El portaveu de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig, durant un acte informatiu. Foto: ACN
En plena desescalada de la pandèmia del coronavirus i amb força empleats municipals operant amb teletreball, la maquinària municipal no s’atura i el canvi que pregonen els seus dirigents es vol visualitzar en casos com l’urbanisme i la mobilitat. D’ells se n’encarrega el portaveu del Govern, Xavier Puig. En aquesta entrevista concedida a Tarragona21 avança que el consistori es personarà en el cas Inipro.
Tarragona21 ha desvetllat que la petició feta per alguns propietaris de bars i restaurants de Tarragona en el sentit que l’Ajuntament apliqui una moratòria impositiva de dos anys és il.legal. Com veu aquesta petició?
Nosaltres som un govern d’esquerres i mai consideraríem una mesura tan insolidària com aquesta, que suposaria que tot un col.lectiu s’escaparia d’unes obligacions que té tothom, com si no hi hagués més afectats pel coronavirus, com si l’Ajuntament no hagués de netejar els carrers, obrir les llars d’infants, destinar diners a Serveis Socials. Fins i tot li diré que a mi m’és igual si la mesura és legal o il.legal -que ho és-, és simplement insolidària amb la resta de la ciutat. No vol dir això que no podem fixar incentius fiscals, que ho estem fent, com permetre l’ampliació de la superfície de les terrasses o que els establiments puguin ocupar carrers. Estem al costat del sector de l’hostaleria de la ciutat, i amb ells ens hem reunit i hem consensuat les mesures, estant al seu costat, amb els seus representants oficials.
El PP ha demanat una quasi amnistia fiscal
Algunes mesures que han demanat les estem executant, arriben tard. En tema d’impostos s’han fet descomptes importants, i amb el pla d’ajudes al comerç, hostaleria i el turisme, que voreja els 700.000 euros, no només per salvar el sector de la restauració, sinó per treballar plegats, per acollir el turisme de proximitat. Quan es tanquen les portes al turisme de fora, Tarragona agafa una posició de força. Hem de tenir una ciutat preparada per acollir els nostres visitants en condicions de seguretat i encara és més important per als propis tarragonis i tarragonines.
La ciutat té previst aixecar fins a 3.000 habitatges en diferents llocs els propers anys. Veurem obres aviat?
Ja s’estan veient, com en el cas de l’edifici Kronos, al passeig de la Independència. També hi haurà obra a l’entorn del parc del Francolí i en solars situats en sòls urbans. Altrament, tenim aquests plans urbanístics que sumen els 3.000 habitatges. És una qüestió de mesos veure grues.
La crisi del covid afectarà la construcció a Tarragona?
Cal veure com evoluciona el mercat immobiliari. L’economia ha viscut un aturada important i hem d’esperar a veure si es produirà una altra aturada a la tardor i com afectarà a la demanda. Caldrà observar si hi ha contenció de la demanda o si aquesta és puntual.
A Tarragona tenim una davallada demogràfica i caldrà veure com queden els grans plans que preveien grans creixements que queden ara més en entredit que mai, com el cas de La Budellera, que seria com instal.lar una ciutat de la grandària de Torredembarra al costat.
L’Ajuntament ha frenat Mas d’en Sorder. Per què ara?
L’urbanisme està molt reglat, funciona per automatismes i cal una majoria que és la que marca un propòsit. No es va vislumbrar que hi havia una possible majoria per repensar el projecte fins al moment de la celebració de la Comissió Informativa. En aquell moment es va veure que Junts x Tarragona es mostrava crítica amb al projecte. Aleshores, ERC, ECP, la CUP i Junts x Tarragona podíem sumar per una causa comuna, de manera que podíem replantejar el que era un creixement en forma de bolet, dispers, costós per a l’administració i que generava un impacte paisatgístic a l’Anella Verda. Tots junts teníem la força democràtica suficient per fer-ho.
Som un govern molt decidit a imprimir canvis importants, un govern honest i de valors republicans. Estem al costat de la gent i volem una ciutat cohesionada, la manca de la qual és el gran problema que té Tarragona, i amb la sostenibilitat com a fita de futur. En temes de mobilitat no hi ha tants interessos, però sí en urbanisme, on costa arribar a acords. De vegades ens enfrontem a interessos molt poderosos. Tan de bo ERC i ECP tinguessin més regidors, podríem executar amb més llibertat un urbanisme participatiu, cohesionador.
Com van les negociacions perquè la CUP entri al Govern?
Tirar endavant la ciutat es pot fer des del govern i des de l’oposició. Tenim una entesa amb la CUP, entesa que compartim ERC i ECP. Parlo de tenir una majoria al ple. L’únic que ens falta és Junts x Tarragona, que en el cas de La Budellera va votar al costat dels que volien urbanitzar-ho. La ciutadania ha de ser conscient que el govern té un repte molt valuós, però també té unes dificultats.
A Tarragona es limita la circulació a 30 Km/h. És un canvi important
És un canvi d’hàbits molt important. Val molt la pena i serviria per reduir l’accidentabilitat, que és fins a cinc vegades menys quant a víctimes mortals. A més, afavoreix la convivència amb la bicicleta i el patinet i va en benefici dels vianants. I és una aposta valuosa en temps de pandèmia.
Sempre ha costat que els tarragonins agafin la bicicleta
A Copenhague fa un fred que pela i tothom va en bicicleta. A Tarragona fa un temps excel.lent i la ciutat està farcida a baixades. A Espanya trobem ‘cuestas’ i aquí, ‘baixades’. És una ciutat per anar-hi en bicicleta, també per les seves dimensions. La part transformadora, revolucionària és que la gent que té entre 15 i 60 anys, que té la bicicleta a la galeria o al balcó i la fa servi molt poc, la pot usar molt més com un mitjà d’oci, és un mitjà molt competitiu. El futur de la mobilitat és la tríada que conformen els seients de l’autobús, les cames i els pedals.
Vostè va dir que confiava que el cas Inipro es resolgués aviat perquè “malmet el nom de Tarragona”. Creu que la confiança entre la ciutadania i els seus representants polítics s’ha trencat?
Honestament, crec que casos com aquests no ajuden a fer que la ciutadania ens visualitzi com a servidors públics amb un únic interès i és el de gestionar els diners de tots en benefici de tota la ciutadania. L’Ajuntament de Tarragona es personarà com a acusació particular en aquesta causa. Sí, la institució que representem no és indiferent.
Aleshores, l’Ajuntament es persona com a acusació particular. Per què ara?
L’Audiència de Tarragona observa prou indicis de delicte i prou importants: com el de presumpta prevaricació, malversació, alteració de preus en concurs i subhastes públiques, falsedat documental, frau, suborn, tràfic d’influències i abús en l’exercici de la funció pública. Tots aquests presumptes delictes van en contra dels interessos de tota la ciutadania. Quan hi ha indicis de delictes que algú presumptament ha comès contra una empresa municipal, l’empresa ha d’actuar i presentar-se com a acusació particular perquè és la principal afectada. És, en definitiva, la defensa de la cosa pública. Òbviament respectant la presumpció d’innocència, estem obligats per lleialtat a la ciutadania a estar presents en aquestes situacions.
Jaume Garcia
Equip de redacció
