, que no arriba a 3.000 euros, no podem fer front ni al gasoil de l’any, que puja 4.000 euros”. Per tot plegat, el president de l’Atlètic Campclar es mostra taxatiu: “No estic disposat a donar-los les claus, quan paguin ja en parlarem. Sinó, que vingui l’Ajuntament i ens obligui”.
A l’altre banda, Samuel Ortega és el responsable del Futbol Base Campclar. Lamenta que no tenen accés al vestidor, ni al desfibril·lador, ni a les claus: “No es van voler fer eleccions a l’Atlètic, l’Ajuntament ens proposa crear un club nou i ara ens abandona”. Ortega recorda que tenen 111 nens que no poden comptar amb les instal·lacions que mereixen.
El binomi es repeteix entre l’Associació Cultural Bonavista (els ‘de sempre’) i el Racing Bonavista. Edmundo Pérez, de l’Associació Cultural denuncia que el Racing “s’ha emportat els nostres jugadors després de perdre les eleccions i van fer un nou club”. Pérez assegura que “el nou equip ve a entrenar i té els seus horaris d’entrenament, que és el que es va acordar amb l’Ajuntament”. Pérez va més enllà i afirma que “ells no paguen i les instal·lacions són del Cultural Bonavista”. Com s’ha dit, l’Ajuntament va instar a finals de novembre al Racing Bonavista a pagar les despeses de neteja, vestidors, etc: “Havien de pagar cada mes, no ho han fet i ja em deuen 7 mesos que mentrestant he anat pagant jo”, conclou Pérez.
Vicente Rubio, del Racing Bonavista, argumenta que “l’Ajuntament no s’hi vol posar perquè vol estar bé amb tothom i venen les eleccions”. Mentrestant, Rubio assegura que el Racing “no té els diners per pagar les despeses”. I és que, segons exposa, “el Cultural Bonavista és qui té explota el bar, qui cobra de BASF, dels veterans, del Col·legi Sant Pau, etc”. Davant aquest fet, Rubio es pregunta “per què hem de pagar per jugar aquí, quan el camp és municipal i no d’ells”. Rubio explica que se’ls demanen 500 euros mensuals per fer front a les despeses, però “ens neguem a pagar-los perquè el què hauria de fer l’Ajuntament és regular els camps de futbol”.
Per últim, conclou el vicepresident del Racing Bonavista, “l’Ajuntament no s’hi vol posar perquè la Floresta, la Granja, Torreforta… Tot això són ghettos que ho utilitzen els seus propis quan les instal·lacions són públiques i les paga tothom”.
Joan Marc Salvat
